Gordon Brown proposa un "nou model econòmic"

El primer ministre britànic, Gordon Brown, s'ha presentat davant les bases del seu partit com l'home per liderar "el primer govern laborista de la nova era global", basat en un "nou model econòmic" respectuós amb l'entorn i ple d'oportunitats. En el seu esperat discurs davant el congrés anual del Partit Laborista, Brown, emparat per la seva esposa, Sarah, que l'ha presentat com el seu "heroi", ha intentat retornar als militants la confiança en la seva formació, malmesa per unes enquestes que donen un clar avantatge als conservadors.
Gordon Brown proposa un "nou model econòmic"
Brighton

Gordon Brown proposa un "nou model econòmic"

El primer ministre britànic, Gordon Brown, s'ha presentat davant les bases del seu partit com l'home per liderar "el primer govern laborista de la nova era global", basat en un "nou model econòmic" respectuós amb l'entorn i ple d'oportunitats. En el seu esperat discurs davant el congrés anual del Partit Laborista, Brown, emparat per la seva esposa, Sarah, que l'ha presentat com el seu "heroi", ha intentat retornar als militants la confiança en la seva formació, malmesa per unes enquestes que donen un clar avantatge als conservadors.
Actualitzat
El primer ministre britànic, Gordon Brown, i la seva dona, Sarah.

El primer ministre britànic, Gordon Brown, i la seva dona, Sarah, en el congrés laborista. (Foto: EFE)

"Les properes eleccions no seran una competició per a un quart mandat, sinó per al primer govern laborista de la nova era global", ha dit Brown al congrés, l'últim que se celebra abans de les eleccions generals previstes, al més tard, per al juny de 2010.

El "nou model econòmic" que ha proposat es basa en tres principis: el món financer ha de servir els ciutadans i la indústria i no al revés, per la qual cosa s'introduirà un límit al cobrament de primes; l'economia del futur serà ecològica i es potenciarà l'educació amb igualtat d'oportunitats.

Brown ha anunciat la creació d'una corporació nacional d'inversions que donarà finançament a les empreses i la potenciació de l'activitat bancària tradicional del servei de Correus, que s'ha reduït malgrat l'oposició popular.

En un to electoral marcat, el primer ministre s'ha compromès a protegir els serveis públics -especialment el de salut (NHS), la joia de la corona de les realitzacions històriques laboristes- i a invertir més a les escoles públiques. Algunes de les mesures més aplaudides han sigut les de restablir el vincle entre salari i pensió, en el cas de les més baixes, i oferir places públiques de guarderia a partir dels dos anys, en comptes dels tres actuals.

També ha estat ben acollida la promesa de crear un servei nacional d'atenció per als ancians, fer un referèndum per a un sistema electoral més proporcional i abolir els escons hereditaris a la Cambra dels Lords.

En un terreny més polèmic, ha anunciat la creació d'una xarxa de cases supervisades per a les mares solteres de menys de 18 anys i endegar projectes d'"intervenció familiar", per controlar, ajudar i penalitzar algunes de les 50.000 "famílies més caòtiques" del país.

També ha promès tallar la cultura de l'alcohol entre els joves i augmentar la presència policial en els espais públics, a més de garantir que no hi haurà document nacional d'identitat (DNI) obligatori per als britànics.

Brown ha passat de puntetes pels afers exteriors com l'Afganistan, l'Iran o els territoris palestins -amb l'excepció del G-20, del qual ha intentat treure'n rèdit en destacar la seva gestió-, i ha assegurat que havia fet els comptes per poder pagar per les seves promeses. Dins del ja anunciat pla a quatre anys per reduir el dèficit de l'Estat a la meitat, ha assegurat que s'apujaran els impostos a la franja més alta d'ingressos i mig punt percentual la cotització a la seguretat social a partir del 2011, a més d'arribar a "acords realistes" sobre els salaris en el sector públic.