Les dones estan "excessivament representades" en ocupacions de salaris més baixos (Oxfam Intermón)
Les dones estan "excessivament representades" en ocupacions de salaris més baixos (Oxfam Intermón)

Les dones han de treballar 52 dies més a l'any que els homes per cobrar el mateix

A Espanya, la feina no remunerada de les dones arriba al 41% del PIB quan a la UE és el 13%

Actualitzat

Les dones a Espanya han de treballar 52 dies més a l'any per guanyar el mateix que els homes. Ho diu l'informe "Veus contra la precarietat: dones i pobresa laboral a Europa", que publica Oxfam Intermón.

A Europa les xifres són una mica superiors, 59 dies més de mitjana a l'any perquè una dona cobri el mateix que un home. Tant al conjunt d'Europa com a Espanya, el 2014 una de cada cinc dones va tenir una remuneració econòmica baixa per la seva feina. En el cas dels homes, va ser un de cada deu.

Segons Oxfam, la feina no remunerada de les dones arribaria al 41% del PIB a Espanya, i al 13% del mundial, 10 bilions de dòlars l'any.

 

 

Les dones tenen el doble de possibilitats que els homes d'estar en un treball parcial no desitjat: gairebé quatre de cada cinc persones treballadores a temps parcial a la UE són dones. 

Segons Chema Vera, director d'Oxfam Intermón, les feines parcials o no remunerades limiten el desenvolupament de milers de dones.

"Aquest tipus de treballs, a temps parcial i mal pagats, acaben minvant les oportunitats laborals i de desenvolupament de milers de dones al món. A més de tot el treball de cures, invisible i no remunerat, que les europees porten a l'esquena i que és la bastida sobre la qual es construeix el creixement a Europa."

De fet, les dones a Europa dediquen una mitjana de 22 hores a la setmana al treball no remunerat, mentre que els homes hi dediquen menys de 10 hores.

Dones migrants, caps de families monoparentals

Les treballadores migrants, especialment les nascudes fora de la UE-28, estan sovint entre les persones treballadores més explotades i marginades: una de cada cinc treballadores migrants s'enfronta al risc de pobresa laboral a Europa.

Segons Vera, el perfil de treballadora amb més risc de pobresa són les dones migrants.

"El perfil que es dibuixa d'aquestes dones precaritzades a Europa i a Espanya està molt clar: dones migrants, joves i famílies monomarentals són les que afronten el risc més alt de precarietat i pobresa laboral."

 

 

Espanya és el país amb més risc de pobresa laboral de tota la UE per a les dones migrants: més d'una de cada 3. A més, ser família monoparental també incrementa el risc de pobresa laboral. A Espanya, més de la meitat de les famílies monoparentals es troben en risc de pobresa i exclusió social. El 83% d'aquestes famílies estan encapçalades per dones.

Pobresa invisible

Aquests baixos salaris, juntament amb cobrar menys per igual treball, són els principals motius perquè les dones arribin a una situació de pobresa laboral que va augmentant tant a Europa com a Espanya.

Aquesta pobresa no es veu reflectida en les xifres, ja que queda sovint invisibilitzada perquè les dades de pobresa laboral es calculen per llars i no reflecteixen la discriminació de gènere dins de la llar.

En aquest sentit l'infome indica que sectors més feminitzats són els més precaris, com l'assistència social, la cura infantil, la restauració, serveis de neteja o l'atenció al client.

 

 

A Espanya, alguns dels sectors més precaris són la indústria de l'hostaleria, restauració i turisme, on les dones representen el 55,8% de les empleades, i el sector del treball de la llar i de cura, on treballen un 87,9 % de dones.

Discriminació directa o indirecta

Part d'aquesta bretxa, segons l'informe, s'explica per factors com l'edat de la persona treballadora, la seva experiència i la mida de l'empresa. No obstant això, un 14% d'aquesta bretxa a Espanya queda "sense explicar" i només pot atribuir-se a la discriminació directa o indirecta per raó de gènere.

D'altra banda, si mirem les persones amb remuneracions més altes, les dones van representar només el 20% d'entre el 10% de població treballadora amb més ingressos (EU, 2016). De 609 consellers delegats existents a Europa dins de les grans empreses, només 36 són dones.

 

 

En resum, l'informe considera que la discriminació i les nocives normes socials de gènere, que segueixen atenent a característiques com l'edat, l'origen, la raça, l'ètnia, la composició de la llar i les habilitats físiques, continuen infravalorant les habilitats i contribució de les dones i limiten les seves decisions a l'hora de triar una professió.

A més, el benestar físic i psicològic de les dones acaba afectat per la situació de precarietat i pobresa laboral, segons conclou l'informe de les entrevistes fetes a dones de diversos països europeus.

"L'estrès constant i l'ansietat causats per la dificultat o impossibilitat d'arribar a final de mes, lligats al desgast físic, mental i emocional del treball remunerat i no remunerat, a la perillositat de les condicions laborals, la manca de temps personal i la constant pressió per realitzar més feina per menys salari, deixa les dones desmoralitzades, exhaustes i socialment aïllades."

"No hi ha peròs"

A més, Oxfam Intermón insta el govern i les institucions europees a lesgislar per acabar amb les desigualtats entre homes i dones.  Sobretot en matèria salarial de contractació laboral, corresponsabilitat familiar, atenció a la dependència i educació universal de 0 a 3 anys, entre d'altres. I a través de la seva campanya "No hi ha peròs", demana la implicació de la ciutadania per impulsar aquest canvi.

 

ARXIVAT A:
Bretxa salarialFeminismeDrets humansIgualtat de gènere
Anar al contingut