Història de la lluita per la rebaixa dels peatges

Història de la lluita per la rebaixa dels peatges
PEATGES

Història de la lluita per la rebaixa dels peatges

Amb l'entrada en vigor l'u de gener del nou IVA del preu de les autopistes, semblava que es donava per acabat, de forma definitiva, un sistema de rebaixa dels preus dels peatges que van dur a terme el govern central i el de la Generalitat la legislatura passada; una política de rebaixa de peatges que havia suposat, després d'una llarga "batalla" entre concessionàries, Ministeri de Foment i usuaris, descomptes genèrics de fins al nou per cert. Van ser 4 anys de estira-i-arronsa entre les diverses administracions, les empreses concessionàries de les autopistes i els usuaris agrupats per l'anomenada "Declaració de Gelida". La fórmula que al final es va adoptar va ser reduir l'IVA dels peatges, que va passar del 16 al 7 per cent. Es van aconseguir rebaixes per als usuaris habituals de les poblacions properes als peatges, com Gelida, Vilafranca o Mollet, i descomptes per a usuaris en dies laborables de les autopistes de Manresa i Sitges; es va deixar lliures de peatge les circumvalacions de Girona i Tarragona; es va eliminar la barrera de pagament de la B-30, i es va estudiar la possibilitat de crear, amb els impostos de les empreses concessionàries, un fons de rescat de peatges. El Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la creació d'aquest fons, però, al Congrés dels Diputats, el Partit Popular va rebutjar la idea. Aquest en va ser el primer revés; després, la Unió Europea anul·lava la rebaixa de l'IVA i deixava les coses com abans de les rebaixes del 99 i, de retruc, alguns peatges tenien increments de fins al 12 i 13 per cent, que, en el cas de l'autopista de Lleida, suposava l'augment d'un euro per al traçat de Barcelona a la capital del Segrià.