Hàbitat3 crearà allotjament per a una cinquantena de persones en risc d'exclusió social a la Casa Bloc de Barcelona

ACN Barcelona.-La Fundació Hàbitat3 crearà disset habitatges i dotze dormitoris per a una cinquantena de persones en risc d'exclusió social a la primera i la segona planta de la Casa Bloc, al districte de Sant Andreu de Barcelona. A la planta baixa, té previst muntar una escola restaurant que sigui un espai obert al barri i, alhora, menjador social per als usuaris dels pisos superiors. Per desenvolupar aquest projecte, l'Agència de l'Habitatge de Catalunya ha cedit a la Fundació Hàbitat3 la gestió de la Residència de la Casa Bloc en un conveni signat aquest divendres. La Llar Casa Bloc-Hàbitat3 preveu obrir les portes durant l'últim trimestre del 2017 i se sumarà als habitatges destinats a persones refugiades que hi ha a les plantes superiors d'aquest edifici, construït durant la Segona República i que va ser durant dècades residència per a vídues i orfes de militars.

La Residència de la Casa Bloc es remodelarà en els propers mesos per adaptar-la a les noves necessitats d'allotjament de les persones ateses per entitats socials de la Taula del Tercer Sector o en situació d'emergència habitacional i que hagin acudit als serveis socials de l'Ajuntament de Barcelona. En la firma del conveni de cessió, a la mateixa Casa Bloc, la presidenta de la Fundació Hàbitat3, Carme Trilla, ha assenyalat que es tracta d'un "projecte de transformació" d'una residència "pràcticament obsoleta" en "petits habitatges" de "diferents formats" i ha destacat la "multiplicitat" i "flexibilitat" d'usos que hi donaran. La intenció és que algunes persones i famílies hi puguin viure durant molt de temps i d'altres que hi estiguin per un període més breu. El projecte preveu que hi vagin a viure persones amb discapacitat física o intel·lectual o persones amb problemes de salut mental que, pel moment vital en què es troben, sigui aconsellable, a criteri de les entitats que les atenen, que passin de residències o pisos compartits a allotjaments unipersonals o unifamiliars. Continuaran comptant amb el suport de les entitats però amb més autonomia. Altres usuaris de la Llar Casa Bloc seran persones en situació d'exclusió residencial o sense llar que estiguin seguint un procés d'inserció i que puguin millorar-lo si compten amb un allotjament propi que puguin considerar casa seva. També s'hi traslladaran persones o famílies que, després de perdre l'habitatge, necessitin un allotjament transitori mentre l'Ajuntament de Barcelona o alguna entitat social de la Taula els busqui una alternativa de lloguer social. A la primera planta, s'hi han projectat onze habitatges amb una superfície mitjana de 26 m2, pensats per a parelles o persones soles, amb habitació, cuina oberta i bany. També s'hi ubicarà un dormitori de 16 m2, amb office i bany. A la segona planta, s'hi crearan sis habitatges familiars, per a tres o quatre persones, de 32 m2 i amb sala\/dormitori, habitació doble, bany i cuina oberta. També s'hi construiran onze dormitoris de 16 m2, amb cuina, bany i espais comuns.Restaurant i menjador social La Residència té, a la planta baixa, un espai de cuina i menjador que es convertirà en una escola-restaurant gestionada per una entitat social d'inserció laboral. La idea és que el restaurant doni ocupació a dues persones de forma estable i a quatre més de manera temporal, fins que s'insereixin al mercat laboral.El restaurant serà menjador social per als usuaris de l'edifici, tant de les primeres plantes com de les superiors, amb allotjament per a persones refugiades, així com per a persones del barri que tinguin aquesta necessitat. Els àpats a preu social es combinaran amb el menú convencional i obert a tothom. A la planta baixa, també hi haurà servei de bugaderia per als usuaris dels allotjaments i que donarà feina a persones amb dificultats funcionals. A més, Hàbitat3 hi instal·larà la seva seu. Aquesta fundació és una gestora d'habitatges socials de lloguer impulsada per la Taula del Tercer Sector que està al servei dels projectes d'inclusió de les entitats socials, així com de les administracions públiques per atendre la demanda habitacional que desborda els parcs públics actuals. Actualment, gestiona 307 habitatges on viuen unes 800 persones. L'Agència i Hàbitat3 acorden un model de "masoveria urbana" per a la cessióEl marc per a la cessió de la Residència de la Casa Bloc s'ha inspirat en el concepte de "masoveria urbana", tal com ha assenyalat el secretari d'Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat, Carles Sala. A diferència dels allotjaments per a persones refugiades, la remodelació de les quals va anar a càrrec de l'Agència de l'Habitatge, en aquest projecte és el llogater qui assumeix el cost de les obres. A canvi, Hàbitat3 no haurà de pagar lloguer a la Generalitat -el propietari de l'edifici és l'Incasòl- fins que no hagi amortitzat el cost de les obres. La inversió que haurà de fer Hàbitat3 s'està acabant d'estudiar en funció del projecte definitiu, si bé els càlculs actuals apunten a uns 700.000 euros."Ben probablement al llarg dels propers 20 o 25 anys la Fundació Hàbitat3 no haurà de preocupar-se en absolut de pensar que ha de pagar un sol euro a la Generalitat pel lloguer d'aquests habitatges", ha afegit Sala. La vigència del conveni, per tant, s'allargà el temps suficient perquè Hàbitat3 pugui amortitzar el cost de la remodelació i, una vegada finalitzat aquest termini, es podrà prorrogar per anys successius i de mutu acord entre les parts. El director de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, Jaume Fornt, ha recordat que el conveni de gestió de la Residència de la Casa Bloc s'emmarca en el protocol de col·laboració firmat el març pel Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge i la Taula del Tercer Sector, que preveu la cessió de 250 habitatges a les entitats socials fins a finals del 2017. Un conjunt arquitectònic de la Segona RepúblicaAquest projecte obrirà un nou capítol a la història de la Casa Bloc, un conjunt de cinc edificis en forma de 'S' promogut per la Generalitat durant la Segona República amb habitatges per als obres. Els seus arquitectes van ser Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé i Joan Baptista Subirana, del prestigiós Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània (GATCPAC). Acabada la Guerra Civil, un dels edificis es va convertir en la Residència per a Vídues i Orfes de Militars i va mantenir aquest ús fins a mitjan 2015. Ara, a les plantes superiors, hi ha 24 habitatges per a persones refugiades. El conjunt arquitectònic va ser declarat Bé cultural d'interès nacional el 1992.