"Ingressar a presó no entrava en cap dels meus malsons", Quim Forn al dietari d'Estremera

A "Escrits de presó", que surt a la venda aquesta setmana, Forn explica "els infernals trasllats" des d'Estremera, la convivència amb altres interns i les pors i esperances dels 319 dies a la presó
"Ingressar a presó no entrava en cap dels meus malsons", Quim Forn al dietari d'Estremera

"Ingressar a presó no entrava en cap dels meus malsons", Quim Forn al dietari d'Estremera

A "Escrits de presó", que surt a la venda aquesta setmana, Forn explica "els infernals trasllats" des d'Estremera, la convivència amb altres interns i les pors i esperances dels 319 dies a la presó
Actualitzat

L'exconseller Quim Forn en una imatge d'arxiu

L'exconseller d'Interior de la Generalitat, Joaquim Forn, publicarà aviat un llibre dietari on relata en primera persona les seves experiències des del moment en la jutge Carmen Lamela de l'Audiència Nacional va decretar el seu ingrés a presó, el 2 de novembre passat, juntament amb el vicepresident Oriol Junqueras i set consellers més del govern Puigdemont.

"Escrits de presó", editat per Enciclopèdia, arribarà a les llibreries el 20 de setembre.

TV3 ha tingut accés al llibre en què Forn reviu el trasllat a dependències penitenciàries des de l'Audiència, el seguiment de les eleccions del 21D mentre era a Estremera, la relació amb els seus companys i la notícia que seran traslladats a Catalunya. Reconeix que a la presó, les diferències polítiques s'escurcen.

L'exconseller reviu i relata el trasllat "infernal" a dependències penitenciàries des de l'Audiència, i reconeix haver passat por. En les notes d'aquell 2 de novembre explica que ni en el pitjor dels seus malsons hauria pensat a entrar a la presó:

"Tinc por, ho reconec. Mai no m'hauria imaginat entrar en una presó, i ara hi soc. (...) Però ingressar a la presó no figurava en cap dels meus plans. Ni en cap dels meus malsons. Mai de la vida. (...) Potser perquè sempre m'han dit que soc "un bon tio" i fins i tot que en faig cara, i jo m'ho vaig acabar creient. Potser és tan sols que soc un ingenu: 'Qui mal no fa, mal no pensa', diu la dita."

"Tampoc no sé quina imatge s'hauran fet de nosaltres, els presos. Això sí, no crec que sigui gaire bona si tot el que saben ho han tret de les televisions de Madrid. Ja veurem com ens va. Creuem els dits."

 

Forn explica com és el seu dia a dia a presó i les petites quotidianitats dels seus companys reclusos. També agraeix el fet que la gent li enviés segells dins les cartes, fet que li suposa un gran estalvi: "Comprar-los era la despesa més gran que teníem." Diu que els funcionaris no hi van posar pegues "tot i que podrien fer-ho, segons la normativa".

Els trasllats en furgons de la Guàrdia Civil des de la presó d'Estremera fins a la l'Audiència o el Suprem els qualifica d'"infernals" i diu "els detesto com poques coses he detestat a la vida":

"Dins la furgoneta hi ha un cubicle petit, completament tancat i sense vistes a l'exterior, amb capacitat de fins a cinc persones. (...) Ens han traslladat emmanillats i aquest cop sí que ens han cordat el cinturó de seguretat a tots. Aquest cop tampoc han abusat de les sirenes durant el trajecte, que dura gairebé una hora."

"Tant en Rull com jo hem agafat una marejada bestial. Hem acabat fets una sopa. He hagut de tancar els ulls i una suor freda m'ha acompanyat tot el camí."

Destaca els pocs moments emocionants en què es va poder acostar a la resta de polítics catalans presos quan coincidien en les citacions per declarar al Suprem:

"Dalt m'hi he trobat la Dolors Bassa, que no veia des del 2 de novembre. Hi hem pogut parlar una mica. L'he vist bé, s'ha tallat els cabells i se'ls ha tenyit de fosc."

"En Cuixart no ha perdut el somriure i físicament està molt bé. També he vist el Jordi àánchez dins d'un calabós, tot sol. Quan m'hi he apropat per saludar-lo, el policia que m'acompanyava m'ha cridat l'atenció."

"En Carles (Mundó) ens ha explicat algunes anècdotes del seu mòdul francament delirants, i hi ha hagut moments que he pensat que ens cridarien l'atenció. No podíem parar de riure escandalosament. En teníem ganes."

També relata la relació amb altres interns del centre penitenciari i explica que "comencen a comprendre que el nostre és un cas ben particular, fora de tota lògica".

Recorda el moment en què, el 4 de desembre, s'assabenta que el jutge el manté a la presó. "Jo era a la sala de televisió i ha estat com un cop de maça. Com si el jutge m'hagués pegat al cap directament."

Un dels pitjors dies va ser el 23 de març, quan van saber l'ordre de processament contra nou membres del govern de Puigdemont:

"Les males notícies s'han anat succeint al llarg del dia. El primer que hem conegut és l'ordre de processament. Nou membres del govern són acusats de rebel·lió i de malversació (...) Quina patacada! He vist les imatges del moment que en Rull i en Turull s'acomiadaven de les seves famílies i amics, i m'ha caigut l'ànima als peus. Han anunciat que tots els homes són enviats a Estremera i les dones a Alcalá-Meco. Quina tristor! Quina ràbia i quina impotència! "

"Decideixo que m'he de refer aviat perquè, a partir d'ara, em tocarà animar els companys que tornen a la presó."

D'aquell dia explica que, al matí, Pere Soler, l'exdirector dels Mossos, els va explicar que la Marta Rovira no havia acudit a declarar davant el Suprem i havia marxat a l'estranger:

"Respecto la seva decisió, no vull emetre judicis, però alhora és evident que això no ens ajuda gaire als que som a la presó: abona la possibilitat del risc de fuga, com si tinguéssim la intenció de convertir l'exili en el terreny de joc de la política catalana."

El 28 de juny, Forn escriu una sèrie de reflexions sobre el seu imminent trasllat a una presó de Catalunya que veu just, però avisa que no servirà perquè la gent oblidi i es resigni:

"No vull de cap manera que l'acostament es vengui a l'opinió pública o s'interpreti com una concessió cap a nosaltres. L'acostament és un dret. No tolero que serveixi per rentar la cara dels qui han aplicat el 155 o d'aquells que han mirat cap a una altra banda quan el govern català va ser empresonat."

"Ser traslladats d'Estremera a una presó catalana no canvia la situació d'injustícia que patim i que hem patit durant mesos. Si algú pensa que amb el nostre trasllat la gent ho oblidarà tot sobtadament, es resignarà i donarà per bona la situació, crec que s'equivoca de mig a mig. (...) La lluita per la llibertat, la justícia i, per tant, a tenir un judici just ha de seguir sent la nostra principal reivindicació."

TEMES:
Joaquim Forn Govern empresonat Procés català

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS