Irlanda assumeix la presidència de torn de la UE amb l'objectiu de trobar el consens
Canvi a la presidència de la Unió Europea. Amb el nou any, Irlanda passa a assumir la presidència de torn dels Quinze. Aquest serà un semestre difícil després del fracàs de la cimera de Brussel·les per aprovar la futura constitució europea. Durant els pròxims mesos, el govern de Dublín vol rellançar les negociacions per intentar arribar a un acord sobre el repartiment de poder entre els socis comunitaris després de l'ampliació. La Constitució i el Pacte d'Estabilitat són dos dels temes més espinosos d'una agenda en què també hi ha l'ampliació de la Unió a 25 membres.
Irlanda ha assumit la presidència semestral de la Unió Europea, amb una petita cerimònia a Dublín on s'hissava la bandera que a partir del mes de maig ha de representar deu països més. Irlanda donarà la benvinguda el primer de maig a la República Txeca, Estònia, Xipre, Letònia, Lituània, Hongria, Malta, Polònia, Eslovènia i Eslovàquia. Sota el lema "Europeus treballant junts", el primer ministre, Bertie Ahern, ha recollit el testimoni de la presidència italiana.
Irlanda recull una gestió magra i polèmica. El president italià, Silvio Berlusconi, s'ha caracteritzat per les sortides de to, com quan va titllar de nazi un eurodiputat alemany. I la seva presidència deixa una Unió empantanada. Econòmicament, França i Alemanya han abandonat el Pacte d'Estabilitat. Políticament, la Unió s'ha dividit com mai per l'adhesió o la crítica al paper dels Estats Units i altres socis europeus a l'Iraq. El president, a més, s'ha desmarcat de les posicions comunes amb el seu suport incondiconal a la política russa a Txetxènia.
Però el gran fracàs de la presidència italiana ha estat la falta de consens sobre la futura Constitució. Espanya i Polònia han estat els principals esculls per consensuar un text preparat durant mesos per la Convenció. Irlanda voldria recomençar-ne el debat a finals de març, després de les eleccions espanyoles. De moment, a diferència de Berlusconi, Ahern no promet miracles, sinó treballar dur per reduir distàncies.
