Horta de Sant Joan estudia restaurar el fresc de la façana de l'Ajuntament que podria ser únic a Catalunya
ACN Horta de Sant Joan.-L'Ajuntament d'Horta de Sant Joan (Terra Alta) ha demanat un estudi al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya per comprovar l'estat de conservació de la pintura mural que presideix la façana renaixentista del consistori. El fresc es va tapar l'any 1981 amb una còpia del dibuix original sobre un plafó que, aquest dimarts, s'ha retirat provisionalment, per veure com es conservava i prendre-li mostres. Segons els tècnics, l'estat de conservació no és òptim però es podria recuperar molt bé perquè més de la meitat de la pintura original ha aguantat el pas del temps i ha resistit a les inclemències meteorològiques. Es tracta d'un mural de Ferran VII, al·legoria a les Corts de Cadis, que s'hauria pintat a molts ajuntaments entre 1812 i 1814, tot i que se'n desconeix l'autoria. D'entrada, a Catalunya, en exterior, només es conservaria el fresc d'Horta de Sant Joan i podria ser que fos únic també a la resat de l'estat espanyol.
Aquest dimecres, els tècnics del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat, i alguns veïns curiosos, han pogut veure la pintura mural original de la façana de l'Ajuntament d'Horta de Sant Joan. El fresc fa més de 35 anys que està tapat i s'ha tornat a mostrar, durant unes hores, amb l'objectiu que els experts prenguessin mostres i el poguessin avaluar in situ per fer un informe que determinarà la viabilitat de la seva restauració. Com ha explicat l'alcalde d'Horta de Sant Joan, Joaquim Ferràs, el consistori vol incloure la recuperació del fresc en una línia d'ajuts de la Generalitat a la recuperació de patrimoni, de manera que, aquest projecte fos un complement i el colofó de la reforma de les dues places del casc antic -la plaça de Sant Salvador i la de l'Església, on hi ha l'edifici de l'Ajuntament-, que s'inclou en la tercera fase de rehabilitació dels carrers del municipi. "Acabaria de donar encara més valor a la plaça Renaixentista que és una joia de l'arquitectura del nostre país", ha destacat el batlle. "Esperarem la valoració tècnica i, a partir aquí, prendrem la decisió sobre si val la pena invertir en la restauració de l'obra o és molt complicat", ha dit Ferràs. La primera impressió dels tècnics ha estat realment molt positiva. Pere Rovira, tècnic de pintura mural i escultura en pedra del Centre de Restauració de Bens Mobles, ha assegurat que la pintura està suficientment conservada per ser recuperada. "Queda una part molt important del mural que s'ha de netejar, conservar, fixar i consolidar per a què tingui una presència important a la plaça. Queda una part important de pintura per a què es pugui fer visible i es pugui fer entenedora des de baix", ha explicat Rovira. Aquest dimecres s'han pres mostres de pigment i es farà una estudi organolèptic per valorar l'estat de conservació. S'avaluarà com està cohesionat el morter a la paret, es verificarà la tècnica del fresc, si hi ha esquerdes, o com es va fer la fixació del pigment sobre la capa de calç i sorra. "Valorarem que hi hem de fer i podrem desenvolupar un projecte de concessió de restauració per retornar-li l'estabilitat a la pintura mural", ha dit el tècnic del centre de restauració. Rovira ha destacat que "és molt difícil" trobar pintures conservades com la d'Horta en parets exteriors i ha assenyalat que la pròpia tècnica del fresc i els anys que s'ha mantingut tapada han estat claus per a la seva conservació. "Fresos d'aquests no en queden. Conservar aquest i exposar-lo a la vista de tothom serà una meravella. Serà posar en valor una pintura que semblava que no existia o donàvem per perduda", ha destacat Rovira. "No se sap per què es va conservar aquí i no altres llocs, on es van retirar per ordre del mateix rei Ferran VII quan es va carregar la Constitució de Cadis de 1812. Aquí no es va complir i no es va parar esment a retirar-ho", ha explicat l'alcalde d'Horta de Sant Joan. Tampoc es coneix l'autoria però, a menys que no aparegui algun escrit o signatura o algun indici sobre qui ho va fer, serà difícil esbrinar-ho amb aquests estudis que s'han engegat aquest dimecres. "Devien ser alguns artistes de l'època però que sapiguem, no està documentat", ha explicat Ferràs.
