Greenpeace denuncia que el zoo marí que es construirà a Barcelona incompleix la llei de costes

La coordinadora de Greenpeace a Catalunya, Anna Rosa Martínez, ha qualificat de "nefast per al medi costaner" que la Direcció General de Costes del Ministeri de Medi Ambient hagi autoritzat la construcció del zoo marí de Barcelona perquè, segons ella, incompleix la llei de costes. Durant la presentació de l'informe "Destrucció costi el que costi 2005 a Catalunya", Martínez ha situat Barcelona com un dels punts més negres de conservació del litoral català i ha retret a la Direcció General de Costes "que hagi invertit el seu paper de protecció de la costa permetent transformar-la sota la bandera d'un suposat interès públic". El zoo marí de Barcelona, que reproduirà hàbitats oceànics, deltes i aiguamolls, suposarà una inversió aproximada de 120 milions d'euros i obrirà el 2009 una plataforma guanyada al mar i situada entre la platja de la Nova Mar Bella i la zona del Fòrum. La urbanització, principal problema de les costes Greenpeace també ha denunciat l'existència de quinze espais costaners amenaçats al litoral català, la majoria per plans urbanístics, i ha demanat a l'administració que "incentivi" els ajuntaments perquè no depenguin econòmicament de la construcció. Dels quinze espais costaners catalans amenaçats denunciats a l'informe de Greenpeace, la meitat són a la província de Girona. El Port de la Selva i Roses, "per plans urbanístics desmesurats"; Llançà, "per construcció d'habitatges i hotel al cap Ras"; Sant Pere Pescador "per la marina residencial amb 350 amarratges i 500 habitatges"; Vilanera (l'Escala) "per un camp de golf i 327 habitatges associats"; la platja de Castell (Palamós), "per abocaments d'aigües residuals"; i la platja de Sant Pol "per presència de residus flotants", són els punts denunciats a Girona. A Barcelona, Greenpeace ha situat com a espais amenaçats Pineda de Mar "pel trencament de l'emissari submarí"; la platja d'Arenys de Mar "per presència de residus flotants"; Badalona "en el tram contaminat per residus químics de l'empresa Cros; i la platja Llarga de Vilanova i la Geltrú "per urbanització en zona inundable". Un cas especial "i el més greu", segons la coordinadora de Greenpeace, és el de la ciutat de Barcelona, on l'informe denuncia la construcció del port esportiu del Fòrum i l'afectació als bancs de pesca per l'ampliació del port, a banda de l'autorització "nefasta" per construir el zoo marí. La urbanització en una zona inundable de Torredembarra, la contaminació per aigües residuals de les platges Salou i, sobretot, els grans projectes urbanístics del Delta de l'Ebre, entre ells una urbanització i un camp de golf a l'Aldea, són els perills més apressants al litoral tarragoní, segons l'informe de Greenpeace. La pressió urbanística no és exclusiva a Catalunya, i és un dels principals problemes de la situació a tota la costa espanyola. L'organització ecologista ha exposat que entre el 1990 i el 2000 la població espanyola va augmentar un 5%, mentre que la urbanització ho va fer un 25,4%. Aquest fenomen s'estén ara cap als últims racons conservats del litoral: Múrcia, Almeria, Cadis, Huelva i la costa cantàbrica, on el sòl és més barat. Així, ha destacat que el 34% del primer quilòmetre del litoral mediterrani ja està urbanitzat, i ara aquesta xifra s'eleva al 59% en punts com el litoral andalús. No obstant això, els casos més greus són els del País Valencià, on la Comissió Europea està investigant la normativa urbanística perquè se l'acusa d'estimular el favoritisme i la corrupció als contractes públics. Pel que fa als ajuntaments, ha destacat la situació de Marbella, amb 20.000 cases il·legals i 370 llicències urbanístiques recorregudes per la Junta d'Andalusia.