Has patit les conseqüències de l'apagada? Explica'ns-ho (VI)

Bona part de la ciutat de Barcelona i diverses localitats de l'àrea metropolitana s'han quedat sense llum. Això ha afectat els semàfors, alguns hospitals, comerços, domicilis particulars i diverses infraestructures ferroviàries. Tot plegat ha convertit la ciutat en un caos. Has patit les conseqüències de l'apagada generalitzada? Explica'ns-ho! I si n'has fet fotos, envia'ns-les.
Has patit les conseqüències de l'apagada? Explica'ns-ho (VI)

Has patit les conseqüències de l'apagada? Explica'ns-ho (VI)

Bona part de la ciutat de Barcelona i diverses localitats de l'àrea metropolitana s'han quedat sense llum. Això ha afectat els semàfors, alguns hospitals, comerços, domicilis particulars i diverses infraestructures ferroviàries. Tot plegat ha convertit la ciutat en un caos. Has patit les conseqüències de l'apagada generalitzada? Explica'ns-ho! I si n'has fet fotos, envia'ns-les.
Actualitzat

Explica'ns la teva experiència o envia'ns les teves fotos aquí!

Dani Sans Prats
"Per què hem de patir els barcelonins la bestiesa tecnològica de l'AVE pel mig de la ciutat, si Barcelona viu en blanc i negre? Com és possible que haguem d'aguantar més de 24 hores sense llum i, alhora, més de dotze hores sense aigua, uns veïns que paguen per Barcelona i els donen Bàrcino? No hi ha dret no tenir llum, però que, a més a més, et tallin el subministrament d'aigua sense avís previ a la vegada és denigrant."

M. Anxel
"La situació és indignant, però més indignants i demagògics són els politiquets de torn. Qui posa traves per obrir els carrers de Barcelona (i altres ciutats) per tirar noves línies? Quan s'intenten fer noves línies d'alta tensió per millorar i garantir el subministrament elèctric, qui posa traves? Ens queixem de falta de cobertura i no deixem de col·locar antenes, ens queixem de falta de subministrament i no deixem de construir línies, ens queixem de carreteres tercermundistes i ens oposem a obrir noves vies… Reflexionem una mica, tenim el que ens mereixem i més amb aquests pseudoverds que apareixen per televisió desinformant i encrespant el personal, i el pitjor de tot és que són el nostre govern."

Lluís Cané Martrus

"El mateix dia de l'apagada jo baixava a BCN amb tren, vam comentar amb una gent que tenia al costat sobre el fred que feia dins el tren, en broma vam comentar sobre la despesa d'energia, però per ells no suposa cap despesa ja que bé ens ho cobren al bitllet. A BCN em vaig assabentar de l'apagada, tot i això algunes botigues del centre tenien l'aire condicionat a tot drap amb les portes obertes que des del carrer senties el fred que sortia. Com pot ser que es permeti aquest malbaratament d'energia?"

Josep Sans

"Treballo en una empresa en la zona afectada. Són les 20.30 del dimarts, i a hores d'ara continuem sense llum, amb tot el perjudici econòmic que això comporta. El pitjor de tot és no saber si demà en tornar podrem treballar. Després del caos de l'aeroport, les rodalies... Potser sí que caldrà la desconnexió (no només elèctrica) d'Espanya."

Xavi Mujal
"Encara no acabo de tenir clar què separa l'actual estat espanyol del d'ara fa 30 anys. Tret de poder votar, moltes de les actituds encara són pretèrites i amb maneres de fer que, tal com està d'avançada la societat de la informació a dia d'avui, són totalment anacròniques. Una vergonya però gens sorprenent. Un país encara amb una marxa menys que la resta d'europeus."

J. Ibendue
"L'energia en general i l'electricitat en particular no surten del barret d'un mag, ni de la cartera d'un ministre, ni de la caixa forta d'un banc. L'energia surt dels recursos naturals. L'energia és quelcom limitat, ja que el planeta és finit. Avui dia hi ha més diners que energia disponible (això significa un augment vertiginós dels preus i dels talls), si encara gaudim d'un subministrament regular d'aigua, electricitat, benzina és perquè tothom no disposa d'aire condicionat (campanya 25 graus de la Generalitat), ni de cotxe, ni de piscina, ni d'un jardí per regar. Tot i això, el límit s'està apropant, ja que ens fan creure que el creixement en si mateix és bo quan el que passa realment és que si no es creix, l'estructura socioeconòmica se'n ressent, ja que tot està dissenyat pel lema: cada cop més. La nostra generació començarà el declivi energètic, els nostres fills es trobaran un món desolat per les guerres sense res per endur-se a la boca i això sí, amb munt de bitllets als bancs que podran cremar per escalfar-se."

