La plataforma Clam per la Llibertat es manifestarà el 15D davant del Suprem
El col·lectiu assegura que té el suport d'independentistes, Podem, l'Ajuntament de Barcelona i més de 70 entitats
Amb el lema "No hi ha justícia", la plataforma Clam per la Llibertat es manifestarà davant del Tribunal Suprem i l'Audiència Nacional, a Madrid, el dissabte 15 de desembre.
El col·lectiu assegura que té el suport d'ERC, CUP, el PDeCAT, la Crida Nacional Podem, l'Ajuntament de Barcelona i més de 70 entitats.
Segons denuncien algunes de les últimes resolucions dels alts tribunals "suposen una vulneració dels drets civils i polítics a la ciutadania". Un fet que, diuen, genera una "gran indefensió, alarma social i una creixent manca de confiança en el Poder Judicial".
En el manifest penjat a la pàgina "No hi ha justícia" en català, castellà, basc, gallec, anglès i francès, recorden sentències com la de La Manada, la del magatzem de gas Castor, la dels joves d'Altsasu, els nadons robats o les que "vulneren clarament la llibertat d'expressió", en referència als rapers Valtonyc o Pablo Hasél.
Asseguren que la "judicialització de la política" ha permès que el govern espanyol "actuï a través de la Fiscalia per combatre models socials i econòmics alternatius, la dissidència política, prohibint mecanismes de consulta i participació popular".
"Volem posar en evidència que la judicialització de la vida política és un mecanisme que s'aplica sistemàticament contra tota forma de discrepància política que vol ser transformadora i que pretén actuar per superar el règim del 1978".
"Acusats injustament per rebel·lió i sedició"
En referència a Catalunya, tot i que no s'esmenta explícitament el judici del procés, ni els líders independentistes empresonats, el manifest denuncia que més de 700 autoritats i càrrecs electes estan sent investigats per "actuacions pacífiques en l'exercici del seu càrrec".
També qüestionen "la presó incondicional sense fiança, inhabilitacions preventives i ingerències greus en el funcionament de les nostres institucions (Parlament i ajuntaments), vulnerant el resultat de les eleccions".
En aquest punt contraposen l'actuació de la justícia espanyola amb la d'altres països com Alemanya, Bèlgica i el Regne Unit a les peticions d'extradició per als càrrecs polítics exiliats, "acusats injustament per rebel·lió i sedició".
