Jané insinua que l'Estat no permet 500 noves places de Mossos com a càstig pel procés

El conseller d'Interior, Jordi Jané, insinua que l'estat espanyol no permet la convocatòria de 500 noves places de Mossos com un càstig a Catalunya en resposta al procés sobiranista. El Ministeri d'Hisenda ha requerit a la Conselleria de Governació que anul·li aquesta oferta pública anunciada per la conselleria. L'executiu del PP considera que només pot convocar un 10% de les places previstes, és a dir, 50, segons la llei espanyola de pressupostos.

Jané creu que reben un tracte discriminatori i ha posat d'exemple la reunió de la Junta de Seguretat d'Euskadi, que es va fer aquest mateix dijous, amb la falta de resposta a Catalunya. Ho ha explicat a "El matí de Catalunya Ràdio":

"Hem de pensar que ho han fet per la policia basca perquè qui governa al País Basc ha aprovat els pressupostos de l'Estat i que nosaltres, a Catalunya, no ens ho volen fer a la Junta de Seguretat perquè hi ha un distanciament? Jo no puc entendre un distanciament en temes de seguretat. Jo no l'admeto ni el practicaré."

En una compareixença informativa, el conseller ha subratllat la qüestió de la seguretat per augmentar la xifra de Mossos:

"Més enllà de les raons jurídiques, el que compta són les necessitats de seguretat de Catalunya. Necessitem convocar aquesta nova promoció de 500 nous agents. Ho necessita el país, ho necessita la ciutadania.

Jordi Jané ha dit que les xifres demostren que hi ha un dèficit d'agents:

"Aquest no és un tema opinable. Aquest és un tema objectiu i ho avalen unes dades i una situació global de seguretat."

En aquest sentit, ara farà onze anys que, en una junta local de seguretat, es va fixar, d'acord amb l'Estat, que Catalunya hauria de tenir 18.267 mossos. Sis anys després (el 2012), el conseller ha dit que la xifra d'agents era de 17.160 i que ara mateix n'hi ha 16.783. Per tant, 1.484 mossos menys que els previstos el setembre del 2006.

El conseller d'Interior ha reiterat que "per raons de seguretat és primordial, urgent i no podem esperar més a fer una convocatòria de 500 nous agents". I exigeix que el govern espanyol rectifiqui.

La convocatòria formal d'aquestes 500 noves places es farà abans que s'acabi el mes.

A Catalunya no, a Euskadi sí

La Junta de Seguretat de Catalunya no es reuneix des de fa 8 anys, tot i que el govern català ho ha demanat repetidament, sobretot des que s'ha augmentat el nivell d'alerta terrorista. En canvi, la Junta de Seguretat es reunia aquest dijous al País Basc i amb resultats concrets. De la reunió en va sortir l'acord perquè l'Ertzaintza tingui accés a la base de dades de les policies europees, una antiga petició que en el cas dels Mossos no ha estat atesa.

Aquest matí, el conseller Jané ha dit que l'amenaça jihadista és real i que, per tant, el nivell d'accés que els Mossos han de tenir a la Interpol "ha de ser absolut". Ha recordat que el 37% de les detencions de jihadistes a l'Estat s'han fet a Catalunya. Sobre aquesta qüestió, el conseller ha explicat que va provar sense èxit contactar amb el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, fa 11 dies. "Encara espero resposta", ha afirmat Jané.

Méndez de Vigo: "Ho ignoro, me n'assabentaré"

En la compareixença informativa posterior a la reunió del consell de ministres. el portaveu de l'executiu, Íñigo Méndez de Vigo, ha dit: "No crec que hi hagi cap relació" entre el procés del referèndum i la decisió de retallar les noves places de mossos de 500 a 50. I ha afegit únicament: "Ho ignoro, me n'assabentaré"

I sobre el fet que l'Ertzaintza ja tindrà accés a les dades de les policies europees i els Mossos encara no, Méndez de Vigo s'ha limitat a dir que hi ha hagut "una relació del ministre de l'Interior amb la consellera del govern basc, però crec que hi ha prevista també en el futur una entrevista del ministre amb el conseller d'Interior del govern de Catalunya. Per tant estic segur que també parlaran d'aquests temes"