Investigadors de la UPF desxifren el que no va poder fer Darwin sobre la interrelació de les espècies

El que Darwin va considerar impossible d'entendre ho han aconseguit dos científics de la Universitat Pompeu Fabra. Han descobert les lleis que regeixen la vida en els ecosistemes. Diuen que si desapareix una sola espècie es pot acabar amb tota la cadena. I preveuen una extinció massiva d'espècies d'aquí a 50 anys. L'explicació de tot plegat radica en el fet que les espècies estableixen relacions mutualistes, les unes beneficien les altres; així, si una desapareix podria eliminar, de retruc, bona part de la diversitat biològica.
Investigadors de la UPF desxifren el que no va poder fer Darwin sobre la interrelació de les espècies
Barcelona

Investigadors de la UPF desxifren el que no va poder fer Darwin sobre la interrelació de les espècies

El que Darwin va considerar impossible d'entendre ho han aconseguit dos científics de la Universitat Pompeu Fabra. Han descobert les lleis que regeixen la vida en els ecosistemes. Diuen que si desapareix una sola espècie es pot acabar amb tota la cadena. I preveuen una extinció massiva d'espècies d'aquí a 50 anys. L'explicació de tot plegat radica en el fet que les espècies estableixen relacions mutualistes, les unes beneficien les altres; així, si una desapareix podria eliminar, de retruc, bona part de la diversitat biològica.
Actualitzat
Dos investigadors de la Universitat Pompeu Fabra seran aquest dijous a la portada de la prestigiosa revista "Nature". Els estudiosos publiquen un article sobre l'evolució dels ecosistemes i com les espècies que hi conviuen poden destruir-los. I basant-se en això anuncien la sisena gran extinció d'espècies per d'aquí a cinquanta anys. El seu estudi permet entendre com funcionen les relacions entre espècies en els ecosistemes.

S'han passat quatre anys intentant desxifrar el que a Darwin li va semblar impossible. José María Montoya i Ricard Solé, de la UPF, i l'ecòleg Stuart Pimm han descobert com interaccionen les espècies en un ecosistema i quines són les lleis que hi permeten una convivència en equilibri.

Aquests nuclis de vida tenen una gran estabilitat, però són fàcilment vulnerables. Poden, fins i tot, desaparèixer si s'elimina una de les espècies més importants. Una capacitat que, lamentablement, cada vegada més, va lligada als humans. Els mateixos autors de l'estudi no creuen agosarat dir que canvis com aquest, a gran escala, podrien provocar en un termini de només cinquanta anys la sisena gran extinció d'espècies de la història del planeta.

En l'estudi dels investigadors de la UPF s'insisteix que les interaccions entre les espècies en un ecosistema són diverses, però que és possible conèixer els patrons d'interacció de les seves espècies. A la naturalesa, com passa a les societats humanes, cada espècie està més ben connectada del que sembla, de manera que un canvi en una d'elles té efectes gairebé inevitables en moltes d'altres dins de l'ecosistema, segons els experts.

Els autors de l'article il·lustren aquest assumpte amb la següent comparació: "quan un arbre cau en un bosc humit, totes les espècies que, d'alguna manera, tenen a veure amb ell, i que constitueixen un sistema complex, semblen prendre ràpidament consciència del fet". Així doncs, les interaccions entre espècies en un ecosistema són diverses. Els paràsits, els herbívors o els depredadors estableixen relacions de tipus antagònic, la qual cosa significa que de la relació entre dues espècies, només una d'elles aconseguirà un benefici directe.

En canvi, altres espècies operen de forma mutualista, és a dir, estableixen una relació en la qual les dues parts obtenen algun benefici immediat. És el cas, per exemple, de la pol·linització de les flors que realitzen els insectes. Però totes aquestes xarxes tenen elements en comú. D'aquesta manera, la malla d'interaccions definida per aquestes relacions es presenta seguint dos patrons diferents.

Un d'aquests patrons implicaria moltes espècies amb poques connexions entre elles, i un altre seria aquell amb poques espècies però molt connectades entre si. L'efecte d'eliminar una espècie molt connectada pot ser desastrós per a l'ecosistema, ja que pot generar una cascada d'extincions i el col·lapse de la xarxa.