Igualada homenatjarà els deu ciutadans que van perdre la vida als camps nazis amb la instal·lació de plaques 'Stolpersteine'

ACN Igualada.-Igualada homenatjarà de manera permanent els deu igualadins deportats després de la Guerra Civil als camps de concentració nazi i morts en captivitat durant la IIa Guerra Mundial. La ciutat ha decidit sumar-se a la iniciativa 'Stolpersteine', un terme alemany que es tradueix com a "pedres al camí", impulsada per l'artista Günter Demnig. Les 'Stolpersteine' són llambordes de formigó de 10x10 centímetres, amb una fulla de llautó al capdamunt on s'hi graven les dades de cada persona. L'alcalde d'Igualada, Marc Castells, ha explicat que normalment es col·loquen davant les cases on van viure els deportats, però en el cas igualadí, com que es desconeix, s'ha optat per instal·lar-les a la plaça de l'Ajuntament. El batlle ha explicat que la col·locació es farà el proper 26 de gener amb la presència de l'artista i s'acompanyarà amb un acte on la música hi tindrà un paper rellevant.

L'alcalde d'Igualada, Marc Castells, ha explicat que cada llamborda és "única i feta especialment per homenatjar cadascuna de les víctimes". El batlle ha explicat que l'objectiu de la iniciativa és "fer aturar" el vianant i que recordi la persona desapareguda, assassinada o torturada, perquè "reflexioni" al voltant d'uns fets que van marcar "amb horror" el segle XX a Europa. En l'acte d'instal·lació de les llambordes 'Stolpersteine', a banda de l'artista Günter Demnig, també es comptarà amb la presència del director del Memorial Democràtic, Plàcid Garcia-Planas. Castells ha explicat que els descendents de les víctimes que s'ha pogut localitzar també han estat convidats a l'acte del proper 26 de gener. De fet, el nét d'un dels desapareguts intervindrà en un homenatge que el batlle igualadí ha dit que serà "lluït, sensible i emblemàtic".Segons ha explicat l'alcalde, i d'acord amb la informació que s'ha pogut recollir, els deu igualadins que seran recordats amb la iniciativa de les plaques 'Stolpersteine' són Jesús Cano (nascut el 1916, exiliat i deportat a Mauthausen el 1941 i mort el mateix any a Gusen), Josep Fàbregas i Pons (nascut el 1905, exiliat el 1939, deportat a Mathausen el 1941 i mort el mateix any a Gusen), Joaquim Gil i Abella (nascut el el 1902, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1940 i mort el 1941 a Gusen), Agustí Gomis i Valls (nascut el 1885, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1940 i mort el 1941 a Gusen), Ginés González Ginés (nascut el 1918, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1940 i mort el 1941 a Gusen), Celestino Moreno Zamora (nascut el 1911, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i mort el 1942 a Gusen), Ginés Moreno Zamora (nascut el 1917, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i mort el mateix any al castell de Hartheim), Emili Ribera i Casellas (nascut el 1911, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i mort el mateix any a Gusen), Miquel Tirado Franco (nascut el 1898, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i mort el mateix any a Gusen) i, finalment, Salvador Vidal i Claramunt (nascut el 1917, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i mort el mateix any a Hartheim).En el cas de Frederic Freixas i Escudé i Pau Massó i Cuadras, també igualadins, ells van sobreviure a l'internament i van ser alliberats pels aliats l'any 1945. A banda, l'alcalde ha explicat que es té constància que fins a quatre anoiencs més van morir en els camps de concentració i tres van sobreviure.Actualment hi ha més de 50.000 'Stolpersteine' a més de 1.800 localitats d'una vintena de països europeus, com Alemanya, França, Bielorússia, Noruega, Àustria, Itàlia o Grècia. El 2015, Navàs va ser el primer municipi català a adoptar-les, i aquest 2017 s'hi sumaran Igualada i Manresa.