Intercanviar cases, rutes solidàries, "wwoofing" i "couchsurfing": les altres maneres de viatjar s'obren camí

L'intercanvi de cases, les rutes solidàries, el "wwoofing" i el "couchsurfing". En època de crisi econòmica, aquestes pràctiques es poden veure com una manera de viatjar i estalviar diners. Però els experts indiquen que el seu auge no respon a la crisi sinó a una filosofia de vida i a una manera diferent de percebre el món.
Intercanviar cases, rutes solidàries, "wwoofing" i "couchsurfing": les altres maneres de viatjar s'obren camí
Barcelona

Intercanviar cases, rutes solidàries, "wwoofing" i "couchsurfing": les altres maneres de viatjar s'obren camí

L'intercanvi de cases, les rutes solidàries, el "wwoofing" i el "couchsurfing". En època de crisi econòmica, aquestes pràctiques es poden veure com una manera de viatjar i estalviar diners. Però els experts indiquen que el seu auge no respon a la crisi sinó a una filosofia de vida i a una manera diferent de percebre el món.
Redacció Actualitzat
Imatges de persones fent "couchsurfing" i "wwofing".

Opcions com el "couchsurfing" el "wwofing" i l'intercanvi de cases són cada cop més usades.

És època de vacances i molts aprofiten aquests dies per veure món i conèixer nous indrets i cultures o per buscar noves experiències. Però davant del turisme tradicional, pel teu compte o en grup, hi ha altres maneres de viatjar que en els darrers temps s'estan obrint camí com a alternatives cada cop més desitjables.
 
Internet hi té un paper crucial en la majoria i els diners, en canvi, perden importància. Per això, es podria pensar que en temps de crisi econòmica, el seu auge es deu a la voluntat de reduir despeses. Però els experts apunten que té més a veure amb la crisi de valors.
 
Intercanviar les cases

Una d'aquestes pràctiques a l'alça és la d'intercanviar les cases a l'hora de viatjar enlloc d'anar d'hotel. El professor d'Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Oriol Miralbell, opina que aquest fenomen creixent no respon a la crisi sinó a una filosofia de vida i a una manera diferent de percebre el món.
 
Oriol Miralbell, que parla de "boom dels viatges alternatius", aclareix que el factor econòmic incideix, però no és determinant per dur a terme aquestes pràctiques. "Les idees 'low cost' han afavorit aquest tipus de cultura perquè s'estalvien costos a partir de la reducció de serveis prescindibles, però respon més a una filosofia de vida que a un estalvi econòmic", raona.
 
"Couchsurfing" i "wwofing"

Dos exemples més són el conegut 'couchsurfing', una xarxa social en la qual els usuaris cedeixen el sofà de casa als viatgers que vulguin, i el 'wwoofing', una comunitat que s'allotja en granges ecològiques i que treballa a canvi d'allotjament i manutenció.

"Qui practica aquest tipus de turisme és un sector minoritari, gent que concep l'economia i la societat des de vessants eminentment no mercantilistes", afirma el professor.

En el cas del 'couchsurfing' -una comunitat que funciona través de la xarxa- és "una forma de viatjar que respon a un consum individual" i que practica majoritàriament un públic jove al qual agrada viure d'una manera alternativa. "Té algunes limitacions perquè depens dels altres, no pots programar estades amb llibertat i tens la necessitat d'adaptar-te", comenta l'expert, que nega conflictes de civisme amb la pràctica del 'couchsurfing'.
 
"Aquest tipus d'activitat funciona perquè la gent està predisposada. El nivell de satisfacció és molt alt i rarament hi ha problemes. La vivència depèn més de la nostra actitud que el risc d'anar-se'n a entorns més complicats", afegeix.
 
Miralbell diu que "el turisme és un producte que satisfà necessitats d'experiència", i això és el que fan els que practiquen "wwoofing" (World Wide Opportunities on Organic Farms), aquesta altra xarxa mundial que facilita el treball voluntari en granges ecològiques a canvi d'allotjament i manutenció.

Mentre el 'wwoofing' i el 'couchsurfing' tenen un caràcter més individual, "l'intercanvi de cases està més enfocat a l'àmbit familiar, però no deixa d'englobar un grup de gent que entén el món de la mateixa manera", segons el professor, que destaca que "en aquest pacte mutu hi ha un factor de voluntat i complicitat; a més, les xarxes socials permeten més control del client".
 
Turisme alternatiu i  xarxes socials

Encara que el turisme alternatiu s'hagi estès en un món global gràcies a les xarxes socials, "que han permès tenir una informació suplementària per establir contactes", Miralbell apunta que "aquestes pràctiques no són noves", però s'expandeixen gràcies a les tecnologies que estan donant una forta empenta a un "turisme social col·laboratiu".
 
"El turisme ha deixat de ser un producte de luxe o esporàdic per convertir-se en un producte de consum diari", segons Miralbell, que destaca que també creix el nombre de persones que busquen un turisme "més d'aventura".
 
Encara que Miralbell puntualitza que "agències i hotels se centren en altres segments de mercat", avisa que estan tenint "una reacció tardana i negativa davant de qualsevol canvi", malgrat controlar la tecnologia a Internet.