Isaki Lacuesta
Isaki Lacuesta
Sant Sebastià

Isaki Lacuesta guanya la seva segona Concha d'Or amb "Entre dos aguas"

Ismael MartínActualitzat

El cineasta gironí Isaki Lacuesta, i el seu fidel equip, han tornat a repetir gesta al Festival de Sant Sebastià i s'han endut el màxim premi del certamen, la Concha d'Or, per la pel·lícula "Entre dos aguas".

Després d'aconseguir-la l'any 2011 per "Els passos dobles", aquest vespre, l'ha obtingut per segona vegada, després d'una aclaparadora reacció positiva de la premsa especialitzada, molt més gran que l'any 2011, que es va mostrar força dividida.

 

Vídeo relacionat: El dia que Isaki Lacuesta va presentar "Entre dos aguas" a Sant Sebastià

 

El jurat presidit pel director Alexander Payne i amb Rossy de Palma i la directora de fotografia catalana Bet Rourich, entre d'altres membres, ha atorgat així el prestigiós guardó a aquesta coproducció catalana amb participació de TV3.

L'any 2006 Lacuesta va estrenar "La leyenda del tiempo", que explicava al pas a de la infància a l'adolescència d'un nen, l'Isra, i la seva relació amb el seu germà Cheíto. Ara, 12 anys després, el director ha tornat a recuperar la història i els personatges a  "Entre dos aguas", la continuació d'aquell projecte. I és que el pas del temps és l'essència de tots dos films.

L'Isra, aquell nen d'una barriada gitana de San Fernando, a la badia de Cadis, que al primer film deixava de cantar després de la mort del pare, ara s'ha fet gran. Els seus riures d'infantesa s'han transformat en preocupacions, presó i tres filles que creixen sense el pare.

I així, "Entre dos aguas", les del bé i el mal, retrata de nou les vides d'ell i el seu germà Cheíto, ara a l'Armada espanyola. Retrobaments, amargor i lluita de l'Isra per la supervivència en un entorn molt dur i amb la mort, el dol la soledat com a rerefons. I una reflexió també sobre els estigmes i la dificultat de revertir un destí poc propici, quan aquest té les cartes tan marcades.

"El projecte més íntim"

Actors no professionals, amb un Isra que manté el "duende" interpretatiu, i un film gens convencional, construït conjuntament i sobre la marxa, com un joc, barrejant ficció i realitat i que respira molta veritat i aires documentals.

"És el meu projecte més íntim, personal, emocional i important de la meva carrera" assegurava el director a TV3 en una entrevista des de Sant Sebastià:

Amb banda sonora de Raúl Refree i Kiko Veneno, aquest particular Boyhood de Lacuesta podria tenir continuïtat d'aquí uns anys. De moment, aquesta segona part ha suposat un dels premis més prestigiosos del cinema mundial i un nou èxit per a Lacuesta i per al cinema català.

ARXIVAT A:
Cinema
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut