Història del disseny de l'escut heràldic i l'emblema de la ciutat de Barcelona
La pregunta de quin és el disseny correcte de l'escut de Barcelona, sobretot de quina manera calia combinar la creu i les barres, si les barres havien de ser quatre, o potser només dues, o si era del tot ineludible la corona, ha centrat discussions d'heraldistes i historiadors al llarg dels anys.
L'eufòria olímpica del 92, amb les banderes als balcons, va dur la polèmica al carrer: si l'escut es col·locava malament, alguns hi veien la bandera espanyola. A partir dels Jocs, la qüestió es polititza, aspecte sempre delicat quan es parla de símbols. El ple municipal de maig del 96, encara amb Pasqual Maragall d'alcalde, va aprovar, després de molta polèmica, un escut nou, que fa prevaler criteris de disseny per sobre de l'heràldica: l'ajuntament opta per una mena de logotip de ciutat, més que un escut, un símbol que poc després comença a ocupar el lloc de l'emblema antic en dependències i impresos municipals, amb tot l'enrenou i la despesa que això provoca.
Però tot no acaba aquí. També la bandera de la ciutat, que s'ha de renovar incorporant-hi el nou escut, genera moltes discussions, fins que un altre ple, de desembre del 96, l'aprova. La sentència del TSJC torna a enrarir l'aire que fa onejar els símbols de Barcelona.
