Història de l'FMLN
Amb la victòria electoral d'aquest diumenge, l'FMLN ha arribat al poder a El Salvador després d'intentar-ho durant gairebé tres dècades. Primer ho va fer per la via armada: com a grup guerriller que durant 12 anys va lluitar contra el govern en una guerra civil que va fer més de 75.000 morts. Després, amb l'arribada de la pau, l'FMLN es va convertir en partit polític i, com a tal, ha hagut d'esperar 15 anys més per poder assolir el seu objectiu. I ara que ho han aconseguit, repassem la història d'aquesta formació que governarà El Salvador després de passar de les armes a les urnes.
La història del Front Farabundo Martí d'Alliberament Nacional es remunta a l'any 1980, que és quan els diferents grups politicomilitars que fins llavors operaven a El Salvador es van unificar en una sola organització. Concretament, l'FMLN és fruit de la unió de cinc grups de l'època: el Front Popular d'Alliberament, l'Exèrcit Revolucionari del Poble, la Resistència Nacional, el Partit Comunista Salvadorenc i el Partit Revolucionari dels Treballadors Centreamericans.
Tots tenien en comú que volien enderrocar a través de les armes la Junta formada per militars i civils que en aquells moments governava El Salvador amb mà de ferro i amb una fortíssima repressió contra qualsevol moviment d'esquerres. Aquest grup armat unitari va adoptar el nom de Farabundo Martí en honor a Agustín Farabundo Martí Madriz, un dirigent del Partit Comunista Salvadorenc de principis de segle XX, que l'any 1932 va ser afusellat després de promoure una infructuosa insurrecció popular al seu país.
La que també va resultar infructuosa va ser la primera ofensiva militar que l'FMLN va llançar l'any 1981, però contràriament al que va passar als anys 30, els insurrectes no van ser esclafats sinó que van sobreviure i es van reorganitzar. Una reorganització que, amb el temps, va convertir el Front Farabundo Martí en una de les guerrilles més importants que hi ha hagut mai a l'Amèrica Llatina. Un grup amb un fort potencial militar, que controlava diverses zones del país i que l'exèrcit es veia incapaç de derrotar tot i el permanent suport nord-americà.
De la mateixa manera, però, la guerrilla tampoc va arribar a tenir prou potencial per decantar del seu costat la balança del conflicte, el que sobre el terreny es va traduir en una guerra civil de 12 anys amb desenes de milers de morts i desapareguts. Tot plegat va fer que l'any 1989, el govern i la guerrilla iniciessin un procés de diàleg que, paral·lel a l'enfrontament armat, va culminar amb un acord de pau que es va firmar al gener del 1992 i que va posar punt final a la guerra civil.
A finals d'aquell mateix any, l'FMLN es va convertir legalment en un partit polític, que es va estrenar a les urnes en les eleccions presidencials, legislatives i municipals del 1994. A les presidencials, el candidat de l'antiga guerrilla va perdre en la segona volta davant el candidat de la dretana Alianza Republicana Nacionalista. Una derrota que, en els comicis presidencials, es va repetir els anys 1999 i 2004.
A les eleccions legislatives, l'FMLN va obtenir 21 escons dels 84 que conformen la cambra, 7 dels quals els va perdre només un any després a causa d'una escissió. El 1997, però, no només els va recuperar, sinó que els va augmentar a 27. I el 2004, l'FMLN va continuar creixent fins als 31 diputats. Ara, el 2009, n'ha obtingut 35 i s'ha situat per primer cop al davant d'ARENA com a primera força política del país.
Finalment, a les eleccions municipals del 1994, el Front Faranbundo Martí va obtenir 15 alcaldies. Una xifra que, tres anys després, va augmentar a 54 i que el 2000 va arribar a ser de 80. El 2004, però, la xifra va caure fins a les 34 alcaldies. Aquest 2009 n'ha obtingut 99.
