Google va intentar que Nokia funcionés amb Android
Ha passat en nombrosos casos que algunes persones han confós internet amb Google. Hi ha qui deia que es connectava a Google per donar a entendre que ho feia, en realitat, a internet. La confusió és graciosa, sembla estúpida, i és normal. Normal perquè Google ha estat un referent a la xarxa des que es va popularitzar internet ja fa uns quants anys. A Google hi és tot i l'empresa de les dues "os" també és a tot arreu. Ser referent a internet a través dels ordinadors no vol dir, però, que ho pugui ser en d'altres plataformes com ara els mòbils. El seu sistema, Android, ha fet forat, però el seu director general, Eric Schmidt, sap que el PC ja es diu smartphone i avisa que han de treballar perquè la meravella d'internet -amb Google com a peça indissoluble- continuï estenent-se ara, a través dels mòbils.
"L'any passat vaig predir que en dos anys es vendrien més smpartphones que PCs, i em vaig equivocar. Només ha calgut un any". Així començava Eric Schmidt la seva conferència a l'auditori més gran de la Fira de Montjuïc, on s'hi fa el Congrés Mundial de Mòbils. Schmidt és un home que va camí dels 61 anys i que no pot evitar mirar enrere. No és poc el que hi pot veure i ho fa amb orgull. Al capdavant de Google, Schmidt ha donat forma a internet i conscient d'això va centrar la seva conferència més a destacar les bondats de l'invent que no pas a donar les claus que ens depara el futur.
Amb un plec de fulls a la mà grapats per una cantonada, sense suport visual a les pantalles i amb aparent senzillesa, Schimdt semblava voler convèncer un auditori més que convençut que "internet ens fa la vida més fàcil". Va etzibar un reguitzell d'exemples que demostren aquesta tesi "a priori" poc nova però que el director general de Google li semblava més que adient de recordar. Deia, per exemple, que ja mai més no ens oblidarem les coses, ni ens perdrem pel carrer, i sempre sabrem on són els nostres amics i ells ho sabran de nosaltres, i va dir que tampoc no ens avorrirem. Tot això, gràcies a internet i a les aplicacions, perquè no dir-ho, que Google ha creat al llarg dels darrers anys. Gràcies a internet i, aquí és quan Schmidt es va situar en el context, gràcies als smartphones.
Ell diu que els mòbils intel·ligents ja són els nous PCs i posa de manifest que per petits que siguin gairebé no tenen límit. Fixin-se sinó, destacava Schmidt, que "un smartphone ja té més capacitat que tota la missió lunar del 1969". Imaginem-nos doncs, fins on podem arribar amb un mòbil a la mà.
El repte és evident, no és el primer que ho diu. Però si ho destaca tant és perquè Google hi vol ser i, en una posició preeminent. Schmidt semblava en algun moment un paradoxal viatjant que venia a vendre un producte que el consumidor ja havia comprat amb els ulls clucs. Google satisfà com a eina de cerca, però també com a correu electrònic, com a mapa, com a traductor, com a gestor d'esdeveniments i també com a sistema operatiu per a mòbils a través de l'Android. Però la competència és ferotge i Schmidt ho sap.
El principal competidor de Google, confessa Schmidt, és Microsoft. Diu que el seu cercador, el Bing, és molt potent i fins i tot és millor del que s'havia dit en algun post al blog de Google. Com a cercador poc hi té a pelar amb la posició predominant de Google, però al món dels smartphones Schmid té por que Ballmer li passi la mà per la cara. La recent entesa de Windows Phone amb Nokia espanta Google. Schimdt admet que ells volien que els Nokia incorporessin l'Android i van intentar convèncer-los. Però l'empresa finesa va decantar-se pel gegant de Microsoft. De qui no té por, i també ho va confessar durant el torn de preguntes, és de Facebook. Diu que aquesta xarxa social de més de 500 milions d'usuaris no és un competidor de Google, malgrat que la seva empresa va mirar de ser alternativa a l'imperi de Mark Zuckerberg amb el projecte frustrat del Google Buzz.
