Hi haurà 6 d'abril a Itàlia?
A Itàlia ja hi ha una data escrita en majúscules al calendari: el 6 d'abril del 2011.
Hi ha comentaris per a tots els gustos. Alguns vaticinen el final de Silvio Berlusconi i d'altres no veuen en el "cas Ruby" més que un altre escull -en aquesta ocasió gens fàcil de superar- en la seva lluita permanent amb el poder judicial.
Però enmig d'aquest terratrèmol, que afecta sobretot l'imatge exterior d'Itàlia, ja molt deteriorada gràcies a Il Cavaliere, Berlusconi afirma que encara se sent segur i que està disposat a governar fins que acabi la legislatura, el 2013.
Analitzem alguns dels pros i contres amb què Berlusconi pot afrontar o no el judici del 6 d'abril.
En contra
-Berlusconi tindrà davant seu tres jutges que són dones, un sector de la població que s'hi ha manifestat en contra massivament al carrer i al qual Berlusconi menysprea i insulta. Per ell, les dones sembla que només són joguines sexuals i els magistrats, elements de l'oposició que tenen l'obsessió de confinar-lo a la presó.
-El cas d'abús de poder, en trucar personalment a la comissaria perquè alliberessin la noia, és l'acusació principal de les jutges que, subsidiàriament, afegeixen també el delicte de prostitució de menors. El cap del govern actuava en aquest cas com a tal en un afer privat i, en qualsevol cas, sembla pueril pensar que realment cregués que es tractava de la neboda de Hosni Mubarak.
-En la instrucció del sumari, fet a partir d'escoltes telefòniques i declaracions de testimonis, queda clar que hi ha proves concloents com ara que "Ruby trencacors" va dir a Berlusconi que era menor.
-La repercussió mediàtica internacional d'un afer en què el mandatari italià és el primer cap d'un govern acusat de prostitució de menors al món. Un fet que les jutges milaneses sens dubte aprofitaran per guanyar una batalla a un Berlusconi que sempre ha trobat subterfugis per escapolir-se.
A favor
-Hi ha el dubte sobre la competència dels jutges de Milà en un cas en què alguns dels presumptes delictes es van executar fora de la seva jurisdicció. Aquest és un dels elements clau de la defensa, que insisteix que les acusacions són innocents i que les proves no tenen consistència o han estat recollides violant vides privades.
-Berlusconi addueix que en cap cas hi va haver relació sexual amb la jove marroquina i reconeix, això si, que va pagar per la seva companyia i la d'altres noies.
-El cap del govern ha insinuat que aviat tornarà a tenir una còmoda majoria al Parlament, que ja no té des que el seu soci Fini el va deixar. Com s'ho farà, no se sap, però ja es parla de maletes plenes de diners, de regals i promeses de càrrecs. Aquesta majoria còmoda li permetrà, d'una banda, agilitzar la reforma judicial que vol acabar amb el poder dels jutges. En tot cas, li permetria tirar endavant una llei o decret que trauria competències als magistrat en el "cas Ruby", el "cas Mills" i el "cas Mediaset", que tè pendents a Milà.
-L'opinió pública, tot i que li ha retirat el suport, manté una dinàmica d'intenció de vot favorable a Berlusconi que li dóna ales per lluitar –si cal a cop de decret llei– per evitar una humiliant condemna. El paper passiu, mancat de credibilitat, dividit i sense lideratge de l'oposició de centreesquerra l'afavoreix.
Sigui com sigui el temps corre en contra del cap del govern, que es troba més acorralat que mai. Però Berlusconi no pot dimitir. Fer-ho li suposaria tornar a ser un ciutadà normal exposat als tribunals.
Això sí, mourà cel i terra perquè s'anul·li la seva cita amb el banc dels acusats.
A Itàlia a totes les sales dels palaus de justícia hi ha un rètol que diu "La llei és igual per a tots". Però es demostra dia a dia que això no és veritat.
Ara ens queda el dubte de si als calendaris italians existirà en realitat el 6 d'abril. Potser la penúltima maniobra de Berlusconi serà eliminar per decret l'existència d'aquell dia.
