Itàlia desplaça Espanya i se situa per sobre de la prima de risc espanyola

Setmana de màxims històrics. La prima de risc espanyola ha començat aquest divendres una nova jornada marcada per rècords. A primera hora, ja havia superat els 420 punts bàsics de diferencial amb el bo alemany de referència. Malgrat això, gràcies al descens de la rendibilitat dels bons espanyols a 10 anys i els rumors de la intervenció del BCE, la prima de risc ha pogut tancar la sessió en 370,87 punts bàsics per sota de la italiana de 373,6.
Itàlia desplaça Espanya i se situa per sobre de la prima de risc espanyola
Madrid

Itàlia desplaça Espanya i se situa per sobre de la prima de risc espanyola

Setmana de màxims històrics. La prima de risc espanyola ha començat aquest divendres una nova jornada marcada per rècords. A primera hora, ja havia superat els 420 punts bàsics de diferencial amb el bo alemany de referència. Malgrat això, gràcies al descens de la rendibilitat dels bons espanyols a 10 anys i els rumors de la intervenció del BCE, la prima de risc ha pogut tancar la sessió en 370,87 punts bàsics per sota de la italiana de 373,6.
Actualitzat
Un home assenyala l'evolució de la prima de risc espanyola, al voltant dels 400 punts. (Foto: EFE)

La prima de risc ha marcat més d'un rècord històric aquesta setmana. (Foto: EFE)

L'arrencada de l'activitat als mercats financers continua castigant de valent el deute espanyol i les borses segueixen a la baixa.

Aquest divendres ha arrencat amb la prima de risc, la diferència entre la rendibilitat del bo espanyol a 10 anys i l'alemany (el més solvent), i s'ha disparat per sobre dels 420 punts bàsics, un nou rècord.

Una situació que a mesura que avançava la jornada es moderava entre els rumors d'una possible intervenció del Banc Central Europeu que situava el risc per sota dels 400 punts bàsics i, finalment, tancava la sessió en 370,87 punts bàsics.

Per la seva banda, la prima de risc del deute italià ha escalat fins als 423,3 punts bàsics, amb un rendiment del 6,432%, i tancava en 373,6 punts bàsics. Per la seva banda, els bons portuguesos rendien a l'11,538%, amb un diferencial de 935 punts bàsics.

El descens de la prima de risc espanyola ha estat motivat tant pels rumors sobre el BCE com per la baixada de la rendibilitat dels bons espanyols a 10 anys fins al 6,053%, davant del 6,284 d'aquest dijous. Els bons italians han resultat, en aquesta jornada, menys beneficiosos que els espanyols i, finalment, situaven, per primera vegada, la prima de risc italiana per sobre de l'espanyola.

Així, Itàlia desplaça Espanya com a país no intervingut de la Unió Europea però amb més percepció de risc pels inversors.

Les borses han obert a la baixa després d'un dijous negre i han registrat pèrdues generalitzades.

Tercer màxim històric

La prima de risc espanyola completa una setmana de màxims. En quatre dies ha marcat tres rècords. Dimarts superava els 400 punts bàsics i dimecres tornava a marcar una fita històrica amb un diferencial de 409 punts.

Es considera que els 400 punts són el límit de la fallida per un país, tot i que es demana que la presència en aquests nivells sigui consecutiva i no puntual com l'espanyola. Un altre nivell de referència és haver de pagar el deute per sobre del 7%, una altra xifra que Espanya frega però no supera amb un 6,28%.

Debilitat econòmica i missatge ambigu del BCE

El creixement de la prima de risc s'explica per la debilitat financera d'Espanya i Itàlia, però també pels dubtes en l'acord per ampliar l'endeutament dels Estats Units, que ha generat una setmana moguda als mercats.

Dijous, per calmar la situació, el president del BCE, Jean-Claude Trichet, va enviar un missatge que volia ser de tranquil·litat, però que encara ha creat més incertesa. En un discurs ambigu va anunciar que compraria deute dels països europeus en una situació delicada, però sense concretar quins. Quan es va saber que el pla no incloïa Espanya ni Itàlia, va aflorar la decepció i les borses van començar a caure i la prima de risc a augmentar.

En referència a aquestes declaracions, la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, criticava l'ambigüitat de les declaracions de Trichet.