Tot això converteix ara mateix l'FMLN en el primer partit salvadorenc. És la formació del nou president, la que té més diputats a l'Assemblea Legislativa i és la segona força municipal del país a poca distància de la primera. Doncs bé, tot això passa 29 anys després que 5 petits grups armats que lluitaven contra un règim despòtic van decidir unir-se sota el nom de Farabundo Martí. Un home, per cert, que als anys 30 es va alçar en armes després d'un frau a les urnes. Ahir els seus hereus, en canvi, van triomfar a les urnes després de deixar les armes.
Redacció: "El Cafè de la República"
Tots tenien en comú que volien enderrocar a través de les armes la Junta formada per militars i civils que en aquells moments governava El Salvador amb mà de ferro i amb una fortíssima repressió contra qualsevol moviment d'esquerres. Aquest grup armat unitari va adoptar el nom de Farabundo Martí en honor a Agustín Farabundo Martí Madriz, un dirigent del Partit Comunista Salvadorenc de principis de segle XX, que l'any 1932 va ser afusellat després de promoure una infructuosa insurrecció popular al seu país.
La que també va resultar infructuosa va ser la primera ofensiva militar que l'FMLN va llançar l'any 1981, però contràriament al que va passar als anys 30, els insurrectes no van ser esclafats sinó que van sobreviure i es van reorganitzar. Una reorganització que, amb el temps, va convertir el Front Farabundo Martí en una de les guerrilles més importants que hi ha hagut mai a l'Amèrica Llatina. Un grup amb un fort potencial militar, que controlava diverses zones del país i que l'exèrcit es veia incapaç de derrotar tot i el permanent suport nord-americà.
De la mateixa manera, però, la guerrilla tampoc va arribar a tenir prou potencial per decantar del seu costat la balança del conflicte, el que sobre el terreny es va traduir en una guerra civil de 12 anys amb desenes de milers de morts i desapareguts. Tot plegat va fer que l'any 1989, el govern i la guerrilla iniciessin un procés de diàleg que, paral·lel a l'enfrontament armat, va culminar amb un acord de pau que es va firmar al gener del 1992 i que va posar punt final a la guerra civil.
A finals d'aquell mateix any, l'FMLN es va convertir legalment en un partit polític, que es va estrenar a les urnes en les eleccions presidencials, legislatives i municipals del 1994. A les presidencials, el candidat de l'antiga guerrilla va perdre en la segona volta davant el candidat de la dretana Alianza Republicana Nacionalista. Una derrota que, en els comicis presidencials, es va repetir els anys 1999 i 2004.
A les eleccions legislatives, l'FMLN va obtenir 21 escons dels 84 que conformen la cambra, 7 dels quals els va perdre només un any després a causa d'una escissió. El 1997, però, no només els va recuperar, sinó que els va augmentar a 27. I el 2004, l'FMLN va continuar creixent fins als 31 diputats. Ara, el 2009, n'ha obtingut 35 i s'ha situat per primer cop al davant d'ARENA com a primera força política del país.
Finalment, a les eleccions municipals del 1994, el Front Faranbundo Martí va obtenir 15 alcaldies. Una xifra que, tres anys després, va augmentar a 54 i que el 2000 va arribar a ser de 80. El 2004, però, la xifra va caure fins a les 34 alcaldies. Aquest 2009 n'ha obtingut 99.
Tot això converteix ara mateix l'FMLN en el primer partit salvadorenc. És la formació del nou president, la que té més diputats a l'Assemblea Legislativa i és la segona força municipal del país a poca distància de la primera. Doncs bé, tot això passa 29 anys després que 5 petits grups armats que lluitaven contra un règim despòtic van decidir unir-se sota el nom de Farabundo Martí. Un home, per cert, que als anys 30 es va alçar en armes després d'un frau a les urnes. Ahir els seus hereus, en canvi, van triomfar a les urnes després de deixar les armes.
Redacció: "El Cafè de la República"