Hi ha comentaris per a tots els gustos. Alguns vaticinen el final de Silvio Berlusconi i d'altres no veuen en el "cas Ruby" més que un altre escull -en aquesta ocasió gens fàcil de superar- en la seva lluita permanent amb el poder judicial.
Però enmig d'aquest terratrèmol, que afecta sobretot l'imatge exterior d'Itàlia, ja molt deteriorada gràcies a Il Cavaliere, Berlusconi afirma que encara se sent segur i que està disposat a governar fins que acabi la legislatura, el 2013.
Analitzem alguns dels pros i contres amb què Berlusconi pot afrontar o no el judici del 6 d'abril.
En contra
-Berlusconi tindrà davant seu tres jutges que són dones, un sector de la població que s'hi ha manifestat en contra massivament al carrer i al qual Berlusconi menysprea i insulta. Per ell, les dones sembla que només són joguines sexuals i els magistrats, elements de l'oposició que tenen l'obsessió de confinar-lo a la presó.
-El cas d'abús de poder, en trucar personalment a la comissaria perquè alliberessin la noia, és l'acusació principal de les jutges que, subsidiàriament, afegeixen també el delicte de prostitució de menors. El cap del govern actuava en aquest cas com a tal en un afer privat i, en qualsevol cas, sembla pueril pensar que realment cregués que es tractava de la neboda de Hosni Mubarak.
-En la instrucció del sumari, fet a partir d'escoltes telefòniques i declaracions de testimonis, queda clar que hi ha proves concloents com ara que "Ruby trencacors" va dir a Berlusconi que era menor.
-La repercussió mediàtica internacional d'un afer en què el mandatari italià és el primer cap d'un govern acusat de prostitució de menors al món. Un fet que les jutges milaneses sens dubte aprofitaran per guanyar una batalla a un Berlusconi que sempre ha trobat subterfugis per escapolir-se.
A favor
-Hi ha el dubte sobre la competència dels jutges de Milà en un cas en què alguns dels presumptes delictes es van executar fora de la seva jurisdicció. Aquest és un dels elements clau de la defensa, que insisteix que les acusacions són innocents i que les proves no tenen consistència o han estat recollides violant vides privades.
-Berlusconi addueix que en cap cas hi va haver relació sexual amb la jove marroquina i reconeix, això si, que va pagar per la seva companyia i la d'altres noies.
-El cap del govern ha insinuat que aviat tornarà a tenir una còmoda majoria al Parlament, que ja no té des que el seu soci Fini el va deixar. Com s'ho farà, no se sap, però ja es parla de maletes plenes de diners, de regals i promeses de càrrecs. Aquesta majoria còmoda li permetrà, d'una banda, agilitzar la reforma judicial que vol acabar amb el poder dels jutges. En tot cas, li permetria tirar endavant una llei o decret que trauria competències als magistrat en el "cas Ruby", el "cas Mills" i el "cas Mediaset", que tè pendents a Milà.
-L'opinió pública, tot i que li ha retirat el suport, manté una dinàmica d'intenció de vot favorable a Berlusconi que li dóna ales per lluitar –si cal a cop de decret llei– per evitar una humiliant condemna. El paper passiu, mancat de credibilitat, dividit i sense lideratge de l'oposició de centreesquerra l'afavoreix.
Sigui com sigui el temps corre en contra del cap del govern, que es troba més acorralat que mai. Però Berlusconi no pot dimitir. Fer-ho li suposaria tornar a ser un ciutadà normal exposat als tribunals.
Això sí, mourà cel i terra perquè s'anul·li la seva cita amb el banc dels acusats.
A Itàlia a totes les sales dels palaus de justícia hi ha un rètol que diu "La llei és igual per a tots". Però es demostra dia a dia que això no és veritat.
Ara ens queda el dubte de si als calendaris italians existirà en realitat el 6 d'abril. Potser la penúltima maniobra de Berlusconi serà eliminar per decret l'existència d'aquell dia.
