Ingrid Betancourt guanya el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia 2008

L'exostatge de les FARC Ingrid Betancourt, alliberada recentment després d'haver estat durant més de sis anys presonera a la selva, ha estat guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia 2008. En concedir-li el premi, el jurat ha volgut personificar en la política colombiana tots aquells activistes al món que estan privats de llibertat per defensar els drets humans i lluitar contra el terrorisme i la corrupció. Betancourt s'ha imposat en les votacions finals a les candidatures del Colegio de Europa, amb seu a Bruges, i del jesuïta Enrique Figaredo, que treballa a Cambodja contra les mines antipersones des de 1991.
Ingrid Betancourt guanya el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia 2008
Oviedo

Ingrid Betancourt guanya el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia 2008

L'exostatge de les FARC Ingrid Betancourt, alliberada recentment després d'haver estat durant més de sis anys presonera a la selva, ha estat guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia 2008. En concedir-li el premi, el jurat ha volgut personificar en la política colombiana tots aquells activistes al món que estan privats de llibertat per defensar els drets humans i lluitar contra el terrorisme i la corrupció. Betancourt s'ha imposat en les votacions finals a les candidatures del Colegio de Europa, amb seu a Bruges, i del jesuïta Enrique Figaredo, que treballa a Cambodja contra les mines antipersones des de 1991.
Ingrid Betancourt durant un homenatge a l'Ajuntament de París (Foto: EFE)

Ingrid Betancourt durant un homenatge a l'Ajuntament de París (Foto: EFE)

Ha estat l'ostatge més mediàtic de les FARC, i després de recuperar la llibertat no ha parat e lluitar per la resta de segrestat. Ara, la Fundació Príncep d'Astúries ha decidit atorgar a Ingrid Betancourt el seu premi a la Concòrdia. El jurat considera que Betancourt personifica tots els ostatges del món en pro dels drets humans i la lluita contra el terrorisme, la corrupció i el narcotràfic. 

A l'acta, llegida pel president asturià, Vicente Álvarez, s'explica que aquest reconeixement és més ampli, ja que destaca la "fortalesa, dignitat i valentia" amb què Betancourt ha fet front a un llarg i "injust captiveri", i s'expressa la solidaritat amb "totes les persones que pateixen les mateixes condicions dramàtiques i inadmissibles" que ha sofert ella. També se solidaritza amb els governs que treballen pel sistema democràtic i les llibertats.

La guardonada, que obtindrà 50.000 euros i una escultura de Joan Miró, s'ha mostrat emocionada per un premi que no mereix i confia que sigui un bon presagi per a Colòmbia, segons un comunicat difós a través del seu comitè de suport.

La candidatura d'Ingrid Betancourt al Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia estava avalada per l'expresident colombià Belisario Betancourt, l'expresidenta irlandesa Mary Robinson i el cineasta Woody Allen. La candidatura també comptava amb els suports d'altres personalitats com Vaclav Havel, Jaques Delors, Simone Veil, Mario Soares, Javier Pérez de Cuéllar i Nicolás Castellanos, tots ells guardonats amb el Premi Príncep d'Astúries.

Parlament davant l'ONU

Poc abans de fer-se públic que se li concedeix el guardó, l'exostatge de les FARC ha vet un parlament davant de les Nacions Unides. Ingrid Betancourt ha demanat el reconeixement internacional de les víctimes del terrorisme i reclamat un estatus especial per a aquestes víctimes, perquè puguin reivindicar els seus drets. Betancourt, que va estar segrestada gairebé set anys, ha explicat que la mobilització de l'opinió pública en favor de les víctimes reduirà les intencions dels terroristes d'executar els seus ostatges. Ha dit que, sense mobilització ciutadana, la víctima està condemnada a convertir-se en una mera estadística.

Els altres candidats


Els altres dos candidats a guanyar el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia eren el Colegio de Europa i el jesuïta Enrique Figaredo. El Colegio de Europa és una prestigiosa institució universitària de postgrau especialitzada en la investigació i l'ensenyament de Dret, Economia i Ciència política. Fundat el 1949, està considerat com la primera institució dedicada als estudis europeus. Per la seva banda, el jesuïta espanyol Enrique "Kike" Figaredo és conegut com "el bisbe de les cadires de rodes" per la seva tasca a Cambodja amb els mutilats per les mines antipersones.