iPad 2: si funciona, no ho toquis
L'autor del blog CanalPDA.com, @albertcuesta, analitza per al 3cat24.cat el nou iPad 2.
Enllaç a altres textos de l'autor 
Albert Cuesta
Periodista especialitzat en el món digital
La segona generació de la tauleta d'Apple no ha sorprès ningú. L'empresa segueix apostant per una fórmula que li funciona molt bé, és a dir, limitar-se a aplicar els retocs imprescindibles per tornar a situar el seu producte a l'altura dels competidors que li han anat sortint com bolets.
Que les novetats més destacables de l'iPad 2 siguin les dues càmeres (una de frontal per fer videoconferències i una de posterior per fer fotos i vídeos) i la tapa protectora opcional amb frontissa magnètica diu molt, de la confiança d'Apple en la seva posició en el mercat naixent de les tauletes.
És veritat que el nou iPad funciona més ràpid que l'actual -fins a nou vegades més en les operacions gràfiques-, gràcies a un nou processador de doble nucli. També que és un 13% més lleuger i un 33% més fi. Tot plegat, millores del que hi havia, fruit de la disponibilitat dels components clau i del refinament a partir de la resposta dels consumidors al model anterior: moltes compradores potencials que el trobaven massa gruixut i pesant ja no s'hi podran resistir, sobretot ara que també n'hi haurà en color blanc. Amb les millores aplicades, ni tan sols les especificacions seran un argument a favor de les tauletes de les empreses competidores, que Steve Jobs va qualificar ahir de "copiones".
Però en realitat Apple no ha fet cap canvi substancial en el producte. La pantalla és la mateixa que ja coneixem, sense augment de resolució ni canvi al format panoràmic. Els models que disposen de connexió mòbil 3G no es poden fer servir com a telèfons, més enllà de les videotrucades via xarxa FaceTime d'Apple.
I, naturalment, segueixen els dos aspectes més criticats pels detractors dels dispositius mòbils d'Apple: la incompatibilitat amb el contingut de format Flash i la impossibilitat de gestionar els fitxers de l'aparell sense passar pel programa iTunes. Un canvi d'aquesta postura aniria contra el model de negoci d'Apple, que va a tota màquina: a més dels 9.000 milions de dòlars que ha facturat venent 15 milions d'iPads en només nou mesos, hi ha els 2.800 milions de dòlars en aplicacions mòbils, 2.000 dels quals han anat als desenvolupadors.
És significatiu que bona part de l'acte d'ahir es dediqués a mostrar les possibilitats de dos programes, l'editor de vídeo iMovie i l'estudi musical Garage Band, que probablement no seran utilitzats per la majoria dels compradors de l'iPad, sinó que més aviat van servir per exhibir la potència del dispositiu. D'altra banda, Apple ni tan sols es molesta a indicar la resolució de la càmera o la velocitat del processsador. El que ven és una altra cosa: una experiència d'ús perfectament integrada en un ecosistema que combina els equips (iPhone, iPad), el programari (iTunes) i els serveis (AppStore, iBooks). Steve Jobs sap perfectament a quin públic s'adreça, i aquest continua responent-li amb entusiasme.
Apple encara espera vendre molts iPads, i durant molt temps. Per això evita incorporar funcions multiusuari en el sistema operatiu, per tal d'assegurar que dins de cada llar hi hagi la temptació d'acabar comprant un iPad per a cada membre de la família.
Que les novetats més destacables de l'iPad 2 siguin les dues càmeres (una de frontal per fer videoconferències i una de posterior per fer fotos i vídeos) i la tapa protectora opcional amb frontissa magnètica diu molt, de la confiança d'Apple en la seva posició en el mercat naixent de les tauletes.
És veritat que el nou iPad funciona més ràpid que l'actual -fins a nou vegades més en les operacions gràfiques-, gràcies a un nou processador de doble nucli. També que és un 13% més lleuger i un 33% més fi. Tot plegat, millores del que hi havia, fruit de la disponibilitat dels components clau i del refinament a partir de la resposta dels consumidors al model anterior: moltes compradores potencials que el trobaven massa gruixut i pesant ja no s'hi podran resistir, sobretot ara que també n'hi haurà en color blanc. Amb les millores aplicades, ni tan sols les especificacions seran un argument a favor de les tauletes de les empreses competidores, que Steve Jobs va qualificar ahir de "copiones".
Però en realitat Apple no ha fet cap canvi substancial en el producte. La pantalla és la mateixa que ja coneixem, sense augment de resolució ni canvi al format panoràmic. Els models que disposen de connexió mòbil 3G no es poden fer servir com a telèfons, més enllà de les videotrucades via xarxa FaceTime d'Apple.
I, naturalment, segueixen els dos aspectes més criticats pels detractors dels dispositius mòbils d'Apple: la incompatibilitat amb el contingut de format Flash i la impossibilitat de gestionar els fitxers de l'aparell sense passar pel programa iTunes. Un canvi d'aquesta postura aniria contra el model de negoci d'Apple, que va a tota màquina: a més dels 9.000 milions de dòlars que ha facturat venent 15 milions d'iPads en només nou mesos, hi ha els 2.800 milions de dòlars en aplicacions mòbils, 2.000 dels quals han anat als desenvolupadors.
És significatiu que bona part de l'acte d'ahir es dediqués a mostrar les possibilitats de dos programes, l'editor de vídeo iMovie i l'estudi musical Garage Band, que probablement no seran utilitzats per la majoria dels compradors de l'iPad, sinó que més aviat van servir per exhibir la potència del dispositiu. D'altra banda, Apple ni tan sols es molesta a indicar la resolució de la càmera o la velocitat del processsador. El que ven és una altra cosa: una experiència d'ús perfectament integrada en un ecosistema que combina els equips (iPhone, iPad), el programari (iTunes) i els serveis (AppStore, iBooks). Steve Jobs sap perfectament a quin públic s'adreça, i aquest continua responent-li amb entusiasme.
Apple encara espera vendre molts iPads, i durant molt temps. Per això evita incorporar funcions multiusuari en el sistema operatiu, per tal d'assegurar que dins de cada llar hi hagi la temptació d'acabar comprant un iPad per a cada membre de la família.
