Carles Santos, assegut a les escales del Teatre Nacional de Catalunya el 2015 (ACN)
Carles Santos, assegut a les escales del Teatre Nacional de Catalunya el 2015 (ACN)

Ha mort el pianista i compositor Carles Santos als 77 anys

RedaccióActualitzat

El compositor, pianista i artista multidisciplinari Carles Santos ha mort aquest dilluns a Vinaròs als 77 anys. L'ajuntament d'aquest poble, on va néixer l'1 de juliol de 1940, ho ha confirmat. La causa de la mort no s'ha fet pública. L'ajuntament ha decretat tres dies de dol i s'ha instal·lat la capella ardent a l'auditori de la població que porta el seu nom.

Santos, que va començar com a pianista, és autor d'una extensa obra musical que li ha valgut molts guardons, entre els quals el Premi Nacional de Composició de la Generalitat 1990, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat el 1999, el Premi Nacional de Música com a compositor el 2008 i fins a 12 Premis Max de les arts escèniques.

Músic, però també cineasta, fotògraf i escultor

Va començar la seva carrera la dècada del 1960 com a intèrpret de piano amb un repertori clàssic d'obres de Béla Bartók i Schönberg, entre altres, i poc després va debutar com a compositor, amb una col·laboració amb Joan Brossa. A finals d'aquella dècada va ampliar estudis a Nova York, on va entrar en contacte amb músics avantguardistes com John Cage, que va tenir molt influència en el seu estil.

Però la seva carrera no s'ha limitat a la interpretació i la composició musical: Santos també ha exercit de fotògraf, de cineasta, d'escultor, de poeta i de dramaturg entre altres disciplines artístiques.

Autor d'espectacles singulars

Ja el 1967 va debutar en el cinema dirigint un curtmetratge, i en col·laboració amb cineastes i directors d'escena va començar a destacar com a autor d'espectacles singulars. Això va passar sobretot a partir de la dècada del 1980, quan compon i interpreta la seves pròpies obres de música minimalista, que prenen forma d'esdeveniments.

Aquests esdeveniments, sovint extravagants i amb molt sentit de l'humor, buscaven provocar l'espectador i fer-li qüestionar la moral imperant. Un dels seus reptes més destacats li va arribar el 1992, quan li van encarregar de compondre i dirigir la música de la cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics de Barcelona

El mes de maig, Santos va estrenar una de les seves últimes contribucions artístiques. Va ser a la Sala Tallers del TNC, amb un espectacle muntat juntament amb el dramaturg Jordi Oriol i titulat "Esquerdes parracs enderrocs", dedicat a Joan Brossa, un dels seus primers col·laboradors artístics.

Mestres de mestres: Carles Santos explica la seva carrera a Albert Vinyoli (24')

 

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut