Hàbitat3 aconsegueix la cessió de 250 pisos buits i en rehabilita 140 per al parc de lloguer social a Barcelona

Hàbitat3 aconsegueix la cessió de 250 pisos buits i en rehabilita 140 per al parc de lloguer social a Barcelona

Hàbitat3 aconsegueix la cessió de 250 pisos buits i en rehabilita 140 per al parc de lloguer social a Barcelona

Primer pla de la presidenta de la Fundació Hàbitat3, Carme Trilla, gesticulant amb la mà, el 9 de novembre del 2016. (Horitzontal)

Primer pla de la presidenta de la Fundació Hàbitat3, Carme Trilla, gesticulant amb la mà, el 9 de novembre del 2016. (Horitzontal)

ACN Barcelona.-La Fundació Hàbitat3, la gestora d'habitatge social impulsada per la Taula del Tercer Sector, ha aconseguit en els últims dos anys a Barcelona la cessió de 250 pisos de particulars, dels quals 140 han estat rehabilitats o adequats, i allotjar-hi 722 persones. En el marc del programa 'Pisos buits', l'Ajuntament de Barcelona finança les obres de rehabilitació, amb el 20% a fons perdut i el 80% que recupera descomptant-lo del lloguer que cobra el propietari. "Durant un temps cobra menys però es troba amb un habitatge arreglat i amb un guany de valor", ha assenyalat la presidenta d'Hàbitat3, Carme Trilla, que ha defensat com un model d'"èxit" aquesta fórmula per ampliar el parc d'habitatge de lloguer social. El consistori també s'encarrega de cobrir la diferència entre els lloguers socials, que es mouen entre 50 i 300 euros i la mitjana se situa en 160 euros, i l'import que cobra el propietari del pis.

