Identifiquen els responsables de la policia i la Guàrdia Civil de l'1-O a Girona

Unes dues-centes persones van presentar una querella a Girona per les càrregues de l'1-O. El cas és als jutjats i avança a poc a poc, però amb pas ferm. Els advocats expliquen que ja s'estan identificant agents concrets que van protagonitzar les càrregues.

Albert Carreras, un dels advocats voluntaris que representen la querella, ha explicat a l'Agència Catalana de Notícies com avança el cas. S'ha aconseguit identificar una trentena de policies i guàrdies civils a partir de les diligències que han sol·licitat al jutjat d'instrucció que s'ha fet càrrec de les denúncies.

Es tracta dels responsables operatius de cada comandament, a més d'alguns agents concrets, com el que portava la càmera GoPro en l'operatiu del Col·legi Verd. La càmera va caure i les imatges mostren com rebia ordres d'entrar al col·legi malgrat que el mateix agent informava de la gentada que hi havia a les portes.

Dels responsables als agents concrets

Carreras celebra les identifiacions, però denuncia que només s'informi dels responsables operatius. Acusa el Ministeri d'Interior de ser "reticent" a dir quins eren els agents que van actuar.

El govern espanyol no diu quins agents estaven destinats a cada col·legi, sinó que només facilita la identitat dels tres màxims responsables i la procedència de la unitat.

"Per exemple, els policies que van actuar al Col·legi Verd sabem que són de Saragossa, però només estan identificats tres caps operatius."

Això fa, segons els advocats, que el procés sigui més lent del que s'esperava.

"El que hem de fer és demanar el nom de l'agent a partir del número d'identificació policial de cadascun d'ells que veiem a través de les imatges."

L'objectiu final, explica l'advocat, és saber "qui va donar les ordres" i, si cal, demanaran que s'investigui els caps del dispositiu, siguin policials o polítics.

L'ajuda d'Amnistia Internacional

Els advocats voluntaris consideren que el procediment és "pioner a Catalunya". Carreras no contempla "en cap cas" un arxivament de la causa.

Els advocats han explicat que un dels avantatges que tenen en aquesta causa és la implicació que ha mostrat Amnistia Internacional. L'organització humanitària està en contacte amb els lletrats i fa informes en relació amb l'actitud del govern espanyol a l'hora de donar la informació que se li requereix.

En aquest sentit, Carreras destaca que el fet que Amnistia estigui "fent seguiment estret" del paper de la fiscalia i el ministeri, els ajuda perquè el govern espanyol accedeixi a facilitar la informació. "Ells estan vetllant pel compliment de les obligacions legals del ministeri", ha conclòs.

Reconeixement mèdic

Tots els denunciats han passat el reconeixement mèdic davant dels forenses per certificar les lesions. Aquest tràmit s'ha allargat per la gran quantitat de persones que s'han adherit a la denúncia troncal presentada pels advocats voluntaris. Ara són unes dues-centes.

Està previst que, al febrer, els primers afectats comencin a passar davant del jutge instructor per donar la seva versió dels fets.