GVC Gaesco informa

Actualitzat
Setmana que tanca un any caracteritzat per un comportament relativament millor als parquets nord-americans, amb sectors en creixement i petites empreses liderant les pujades, i pels mercats emergents, que, dins del que podem entendre com a "decoupling" en un món cada vegada més interconnectat i dependent de l'exterior, sembla que han sabut capejar millor el temporal d'una crisi financera "global". Aquests mercats han demostrat que cada vegada tenen estructures més sòlides, tant fiscalment com comercialment, cosa que els ha permès acumular divises i amb això han pogut protegir les seves monedes. El resultat de tot plegat és que la seva prima de risc país és cada vegada més propera a la de qualsevol dels Estats que es consideren desenvolupats, i el flux de capital cap a aquests països és cada vegada més gran. Encapçalats per la Xina, els països asiàtics i llatinoamericans, juntament amb Rússia i algun altre com Egipte i Turquia, cada dia tenen un paper més rellevant en el PIB mundial. Amb un pes del 45% del PIB global, s'espera que contribueixin a un 80% del creixement dels dos anys vinents, enfront del 20% dels països desenvolupats.

Europa va per darrere, i dins seu les velocitats són diferents. Com s'ha demostrat amb la crisi actual, el procés de concentració europeu està lluny d'haver culminat, i això deriva en un risc sobirà determinat per la vulnerabilitat fiscal i externa, unes febles perspectives de creixement, els problemes del sector financer, en molts països sobredimensionat, unes divergències estructurals patents i un tipus de canvi fix. Això, com era d'esperar, s'ha reflectit també en el mercat, amb una diferenciació clara entre vencedors i vençuts: els països del centre i nord d'Europa en una banda, amb Dinamarca, Suècia o Alemanya al capdavant, afegint un efecte divisa positiu en els països no euro, per la depreciació d'aquest respecte a la majoria de divises, i en l'altra els anomenats PIGS, amb Grècia a la cua. Irlanda, malgrat els seus problemes bancaris i immobiliaris, ha estat el millor dels quatre països, perquè l'ajust va començar molt abans. Com és comú quan la prima de risc es relaxa, les petites i mitjanes empreses han tingut un comportament millor que les grans.

Per la primera meitat de l'any que ve no veiem canvis significatius en aquesta tendència. Seguim apostant per GARP, amb un creixement sanejat a bon preu, mentre no vegem signes d'esgotament en el potencial d'aquestes companyies. El desapalancament global i la debilitat de la demanda interna en els països desenvolupats ens porten a seguir sobreponderant aquelles empreses amb exposició a emergents.

Creiem que Espanya té pendent encara un major ajust del mercat immobiliari, que tindrà el seu efecte en la banca local, i fer reformes estructurals, entre les quals reformes dins del mercat laboral.

Bon any 2011.


Josep Monsó Vidal
Gestor de Fons d'Inversió
Anar al contingut