Isabel Allende, Paul Auster, Antonio Tabucchi o Jostein Gaarder, entre les novetats literàries

Les últimes creacions literàries d'Isabel Allende, Arturo Pérez-Reverte, Bernardo Atxaga, Paul Auster, Tom Sharpe, Antonio Tabucchi, Tom Clancy, Jostein Gaarder o Roberto Bolaño destaquen entre les novetats editorials que arribaran a Espanya a la tardor, que portaran així mateix a l'octubre les memòries de l'expresident dels EUA Bill Clinton.
Isabel Allende, Paul Auster, Antonio Tabucchi o Jostein Gaarder, entre les novetats literàries
Literatura

Isabel Allende, Paul Auster, Antonio Tabucchi o Jostein Gaarder, entre les novetats literàries

Les últimes creacions literàries d'Isabel Allende, Arturo Pérez-Reverte, Bernardo Atxaga, Paul Auster, Tom Sharpe, Antonio Tabucchi, Tom Clancy, Jostein Gaarder o Roberto Bolaño destaquen entre les novetats editorials que arribaran a Espanya a la tardor, que portaran així mateix a l'octubre les memòries de l'expresident dels EUA Bill Clinton.
Entre els autors estrangers destaca el llançament de "La nit de l'oracle" (Edicions 62), de Paul Auster; el retorn de Tom Sharpe al seu personatge Wilt amb "Wilt en la inopia" (Anagrama), l'última novel·la del Nobel de literatura de 2001, V.S. Naipaul, "Semillas mágicas" (Mondadori); o un nou llibre de l'autor de "best-sellers" Tom Clancy, "Net Force: Punto de impacto" (Planeta). Jostein Gaarder vindrà a Espanya al mes de desembre per celebrar a Madrid els deu anys d'"El món de Sofia", presentar la Biblioteca Gaarder i el seu nou llibre, "Los niños de Sukhavati" (Siruela). Si al setembre, Enrique de Vicente oferirà en un llibre les "Claves ocultas del código Da Vinci" (Plaza y Janés), l'autor de la novel·la històrica més llegida dels últims temps, Dan Brown tindrà aquesta tardor al nostre país una nova novel·la, "Àngels i dimonis" (Edicions 62), un nou "thriller" de caràcter històric. Lluny de les seves novel·les històriques tan populars com "El nom de la rosa" o "Baudolino", el semiòleg italià Umberto Eco publicarà a l'octubre a Espanya "La belleza. Historia de una idea en Occidente" (Lumen), un testimoni de l'evolució de la bellesa en la història. En les lletres llatinoamericanes, destaquen la publicació de "2666" (Anagrama), obra pòstuma de Roberto Bolaño, de més de mil pàgines, amb cinc històries paral·leles entorn de l'eix central d'un escriptor alemany amb el rerefons dels crims de Ciudad Juárez; i també "El bosque de los pigmeos" (Plaza), de la xilena Isabel Allende, que tanca la seva trilogia de novel·la juvenil, així com "Los misterios de la Habana" (Planeta), de Zoe Valdés. Els lectors de la narrativa espanyola podran disfrutar aquesta tardor amb "Cabo Trafalgar" (Alfaguara), d'Arturo Pérez-Reverte, "Los judíos y la Segunda República" (Alianza), d'Isidro González, o a una història de Cuba (Debate) a càrrec de l'historiador Hugh Thomas. Serà també el cas de diversos assajos sobre els polítics que es disputaran la presidència dels EUA al novembre: "La familia" (Plaza y Janés), de Ketty Kelley, sobre els Bush; "Kerry" (Planeta), de Michael Kranish, Brian C. Mooney i Nina J. Easton; "Contra Bush" (Aguilar), que reuneix articles crítics de Carlos Fuentes; "Los Bush y los Saud" (Bronce), de Craig Unger; i "Bill Clinton, una presidencia incomprendida" (Tusquets), de Joe Klein. En l'àmbit estricte de la memorística sobresurten "Tiempo de guerras perdidas" (Alfaguara), volum de les memòries de José Manuel Caballero Bonald que s'ocupa del període 1954-1975; el retrat autobiogràfic de Pancho Villa (1894-1914) (Aguilar), "Espanya en los diarios de mi vejez" (Seix Barral), d'Ernesto Sábato o "Mi vida", de Marc Chagall (Acantilado). En la literatura juvenil, seguint l'estela de l'èxit dels Harry Potter o els Tolkien, arribarà a Espanya a l'octubre de la mà de Roca Editorial "Eragon", primer títol d'una trilogia, de Christopher Paolini, un autor de amb prou feines 19 anys, que ha venut més d'un milió d'exemplars als EUA i fins i tot tindrà l'any que ve una versió cinematogràfica a càrrec de la Twenty Century Fox. La divulgació científica tindrà el seu llibre estrella en "A hombros de gigantes" (Crítica), en què Stephen Hawking introdueix les cinc obres que han marcat el cànon de la cultura universal en la Física i l'Astronomia, formulades per Copèrnic, Galileu, Kepler, Newton i Einstein.