Segons les previsions, l'internet de els coses podria tenir un impacte de 12 bilions d'euros en l'economia mundial. (Foto: Reuters)
Segons les previsions, l'internet de els coses podria tenir un impacte de 12 bilions d'euros en l'economia mundial. (Foto: Reuters)
Barcelona

Internet de les coses: el retorn a la prosperitat econòmica

L'internet de les coses podria canviar el nostre model econòmic i marcar l'inici d'una nova era

Carla PedretActualitzat

Tothom en parla: bancs, multinacionals, el Fòrum de Davos, el Mobile World Congress... La Unió Europea ha creat un clúster i milers d'executius estan peregrinant, des del 2013, de congrés en congrés per seguir qualsevol novetat de l'internet de les coses. Per què tant d'interès? Doncs perquè el pastís a repartir podria tenir dimensions considerables.

L'internet de les coses acapara àmbits tan diversos com la salut, els vehicles, les llars, les fàbriques o els edificis. De moment, tot són previsions, però, si es compleixen, podríem estar davant d'una nova era i un nou model econòmic.

A banda del negoci que hi ha en les aplicacions, els mòbils o els electrodomèstics intel·ligents, la indústria podria viure un canvi comparable a l'aparició de la màquina de vapor. Pràcticament tot tindrà sensors i avisarà d'avaries o de falta de subministrament d'una manera automatitzada. Això farà que les decisions es prenguin més ràpidament i que hi hagi menys errors i, per tant, augmentarà la productivitat.

L'impacte en l'economia mundial podria arribar a xifres astronòmiques. La consultoria Accenture ha calculat quant: ni més ni menys que 12 bilions d'euros el 2030, l'equivalent a 12 vegades el producte interior brut espanyol.

Estar ben preparat per agafar aquesta onada serà decisiu. Però aquest tren es podria tornar a escapar als països del sud d'Europa. L'informe d'Accenture alerta que Espanya està entre els països que tenen pitjors "ecosistemes" per al desenvolupament de l'internet de les coses. Al darrere hi ha el Brasil, Itàlia o l'Índia, en vermell al mapa. Entre els països que tenen més bona puntuació en aquest rànquing hi ha els Estats Units, Suïssa i Finlàndia, amb color groguenc. Alemanya, que és al mig de la classificació, s'ha posat les piles i ha creat el programa Industria 4.0  per millorar la seva posició estratègica.  

Els principals problemes són unes infraestructures limitades i l'escàs suport financer i logístic de fundacions i institucions públiques per estendre aquesta tecnologia.

A Catalunya, la situació no és gaire diferent. "El mercat que ha d'estirar l'internet de les coses és el residencial, però necessitem unes llars habilitades per poder portar la connectivitat", afirma Enrique Santiago, responsable‎ d'Empreses a Catalunya de Telefónica. Des del punt de vista de les empreses, Santiago considera que cal més "interactuació i infraestructures que permetin compartir recursos, ser més eficients i potenciar les Smart Cities i les Smart Regions". A nivell tècnic, falta que els fabricants de planxes, rentadores o aixetes vegin els avantatges d'incorporar sensors als seus productes, una qüestió que Xavier Pi, del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, atribueix a una "falta de maduresa".

Ens queda molt camí per recórrer, però un tram ja l'hem fet. Hi ha nombroses empreses abocades a l'internet de les coses. "El nivell de start-ups que tenim treballant sobre aquestes iniciatives no pot fracassar", afirma optimista Enrique Santiago.

Enginyers, programadors i dissenyadors són els encarregats d'apuntalar aquest teixit de start-ups. Catalunya no pot competir amb grans fabricants de xips com la Xina, però sí que té molt a dir en la creació de nous usos per a aquests xips. "Tenim actors que estan en aquesta primera línia tecnològica i a un nivell molt alt", assegura Xavier Pi, que es mostra esperançat amb el que vindrà. "Tenim bons ingredients i podrem cuinar bé el futur de l'internet de les coses".

NOTÍCIES RELACIONADES
ESPECIALS RELACIONATS
Anar al contingut