Igualada ret homenatge als ciutadans deportats als camps de concentració nazis amb deu llambordes 'Stolpersteine'

Igualada ret homenatge als ciutadans deportats als camps de concentració nazis amb deu llambordes 'Stolpersteine'

Igualada ret homenatge als ciutadans deportats als camps de concentració nazis amb deu llambordes 'Stolpersteine'

Actualitzat
Detall de les deu llambordes 'Stolpersteine' amb flors al damunt que s'han col·locat a la plaça de l'Ajuntament d'Igualada. 26 de gener de 2017. (Horitzontal)

Detall de les deu llambordes 'Stolpersteine' amb flors al damunt que s'han col·locat a la plaça de l'Ajuntament d'Igualada. 26 de gener de 2017. (Horitzontal)

ACN Igualada.-Igualada ha homenatjat aquest dijous al vespre els deu igualadins deportats després de la Guerra Civil a camps de concentració nazi i morts en captivitat durant la Segona Guerra Mundial. La ciutat s'ha sumat així a la iniciativa 'Stolpersteine' després que aquest dimecres ho fes Manresa. 'Stolpersteine' són unes plaques elaborades per l'artista alemany Günter Demnig, que les va idear per homenatjar els deportats, però també per crear consciència entre els joves per tal que aquell capítol de la història no es torni a repetir mai més. El mateix Demnig, acompanyat per alguns dels familiars dels desapareguts, ha instal·lat a la Plaça de l'Ajuntament d'Igualada les deu llambordes de formigó amb les dades de cada persona gravades.

'Stolpersteine' és un mot alemany que significa pedra que fa ensopegar. Precisament aquesta és la voluntat de les plaques, que les persones que hi passin pel davant s'hi aturin i reflexionin sobre què va passar als camps de concentració i d'extermini nazis. L'escultor Gunter Demnig -autor de les plaques- pretén interpel·lar al vianant i que es pregunti qui era aquella persona, quan va néixer, on vivia o on i quan va ser deportada. Cada llamborda és única i es realitza a mà com a gest de respecte i humanitat, que, segons ha explicat el mateix artista, "vol contrastar amb l'exterminació industrialitzada dels nazis". L'alcalde d'Igualada, Marc Castells, ha estat l'encarregat d'obrir l'homenatge i ha destacat que la instal·lació de les plaques 'Stolpersteine' serveix com a "acte de desgreuge" per tots aquells igualadins que van patir l'horror dels campis nazi. Castells ha relatat que normalment les plaques es col·loquen als indrets on van viure els homenatjats però en el cas d'Igualada era molt difícil localitzar els seus habitatges i, per això, s'ha decidit col·locar-les a la plaça de l'Ajuntament, "el lloc més emblemàtic de la ciutat", ha expressat el batlle. De la seva banda, l'escriptor igualadí i promotor de la iniciativa a Igualada, Antoni Dalmau, ha relatat que les víctimes igualadines que van morir als camps nazis podrien ser més de deu, ja que "el seu record va quedar del tot esborrat i hem hagut de buscar els noms en arxius i documentació oficial del camp de Mauthausen". Per la seva part, Plàcid Garcia-Planas, director del Memorial Democràtic, ha lamentat que els nazis "no només volien eliminar els seus cossos, sinó també les seves ànimes i la seva identitat i per això els van posar un número fred i mortal". Per això, ha dit Garcia-Planas, "la nostra obligació és recordar els seus noms i gravar-los a les pedres". En l'acte també hi ha intervingut Susanna Carpi, la néta d'una de les víctimes. Carpi ha explicat que ella no va poder conèixer el seu avi, Miquel Tirado, i ha lamentat que l'acte d'homenatge arribi "tard" perquè "els fills del meu avi, que sí que el van conèixer, no ho hagin pogut veure". Carpi ha lamentat que la família no sap on descansa el cos del seu avi, però ha celebrat que amb les plaques 'Stolpersteine' "ara tindrem un lloc físic on anar-lo a recordar". Actualment hi ha més de 60.000 'Stolpersteine' a més de 1.800 localitats d'una vintena de països europeus, com Alemanya, França, Bielorússia, Noruega, Àustria, Itàlia o Grècia. El 2015, Navàs va ser el primer municipi català a adoptar-les, i aquest 2017 s'hi ha sumat Igualada i Manresa. El nom i cognom dels deu igualadins Els deu igualadins que s'han homenatjat amb les plaques 'Stolpersteine' són Jesús Cano (nascut el 1916, exiliat i deportat a Mauthausen el 1941 i mort el mateix any a Gusen); Josep Fàbregas i Pons (nascut el 1905, exiliat el 1939, deportat a Mathausen el 1941 i mort el mateix any a Gusen); Joaquim Gil i Abella (nascut el el 1902, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1940 i mort el 1941 a Gusen); Agustí Gomis i Valls (nascut el 1885, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1940 i mort el 1941 a Gusen); Ginés González Ginés (nascut el 1918, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1940 i mort el 1941 a Gusen); Celestino Moreno Zamora (nascut el 1911, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i mort el 1942 a Gusen); Ginés Moreno Zamora (nascut el 1917, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i mort el mateix any al castell de Hartheim); Emili Ribera i Casellas (nascut el 1911, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i mort el mateix any a Gusen); Miquel Tirado Franco (nascut el 1898, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i mort el mateix any a Gusen) i, finalment, Salvador Vidal i Claramunt (nascut el 1917, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i mort el mateix any a Hartheim).