Mònica Risquez Larramona
"Sóc una afectada per l'apagada des del dilluns 23 de juliol a les onze del matí fins ara mateix a les 0.12 hores del dia 25 de juliol, en què encara no tinc subministrament al meu edifici del carrer Hondures, 32. Tots els veïns de la meva finca i del barri, estem d'acord que aquest ha estat el nostre "annus horribilis", ja que després d'haver estat estafats pel famós cas de l'administrador de Meridiana Fincas amb més e 3.000 euros cada veí, ara som el centre més afectat pel tall de subministrament elèctric després de la crema de les torres de Maragall.
Tots nosaltres quan ens veiem pel carrer o l'escala ens diem: què més ens pot passar?
He hagut d'anar-me'n de casa avui, ja que al meu edifici hi ha des de fa més d'un mes les bastides de restauració de façana i des del dilluns al matí casa meva és com una tomba; persianes avall i finestres tancades per les obres de la façana, tot a les fosques, amb una minsa llum de dues espelmes... Cap soroll dels habituals, ni TV, ni nevera, ni aire condicionat, només un degoteig del glaç del congelador fonent-se... Una gran xafogor i un ambient tèrbol amb uns principis de pudor de menjar en descomposició, la carn podrint-se, és molt desagradable, gairebé més que la llet agra (altrament anomenada la "mala llet"). Estic fent els àpats als bars que encara funcionen o a casa dels amics, no puc cuinar, la vitroceràmica és elèctrica... Pujo i baixo a peu cinc pisos diversos cops al dia, no sento música ni em connecto a internet, si no és des de casa d'un amic o la feina.
Sort que sóc jove i no estic malalta... La gent gran i malalts de la meva escala estan tancats a casa, sense poder baixar perquè l'ascensor no funciona i sense poder comprar menjar ni llençar el que es fa malbé, si no és demanant ajut als altres. Tot el dia sols i desemparats. Podem solucionar-ho buscant culpables? La resposta és no, però podem fer que s'adonin que no és tan fàcil enfrontar-se a una situació com aquesta. Tenim dret a fer-nos sentir.
Podem prevenir-ho fent saltar càrrecs, demanant responsabilitats i posant sancions, tan exemplars que no compensin la deixadesa dels manteniments ni la precarietat de les infraestructures? Sí. És evident que avui dia gairebé ningú ignora els grans beneficis de les companyies que en cas d'un accident, sabotatge o acte de terrorisme cap a les seves instal·lacions, no tenen cap mena de prevenció ni de solució.
Crec que en temps de pau, cap ciutat europea, potser ni tan sols africana, ha deixat una ciutat al descobert com aquesta vegada... Només estic contenta i agraïda per la solidaritat que es crea en situacions com aquesta, en què tothom s'uneix, fins i tot els veïns de l'escala, amb el Sr. De Jaén, que ha portat un grup electrogen perquè demà puguem tenir llum, o per als treballadors de Fecsa Endesa, que estan sense dormir ni tornar a casa dos dies sencers, per treure les castanyes del foc als que finalment cada any cobren els beneficis de les nostres factures desproporcionades respecte als serveis rebuts".

Joaquim Nabona
Fa més de 25 anys que estic exercint professionalment com a metge de família en exercici lliure i dedicat al veritable art de guarir, que és l'homeopatia pura. I tot el dilluns i tot el dimarts sense línia de RDSI, sense poder atendre cap consulta telefònica, ni poder atendre presencialment cap pacient, ni fer ús dels ordinadors, sense poder programar cap visita, sense que els pacients d'edat que es van acostar a la consulta poguessin utilitzar l'ascensor... I un cop més em sento del tot discriminat respecte als companys que treballen dins el sistema i per al sistema. A mi ningú em posa cap generador! Faig un servei de primeríssima qualitat per a la societat i també pago tots els impostos, que sí que serveixen per posar generadors perquè aquells que cada mes cobren el seu bon sou segueixin fent funcionar la monstruosa maquinària (insosteniblement deficitària) del sistema sanitari... Qui compensarà tots els perjudicis que l'apagada ha causat als pacients que havia d'atendre?

Més opinions