Homenatge a Neus Català, supervivent del camp d'extermini nazi de Ravensbrück

Neus Català va néixer a la comarca del Priorat i actualment resideix a França amb els seus fills. Ha manifestat que el muntatge teatral ve a ser un memorial a totes les dones que van lluitar a la Guerra Civil espanyola i a la Segona Guerra Mundial. En aquest sentit, Català ha demanat "al govern espanyol un desgreuge perquè encara no s'ha demanat perdó a tots els homes i dones que vam lluitar per la República i la llibertat". Neus Català va combatre al bàndol republicà durant la Guerra Civil i després a la resistència francesa, fins que les SS la van detenir el 1944 i la van portar al camp d'extermini de Ravensbrück. Català ha recordat que "les dones no van col·laborar, sinó que van lluitar a la Guerra Civil i a la Segona Guerra Mundial". Durant l'homenatge tampoc ha volgut oblidar les seves companyes i ha explicat: "És un honor aquest homenatge i ho dic en nom de totes aquelles companyes que vaig deixar a l'infern de Ravensbrück, elles també es mereixerien ser aquí." Català ha tingut unes paraules de record a Montserrat Roig, amb qui va col·laborar en l'elaboració de llibre "Catalans en els camps nazis". Encara se la veu una dona molt lluitadora. Va ser una de les fundadores del PSUC i va ajudar, acabada la Guerra Civil, 180 nens orfes a travessar la frontera francesa camí de l'exili. Una vegada a França va estar en l'organització dels maquis, va ser enllaç i es va dedicar a treballar en la propaganda antinazi. "Convèncer els francesos perquè es fessin resistents era la meva feina." Ho va fer fins que va ser denunciada i detinguda. Seria l'última vegada que va veure al seu primer marit, que va morir als camps d'extermini nazis. Ella va entrar a formar part del comboi de les 27.000 "i amb elles vaig travessar -ha dit- la porta de l'altre món". Català no pot descriure el que va sentir. De quan la van alliberar diu: "No vaig sentir res", però poc temps després va començar a treballar perquè res d'allò s'oblidés. Va publicar el llibre "De la resistència i la deportació", que són 50 testimonis de dones espanyoles i ara, als 87 anys, està treballant en un memorial de les dones durant la Segona Guerra Mundial i aviat estrenarà al mateix escenari de Ravensbrück l'obra de teatre "Las reinas", elaborada amb els seus testimonis directes d'aquella tràgica època. "Les reines eren les joves poloneses que servien a les forces alemanyes com a conillets d'Índies per a experiments de tota mena", ha explicat avui Català, que ha anunciat que després de la seva estrena, l'obra serà portada a cinc països. L'alcaldessa de Rubí, Núria Buenaventura, ha ressaltat durant l'homenatge que "Català és una companya i un testimoni viu d'una història que és la nostra pròpia història i d'aquesta història n'hem d'aprendre una lliçó perquè tots aquests horrors no tornin a passar".