Israel deixa Gaza a les fosques en bombardejar una central elèctrica en un raid que també ha ensorrat dos ponts
Els esforços diplomàtics fets per Egipte i França per negociar l'alliberament del soldat israelià segrestat per extremistes palestins a la franja de Gaza haurien fracassat. L'exèrcit israelià ha obert foc amb un míssil contra dos ponts de Gaza i una central elèctrica. No es tenen detalls de les víctimes que hi pot haver hagut i, en canvi, el que sembla cada cop més segur és que la tensió de les últimes hores ha acabat esclatant en una operació militar que podria ser a gran escala. Les forces armades tenen desplegats 5.000 soldats i dos batallons de blindats per forçar l'alliberament del segrestat.
Israel havia decidit combinar la pressió política i militar per aconseguir l'alliberament del seu soldat i, amb aquest objectiu, hauria demanat la intervenció d'Egipte, França, el Vaticà i els Estats Units. Una intervenció diplomàtica contra rellotge, perquè el primer ministre, Ehud Olmert, no vol que la crisi s'eternitzi.
La diplomàcia havia anat aturant l'atac, que ara ja podria haver començat després del raid aeri contra dos ponts de Gaza, un dels quals és principal perquè uneix el nord i el sud de la ciutat. Més tard, també s'ha atacat una central elèctrica. Les milícies armades que van capturar el soldat israelià han insistit que no el deixaran anar si Israel no allibera presoners -dones i nens- palestins. Mentrestant, al matí, una família de colons jueus de Cisjordània ha confirmat la desaparició del seu fill de 19 anys, després que un grup de milicians palestins ha anunciat, justament, la captura d'un colon a la mateixa zona.
L'operació militar israeliana consistiria, segons algunes fonts, a dividir la Franja en tres parts amb els tancs i desplegar escamots per intentar trobar el caporal segrestat. Per la seva banda, les milícies palestines també es preparen per a la intervenció israeliana i han muntat barreres de sorra al llarg de les carreteres, convençudes que, d'aquesta captura, n'han de treure almenys un compromís perquè el govern hebreu alliberi les més de 300 dones i nens detinguts en presons israelianes.
El president Abbas no té cap ascendència sobre els segrestadors, que obeirien les ordres del cap de l'oficina política de Hamas, Khaled Meshal, exiliat a Damasc. En un comunicat penjat en una web propera a Al-Qaeda, un fins ara desconegut Exèrcit de l'Islam diu que, junt amb les brigades Ezzedin al-Qassam -el braç armat de Hamas- i les brigades An Nasser Salahedine -vinculades als Comitès de Resistència Popular- , aquesta operació és "el preludi d'altres operacions (...) per establir el califat islàmic". El comunicat diu també que no pararan fins a aconseguir la creació d'un estat islàmic a Palestina.
