Integrar els Mossos a l'Europol: de la promesa a la reticència del govern de Rajoy
En poques setmanes s'ha passat de la més que probable integració dels Mossos a la xarxa d'informació d'Europol al fet que només hi han de ser els estats. És el recorregut que ha fet en poques setmanes la intenció que el ministre de l'Interior, Jose Ignacio Zoido, va expressar durant la celebració de la Junta de Seguretat de Catalunya al juliol:
"Servirem de corretja de transmissió perquè Mossos i Ertzaintza puguin obtenir dades d'Europol."
Zoido sí que ha inclòs la policia basca en els sistemes d'informació de l'organisme europeu, però, de moment, sembla que els Mossos en queden exclosos.
Tot i que les paraules de Zoido feien referència a l'acord que va sortir de la Junta de Seguretat de Catalunya, reunida al Palau de la Generalitat després de vuit anys de no fer-ho, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, ho ha posat en dubte:
"L'important no és tant qui va a l'Europol, sinó la canalització de la informació."
Catalá ha argumentat que la participació en una institució d'àmbit internacional com l'Europol correspon als estats i, per tant, a l'Estat espanyol.
El govern de la Generalitat ha insistit a reclamar la integració dels Mossos a l'Europol i a demanar explicacions d'aquest presumpte canvi d'opinió de Madrid.
Tot i que la vicepresidenta del govern espanyol va assegurar dimarts que l'Europol tenia normes de funcionament pròpies que no permetien la integració dels Mossos, l'ens ho va negar, i va respondre que això és un afer intern espanyol. De fet, un altre cos policial autonòmic, l'Ertzaintza, ja forma part de l'Europol des del juny.
El secretari general del sindicat independent de la policia basca, Roberto Seijó, creu que és una irresponsabilitat que es negui l'accés directe dels Mossos a la informació de l'Europol:
"Crec que és una irresponsabilitat política absoluta per part del govern central; és més, s'hauria d'intervenir a nivell judicial per exigir a l'Estat que les policies tinguin aquest tipus d'accés."
