Imams convertits en reclutadors: una excepció

A l'espera que s'acabin de confirmar les informacions que apunten que Abdelkabi Es Satty va aprofitar la seva condició de líder religiós per adoctrinar els joves, hem de recordar que la figura d'imam convertida en reclutador al servei dels grups jihadistes, malauradament, no és nova.

Els líders religiosos marroquins Omar El Haddouchi, Hassan Kettani, Abdurazaq Ajha i Abu Said al Arabi van donar suport explícit al que anomenaven jihad i van declarar l'obligació de fer-la perquè, segons asseguraven, ho ordenava l'Alcorà. Alguns d'ells, fins i tot, van viatjar al barri d'El Príncipe a Ceuta per dirigir la pregària i difondre el seu discurs extremista.

Per exemple, el 8 de juny de 2012, El Haddouchi hi era quan es va informar als veïns que  Rachid Hossain Mohamed, conegut amb el nom de Wahbi, s'havia immolat en un atac a l'Iraq. Wahbi, taxista de professió i amb llicència pròpia, immortalitzat en un vídeo àmpliament difós per les xarxes socials poca estona abans de la immolació, era pare de dos fills.

Aquest punt de l'Estat espanyol ha estat especialment sensible a la radicalització. En un barri de 8.000 persones censades, però que n'hi viuen 12.000 han viatjat una vintena de joves d'entre 17 a 35 anys a Síria i a l'Iraq. La majoria hi han mort i només coneixem dos casos que hagin tornat.

Aquestes arengues contrastades per la policia espanyola i marroquina formen part de la primera sentència de reclutament que va dictar l'Audiència Nacional l'octubre del 2015. L'esmentada sentència és una bona lectura per entendre com funcionen aquestes xarxes i la implicació directa d'alguns líders religiosos que propugnen el que Bin Laden anomenava "salafisme jihadista".

Un cas excepcional, però molt preocupant

D'això, però, no se'n pot extreure ni molt menys que l'actuació d'Es Satty es pugui generalitzar a Catalunya. Només podem afirmar que, en algun moment, s'han observat i vigilat certes conductes d'alguns religiosos, però que s'hi ha actuat ràpidament. Tenim el cas d'un imam, per exemple, que va acabar tornant al Marroc perquè considerava que a Catalunya no es podia viure segons els preceptes més purs de l'Islam.

L'esmentat religiós mai va escolaritzar els seus fills perquè considerava que els coneixements que podia aprendre a l'escola eren contraproduents. Però, haig de repetir que aquests són casos extrems, que crec que no representen la majoria dels imams que preguen a Catalunya.

El gran perill que veig, però, és aquest secretisme en què l'esmentat Es Satty va actuar i va aconseguir adoctrinar una desena de joves. No només va aconseguir radicalitzar-los sinó mantenir una sòlida cohesió en el nucli del grup per evitar qualsevol fuga d'informació. Com es poden neutralitzar aquests individus si no ho expressen públicament i aconsegueixen que no hi hagi cap fuga d'informació?

És, en aquest punt, on la intel·ligència policial haurà de trobar mecanismes per neutralitzar les amenaces futures. No només la policia catalana i l'espanyola, sinó la de tot el món occidental. El modus operandi d'aquesta cèl·lula s'haurà d'analitzar exhaustivament i amb una certa perspectiva de temps per veure com està mutant aquesta amenaça.