Interventors de la Generalitat van detectar irregularitats al Consorci del Palau des del 2002

ACN Barcelona.-La Intervenció General de la Generalitat va detectar des del 2002 diverses irregularitats al Consorci del Palau de la Música, sobretot en la contractació de personal i la justificació de subvencions, però no va detectar l'espoli de Millet i Montull, i el Consorci no va fer res per solucionar els "defectes formals" apuntats als informes anuals. Així ho han assegurat aquest dimarts dos pèrits que van treballar a la Intervenció de la Generalitat i que van fer informes sobre l'entitat pública que es feia càrrec principalment de l'edifici modernista de Domènech i Montaner.

Fins l'any 2002 el control dels comptes del Consorci es feia a priori, o sigui que calia autoritzar prèviament cada factura, i corresponia a la Intervenció de l'Ajuntament de Barcelona, controlat pel PSC, i que juntament amb la Diputació de Barcelona, també governada pels socialistes, sumaven més percentatge de participació que la Generalitat, de CiU. Però el 2002 la Diputació va ser substituïda pel Ministeri de Cultura espanyol, del PP, cosa que va fer que la Generalitat, que era qui tenia més participació, passés a controlar els comptes, control fet a posteriori, a través de la seva Intervenció General.A preguntes de l'acusació popular exercida per la FAVB, el responsable de la Intervenció General ha reconegut que en les auditories que la Generalitat va dur a terme dels comptes del Palau de la Música s'havien detectat "defectes formals" en la contractació personal, com per exemple pagaments en efectiu i sense tributar IRPF, així com altres "problemes" per la falta de justificació de subvencions. Cada any ho feien constar als informes d'auditoria, però el Consorci no va prendre cap mesura per arreglar aquestes irregularitats.Preguntats pel fiscal, els dos interventors han admès que el descobriment del desfalc va ser possible que durés tants anys perquè totes tres institucions del Palau, Consorci, Fundació i Orfeó, estaven dirigides per Millet i Montull. Aquesta estructura estava formada per tres persones jurídiques diferents, dues privades i una pública, amb pressupostos i comptabilitats diferenciades, dues d'elles, Consorci i Fundació, auditades per empreses diferents, i una altra, l'Orfeó, no auditada perquè era una associació privada, i que va ser la font d'on van sortir més diners sense justificar. A més, els interventors han recordat que les auditories es basen en documents, i que quan es demanaven rebuts, factures o comprovants de despeses a les altres dues entitats, aquestes, dirigides pels mateixos Millet i Montull, confirmaven els imports. A més, els auditors del Consorci no tenien accés a la comptabilitat de les altres dues entitats.Arran dels informes fets posteriorment a l'esclat de l'escàndol el 2009, s'ha comprovat que Millet i Montull van desviar al voltant de 3,5 milions d'euros del Consorci cap a despeses no justificades, sobretot obres particulars a casa seva, però també viatges familiars, lots de Nadal excessivament luxosos per a directius, l'edició d'un llibre de Jordi Montull i altres desconegudes. En alguna ocasió, les despeses particulars eren pagades inicialment per la Fundació, però després el Consorci ho acabava pagant a aquesta entitat. Es calcula que de moment falten per recuperar 1,2 milions d'euros en total.Als interventors els van cridar l'atenció algunes factures que la cap de manteniment, Marta Bas, no va reconèixer com a obres fetes a l'edifici, així com xecs al portador, o sortides de diners en efectiu, amb xifres rodones i per tant difícilment podien ser per a factures amb IVA, d'un compte bancari de l'Orfeó que no constava a la seva comptabilitat.Aquest dimarts també ha declarat un inspector de l'Agència Tributària que ha fet informes sobre el pagament i deducció de l'IVA del Palau durant diversos anys. En un extens i dens informe, l'inspector afirma que els comptables externs del Palau, alguns dels quals també jutjats, van intentar defraudar part de l'IVA, intentant-lo deduir dues vegades pel mateix concepte. Així, per exemple, Hisenda va retornar a la Fundació 1,5 milions d'euros d'un IVA deduït per suposades despeses al Palau que finalment es van demostrar que eren per obres particulars a casa de Millet i Montull.L'inspector també ha posat en dubte que els comptables cometessin errors, perquè hi ha alguns anys que van comptabilitzar bé l'impost i altres no. A més, els suposats errors sempre haurien estat a favor del Palau, mai en contra. "No jutjo les intencions, però és estrany", ha dit. També ha volgut posar en dubte que la complexitat de la legislació sobre l'impost pogués induir a l'error, ja que ha recordat que van ser els mateixos comptables els que van recórrer algunes de les decisions d'Hisenda. "La legislació era la mateixa quan van fer la declaració i quan la van recórrer", ha recordat. Hisenda calcula que el Palau va deixar de declarar uns 7.000 euros de l'IVA i es va deduir uns 128.000 euros del mateix impost per obres als domicilis particulars de Millet i Montull.La propera sessió del judici serà el 15 de maig amb nous pèrits, i el 17 de maig ja començaran les conclusions i informes finals de les parts.