Indignació entre els votants després de veure per les xarxes les càrregues policials generalitzades arreu del país

Indignació entre els votants després de veure per les xarxes les càrregues policials generalitzades arreu del país

Indignació entre els votants després de veure per les xarxes les càrregues policials generalitzades arreu del país

ACN Barcelona.-A les 9 del matí el col·legi Institut Lluïsa Cura s'hi aplegaven centenars de persones, algunes ja feien cua des de les 5 del matí. Fins al migdia, només havien pogut votar al referèndum 120 persones de manera electrònica. Precisament, per agilitzar el procés d'introduir el vot a l'urna, els coordinadors han decidit crear dues cues, una per a vot electrònic, que ha registrat aturades del sistema des de primera hora, i una segona cua per al sistema de vot manual. A l'exterior, les cues eren molt llargues i els ciutadans s'anaven indignant a mesura que anaven rebent informació a través de les xarxes sobre les càrregues policials generalitzades arreu del país. "Espero que Europa se n'adoni. Amb el govern espanyol ja no es pot dialogar. Almenys que Europa faci alguna cosa", ha reclamat Anna Maria Petit a les portes del col·legi, després d'haver pogut votar.

La Guàrdia Civil i la policia espanyol han carregat arreu de Catalunya des de primera hora del matí per intentar impedir les votacions en el marc del referèndum organitzat aquest diumenge 1 d'octubre. Els agents s'han endut material electoral com urnes o paperetes i, en alguns casos, ho han fet de manera violenta. Els mitjans de comunicació, però també les persones que hi havia als col·legis electorals han gravat i fotografiat els incidents i els han compartit per les xarxes.En el cas del col·legi Lluïsa Cura de la Ronda de Sant Antoni, des de primera hora del matí hi havia desenes de ciutadans fent cua per exercir el seu dret a vot. Molts d'ells s'han anat indignant a mesura que han anat coneixent els fets que s'anaven succeint a altres col·legis. Molt a prop, a l'Escola Pia Sant Antoni la policia espanyola també ha fet acte de presència de manera violenta i ha requisat les urnes, inhabilitant el col·legi com a punt de votació. Com a conseqüència, alguns, com la Sílvia, que era el col·legi Lluïsa Cura han decidit abandonar-lo per temor. "Ens hem espantat una mica, perquè l'entrada a aquest col·legi és com una ratera, molt tancat", ha explicat. Al final, no han fet acte de presència, "però entre una cosa i una altra encara no hem votat". La Sílvia s'estarà davant el col·legi fins que pugui votar, "he vingut des d'Anglaterra per votar i m'esperaré".Una de les veïnes que havia aconseguit votar, l'Anna Maria Petit, estava molt emocionada a la sortida del col·legi. "Hem votat i estem contents", ha destacat. Petit ha explicat que feia molt de temps que volia votar sobre el futur de Catalunya: "Són nascuda l'any 51, he viscut moltes coses, corrent davant i darrera la policia i la Guàrdia Civil, per mi això és la culminació, ho hem d'aconseguir".Anna Maria Petit ha llançat una crida a Europa: "Amb el govern no es pot dialogar, almenys que Europa faci alguna cosa". Per Sílvia Xicola també són "intolerables i un escàndol" les càrregues policials que s'han vist a través de les xarxes. "La Unió Europea hauria d'intervenir", ha dit taxativa. Segons ha assenyalat, "s'han vulnerat tots els drets, s'està agredit la població, els ciutadans, gent indefensa o gent gran i amb bales de goma". "El que hem vist per Twitter és esgarrifós", ha denunciat. "És molt bèstia i no hi ha cap mena de justificació, algú ha de fer alguna cosa de manera contundent", ha afegit. Altres ciutadans amb qui ha pogut parlar l'ACN, com en Xavi, en Jordi o la Susanna, també feia moltes hores que es trobaven als afores del col·legi disposats a votar, alguns des de les 4 del matí. "Primer que voti la gent gran, jo tinc les cames fortes per aguantar el que calgui", ha dit la Susanna. Després de veure les càrregues a través d'internet, en Jordi ha destacat que creu que "d'alguna manera o altra" es podrà votar". Tanmateix, ja no l'amoïna poder votar o no, "sinó el fet de ser aquí fora i fer força". Per ell, "les imatges deixen al descobert la situació real".