Internet de les coses: connectar tot allò que sigui connectable

Dimarts, 6.50 del matí. Sona el teu radiodespertador i encara amb els ulls tancats escoltes el butlletí de trànsit. Hi ha retencions per un accident. El despertador s'ha connectat al web de Trànsit i, en detectar problemes, ha sonat deu minuts abans perquè no arribis tard a la feina. Mentre badalles i amb els ulls mig tancats, busques la sabatilla esquerra, la cafetera s'activa. Arribes a la cuina i tens el cafè com a tu t'agrada: temperat, amb poca llet i una culleradeta de sucre. Fas dos glops i et dirigeixes a l'armari. El mirall et mostra la previsió del temps i et proposa una possible combinació de roba d'acord amb la temperatura, la humitat i tot el que tens programat a l'agenda. Això que sembla una escena d'una pel·lícula futurista podria ser una realitat abans del que ens pensem amb l'internet de les coses.

Des del 2010, els aparells connectats a internet superen de llarg el nombre de persones al món. Qualsevol de nosaltres té, com a mínim, un mòbil i un ordinador, però, a aquesta llista, hi podríem afegir tauletes o càmeres amb wi-fi. Segons dades de Cisco, l'any 2020 hi haurà 50.000 milions d'aparells connectats al món i, de mitjana, cadascun de nosaltres en tindrà almenys sis.

Però no tot són flors i violes. Entre els reptes i dubtes que planteja l'internet de les coses, la seguretat és la qüestió més apressant. Si molts o gairebé tots els aparells del nostre entorn es podran connectar a la xarxa, els "hackers" ja deuen estar fregant-se les mans. Els experts reconeixen que hi haurà atacs, però subratllen que les connexions són prou segures.

Un segon tema a tenir en compte és la protecció de les dades. Aquí, empreses i tècnics traslladen la responsabilitat a l'usuari. En aquest sentit, l'internet de les coses no serà gaire diferent de quan ara ens obrim un compte a les xarxes socials o un correu electrònic. Quan marquem "ho accepto", estem signant un contracte, que en molts casos inclou a la lletra petita vendre les nostres dades a tercers, recordava el professor Michael Carroll en una entrevista al 324.cat. La compravenda d'informació no és un tema fútil, com demostra el fet que la Unió Europea hagi aprovat el primer dictamen de l'internet de les coses en relació amb la protecció de les dades.

Hi ha un tercer risc del qual gairebé no es parla: el mediambiental. "Si ens posem crítics amb l'internet de les coses, ens podem imaginar un món empastifat de xips", adverteix Xavier Pi, del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, que proposa explorar el camí dels xips biodegradables.

Tot i les incerteses, sembla que no hi ha marxa enrere. Però quin futur ens espera? Enrique Santiago, director d'Empreses a Catalunya de Telefónica, pronostica que "els grans usuaris de les xarxes de comunicació seran les màquines". La previsió és "connectar tot allò que sigui connectable". Xavier Pi creu que el futur serà de les apps. "Imagino comprar electrodomèstics que tinguin la seva app i que els puguem programar al nostre gust."

La comunicació instantània i barata ha canviat les nostres vides i ha demostrat ser molt útil, tot i que no sempre. Reconeguem-ho: tots hem sentit la necessitat de llançar el mòbil per la finestra després de rebre 30 missatges d'un grup de WhatsApp. A això ara li sumarem que els nostres electrodomèstics i aparells es comuniquin amb nosaltres. És realment necessari? Enrique Santiago ho té molt clar: "L'internet de les coses farà que les coses passin sense programar-les. Farà que no haguem de pensar i que la nostra vida sigui més senzilla i en part més previsible. A qui no li agrada estar còmode i que l'hi posin tot més fàcil?"

Amb l'internet de les coses podrem tenir la casa a la temperatura desitjada quan hi arribem i el nostre cotxe enviarà un missatge a la feina si fem tard, però aquells deu minuts fantàstics al llit fent el ronso estan en perill d'extinció. El nostre despertador connectat no tindrà pietat.