La Fundació Hàbitat3 ha fet balanç aquest dimecres del programa de rehabilitació d'habitatges per destinar-los a lloguer social que està duent a terme des de fa dos anys per encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona, en la jornada 'Rehabilitació. De l'habitatge buit a l'habitatge social', que ha tingut lloc a l'Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona i emmarcada en el Congrés d'Arquitectura del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. El camí d'Hàbitat3 en aquesta iniciativa comença amb la recerca de pisos buits que no s'han posat a lloguer per diversos motius, com la dificultat dels propietaris per pagar-ne la rehabilitació necessària. L'entitat dóna als propietaris garanties en el lloguer i en gestiona les obres de rehabilitació o adequació. Per trobar aquests habitatges, la fundació compta amb la col·laboració de borses municipals de lloguer, administradors de finques i agents de la propietat immobiliària.Les adequacions que s'han realitzat en els pisos han oscil·lat entre els 500 i els 3.000 euros, ja que estaven pràcticament en condicions d'habitabilitat, però se n'havien de millorar les instal·lacions. Les rehabilitacions, en canvi, han requerit inversions d'entre 15.000 i 30.000 euros i han consistit en reformes parcials o integrals, tant de banys com de cuines o de sanejament i instal·lacions completes. Aquests treballs, encarregats a empreses d'inserció, han generat 40 llocs de treball. Acabada la rehabilitació d'un pis, Hàbitat3 ho comunica a l'ajuntament, que designa la família que hi anirà a viure. Són famílies de la Mesa d'emergències socials que esperen un habitatge. Hàbitat3 signa un conveni amb els propietaris particulars per tres anys, amb opció de prorrogar-lo, a un preu prop del de mercat. El procés, des que la gestora obté l'habitatge fins que hi entra la família, dura de mitjana uns tres mesos i mig. Els responsables del programa calculen que cada habitatge suposa un cost per a l'ajuntament d'uns 9.000 euros a l'any, entre el 20% de les obres de rehabilitació a fons perdut, la diferència que cobreix del lloguer i l'acompanyament social de la família que fa Hàbitat3 durant tot el contracte per vetllar pel bon ús del pis, la convivència i els possibles impagaments. La fundació reconeix que pot semblar un programa "costós" per als ajuntaments, però destaca que en realitat representa un cost social menor si es compara amb els més de 15.000 euros que suposa el pagament anual d'una pensió per a dues persones amb els 9.000 euros per habitatge, on viuen de mitjana tres persones. El programa també aconsegueix disseminar l'habitatge social per la ciutat i així facilitar la integració de les famílies i evitar l'estigma de la vulnerabilitat. A més, aquesta fórmula permet disposar d'habitatges per emergències en un temps rècord i representa un instrument òptim contra la degradació del parc d'habitatges, així com un ajust del pressupost de les obres, que es pacten amb els propietaris segons unes exigències socials de qualitat i de dignitat. L'objectiu d'Hàbitat3 és exportar aquest model a altres municipis de Catalunya amb demanda de lloguer social. A més de Barcelona, actualment té signats convenis per programes de pisos buits amb l'Ajuntament del Prat de Llobregat, el de Sant Cugat del Vallès i el de Santa Coloma de Gramenet, a més d'estar treballant per arribar a acords amb altres ciutats. Dos anys després de la seva creació, la Fundació Hàbitat3 gestiona en el conjunt de programes que desenvolupa a Catalunya 310 habitatges on viuen 834 persones en risc d'exclusió social. El pis familiar del Carmel, per a lloguer social amb la reforma finançadaUn dels pisos que gestiona Hàbitat3 en el marc del programa 'Pisos buits' és el de Jordi Esparza i els seus germans, que van heretar, quan se'ls va morir la mare, el pis on havien viscut durant molts anys, al barri del Carmel . Els quatre germans no sabien si era més convenient llogar-lo o vendre'l ni coneixien els passos que havien de seguir. "Si no saps com funciona el món immobiliari, es fa complicat gestionar els tràmits, encarregar-te de les obres de rehabilitació i buscar el llogater", ha assenyalat Esparza. En unes gestions a l'Oficina de l'Habitatge del barri, es va trobar amb un fulletó del programa i, després de valorar-ne les condicions, van decidir apostar per aquesta iniciativa. La família Esparza destaca les facilitats que ofereix i el compromís social que representa. Està previst que les obres finalitzin en les properes setmanes i que una família hi vagi a viure aviat. Es tracta d'un habitatge de 65 metres quadrats amb dues terrasses i tres habitacions i el lloguer que han acordat amb Hàbitat3 és de 600 euros, d'on se'n restaran uns 120 euros per les reformes que s'hi han fet. "És un pis que està bé. Hi vam viure la meva família, sis persones; jo fins als 28 anys", ha expressat Esparza amb afecte.Trilla: "La història ens retraurà no haver aprofitat l'ocasió dels habitatges buits dels bancs"Trilla ha fet una crida a les administracions per explorar "totes les línies de treball" que permetin aconseguir habitatge social i s'ha mostrat especialment dura amb les polítiques del govern espanyol dels últims anys. Segons dades de la fundació, Catalunya necessita 230.000 pisos de lloguer social per atendre les necessitats actuals i absorbir totes les demandes. "Hem d'inventar-nos programes com sigui", ha exhortat Trilla davant l'emergència i la demanda habitacionals i la insuficiència del parc d'habitatge públic, que a Catalunya no arriba al 2% mentre que a Europa representa prop del 15%.La presidenta d'Hàbitat3 ha criticat que els recursos en polítiques d'habitatge del govern espanyol hagin "pràcticament desaparegut" en els anys més durs de la crisi i ha retret a les entitat financeres que es mantinguin "resistents" a posar els pisos en lloguer social, tot i alguns acords que s'han rubricat en els darrers mesos. Trilla ha lamentat que no hi hagi hagut un pacte d'estat en matèria d'habitatge i que els pisos d'algunes entitats financeres nacionalitzades no siguin públics. "És insòlit", ha condemnat Trilla, que alerta que la necessitat d'ampliar el parc de lloguer social s'"està gestionant molt malament". "La història ens retraurà no haver aprofita l'ocasió dels habitatges buits dels bancs per cobrir aquest dèficit tan important que tenim", ha sentenciat.