Israel torna a ser atacat des del Líban
Israel ha tornat a rebre l'impacte de tres coets Katiuxa provinents del sud del Líban. Concretament ha estat la població de Kiriat Shmona, al nord del país. L'exèrcit hebreu ha respost disparant míssils contra les regions libaneses d'Al-Jiam i Al-Merie, d'on es creu que s'han llançat els coets. Encara no se sap qui és l'autor d'un atac que no ha fet víctimes. Des de la Franja de Gaza s'han llançat aquest matí tres coets Grand que han caigut a les localitats israelianes d'Ashdod i Bersheva, mentre que a Jerusalem han sonat les sirenes. Bin Laden ha reaparegut per fer una crida a la guerra santa per l'ofensiva, mentre que Ban Ki-moon demana l'alto el foc immediat.
La guerra ha fet reaparèixer el líder d'Al-Qaeda, Ossama bin Laden, que ha fet una crida a la jihad o guerra santa per l'ofensiva israeliana sobre la Franja de Gaza. El missatge l'ha llançat a través d'una nova gravació que han penjat aquest dimecres en diverses pàgines web islamistes.
El Líban hi torna
La incògnita sobre l'autoria d'un atac provinent del Líban contra Israel no és nova. Fa sis dies ja n'hi va haver un i a hores d'ara encara no se sap qui el va perpetrar. Es va sospitar que Hezbollah hi estava al darrere, però tant els milicians com el mateix govern libanès van desmarcar-se dels atacs. Es creu que algun grup afí a les aspiracions palestines podria ser el responsable d'aquell primer atac.
En el d'aquest matí, el segon atac que prové del Líban en els dinou dies d'ofensiva a Gaza, han caigut tres coets a la Galilea nord, en concret prop de la ciutat de Kiriat Shmona, on s'han sentit les explosions. No es té constància que hi hagi hagut víctimes, però per si de cas Israel ha ordenat als seus civils que es resguardin en refugis. Al mateix temps, l'artilleria israeliana ja ha carregat les armes per respondre a l'atac i ha llançat míssils al sud del Líban.
Destrueixen un cementiri de Gaza
Les ofensives i contraofensives d'avui arriben quan a Gaza els bombardejos aeris continuen i també els combats per terra entre soldats israelians i milicians palestins. La força aèria israeliana ha destruït aquest matí el principal cementiri de la ciutat de Gaza, situat al barri de Sheij Raduan. D'altra banda, els soldats hebreus han disparat contra una dona i tres homes palestins que duien una bandera blanca i que abandonaven casa seva després d'un atac.
Des de Gaza hi ha hagut resposta i s'han llançat tres coets Grand que han caigut a les localitats israelianes d'Ashdod, a 20 quilòmetres al nord de la Franja, i a Bersheva, a 35 al sud-est de la franja palestina.
Només aquest dimarts, 70 palestins van morir a la Franja, la qual cosa fa incrementar la xifra total de víctimes mortals palestines fins a les 977, mentre que els morts israelians són 13. El nombre de ferits puja a 4.500 des que va començar l"operació Plom Fos" el 27 de desembre.
Els diplomàtics intenten l'alto el foc
La diplomàcia continua intentant, sense aconseguir-ho, un alto el foc. L'ONU ha convocat de nou la seva assemblea general per demà, mentre que el seu secretari general, Ban Ki-moon, ha arribat ja a Egipte en una gira pel Pròxim Orient per intentar contribuir a aturar la guerra i perquè les organitzacions humanitàries puguin entrar a la Franja per ajudar la població. Ki-moon ha tornat a demanar l'alto el foc immediat.
El ministre d'Exteriors espanyol, Miguel Ángel Moratinos, que es reunirà avui amb els governs israelià i palestí, s'ha mostrat optimista. En canvi, el primer ministre txec, Mirek Topolánek, president de torn de la UE, s'ha mostrat escèptic sobre un possible alto el foc ràpid.
El Líban hi torna
La incògnita sobre l'autoria d'un atac provinent del Líban contra Israel no és nova. Fa sis dies ja n'hi va haver un i a hores d'ara encara no se sap qui el va perpetrar. Es va sospitar que Hezbollah hi estava al darrere, però tant els milicians com el mateix govern libanès van desmarcar-se dels atacs. Es creu que algun grup afí a les aspiracions palestines podria ser el responsable d'aquell primer atac.
En el d'aquest matí, el segon atac que prové del Líban en els dinou dies d'ofensiva a Gaza, han caigut tres coets a la Galilea nord, en concret prop de la ciutat de Kiriat Shmona, on s'han sentit les explosions. No es té constància que hi hagi hagut víctimes, però per si de cas Israel ha ordenat als seus civils que es resguardin en refugis. Al mateix temps, l'artilleria israeliana ja ha carregat les armes per respondre a l'atac i ha llançat míssils al sud del Líban.
Destrueixen un cementiri de Gaza
Les ofensives i contraofensives d'avui arriben quan a Gaza els bombardejos aeris continuen i també els combats per terra entre soldats israelians i milicians palestins. La força aèria israeliana ha destruït aquest matí el principal cementiri de la ciutat de Gaza, situat al barri de Sheij Raduan. D'altra banda, els soldats hebreus han disparat contra una dona i tres homes palestins que duien una bandera blanca i que abandonaven casa seva després d'un atac.
Des de Gaza hi ha hagut resposta i s'han llançat tres coets Grand que han caigut a les localitats israelianes d'Ashdod, a 20 quilòmetres al nord de la Franja, i a Bersheva, a 35 al sud-est de la franja palestina.
Només aquest dimarts, 70 palestins van morir a la Franja, la qual cosa fa incrementar la xifra total de víctimes mortals palestines fins a les 977, mentre que els morts israelians són 13. El nombre de ferits puja a 4.500 des que va començar l"operació Plom Fos" el 27 de desembre.
Els diplomàtics intenten l'alto el foc
La diplomàcia continua intentant, sense aconseguir-ho, un alto el foc. L'ONU ha convocat de nou la seva assemblea general per demà, mentre que el seu secretari general, Ban Ki-moon, ha arribat ja a Egipte en una gira pel Pròxim Orient per intentar contribuir a aturar la guerra i perquè les organitzacions humanitàries puguin entrar a la Franja per ajudar la població. Ki-moon ha tornat a demanar l'alto el foc immediat.
El ministre d'Exteriors espanyol, Miguel Ángel Moratinos, que es reunirà avui amb els governs israelià i palestí, s'ha mostrat optimista. En canvi, el primer ministre txec, Mirek Topolánek, president de torn de la UE, s'ha mostrat escèptic sobre un possible alto el foc ràpid.