Admetent que la competència amenaça, Schmidt es va fer creïble com a viatjant. De fet, això és el que li demana l'actual president de Google que el va substituir ara farà un mes, Larry Page, que viatgi pel món explicant les grandeses de Google i la seves aptituds per continuar liderant els diferents sectors d'internet. Page, mentrestant, treballa als Estats Units investigant noves maneres de fer que internet sigui una eina "que ens faci feliços i contribueixi a fer un món millor".
La grandiloqüència d'Schmidt en alguns moments del seu discurs venia avalada per alguns exemples que, un cop més, silenciava aquells que dubtaven de l'aparent senzillesa. Imaginem-nos, deia Schmidt, que anem pel carrer i volem comprar-nos uns pantalons. No sabem quines botigues tenim a prop i en aquest moment traiem el mòbil de la butxaca per dir que volem uns texans blaus. El mòbil ens dirà que els podem trobar en diversos establiments a la vora, ens recomanarà que anem en un de determinat perquè són més barats i quan arribem a la botiga ja ens els tindran preparats i només els haurem de pagar a través del mòbil, esclar. Schmidt destaca que aquesta operació és possible gràcies al "núvol", és a dir, a la interconnexió de servidors amb informació de tota mena.
El passat d'Schmidt és grandiós i el futur que preveu no ho és menys. Diu, fins i tot, que els cotxes es conduiran sols quan sigui necessari, "i ho serà quan haguem begut una mica massa". Tot plegat ens farà la vida més fàcil, però caldrà estar atents a alguns problemes que cal solucionar. Schmidt va mostrar-se preocupat per l'esgotament de les IPv4 i avisa que ja treballa en la IPv6. També diu que Google està treballant per unificar tots els seus sistemes operatius i procurarà que alguns fabricants amb qui estan en converses incorporin el Chrome OS als seus ordinadors prescindint, per tant, de les aplicacions de Microsoft.
Això ho va dir d'esquitllada, però demostra que Google vol continuar sent un autèntic líder en el món d'internet des de qualsevol plataforma.
Amb un plec de fulls a la mà grapats per una cantonada, sense suport visual a les pantalles i amb aparent senzillesa, Schimdt semblava voler convèncer un auditori més que convençut que "internet ens fa la vida més fàcil". Va etzibar un reguitzell d'exemples que demostren aquesta tesi "a priori" poc nova però que el director general de Google li semblava més que adient de recordar. Deia, per exemple, que ja mai més no ens oblidarem les coses, ni ens perdrem pel carrer, i sempre sabrem on són els nostres amics i ells ho sabran de nosaltres, i va dir que tampoc no ens avorrirem. Tot això, gràcies a internet i a les aplicacions, perquè no dir-ho, que Google ha creat al llarg dels darrers anys. Gràcies a internet i, aquí és quan Schmidt es va situar en el context, gràcies als smartphones.
Ell diu que els mòbils intel·ligents ja són els nous PCs i posa de manifest que per petits que siguin gairebé no tenen límit. Fixin-se sinó, destacava Schmidt, que "un smartphone ja té més capacitat que tota la missió lunar del 1969". Imaginem-nos doncs, fins on podem arribar amb un mòbil a la mà.
El repte és evident, no és el primer que ho diu. Però si ho destaca tant és perquè Google hi vol ser i, en una posició preeminent. Schmidt semblava en algun moment un paradoxal viatjant que venia a vendre un producte que el consumidor ja havia comprat amb els ulls clucs. Google satisfà com a eina de cerca, però també com a correu electrònic, com a mapa, com a traductor, com a gestor d'esdeveniments i també com a sistema operatiu per a mòbils a través de l'Android. Però la competència és ferotge i Schmidt ho sap.
El principal competidor de Google, confessa Schmidt, és Microsoft. Diu que el seu cercador, el Bing, és molt potent i fins i tot és millor del que s'havia dit en algun post al blog de Google. Com a cercador poc hi té a pelar amb la posició predominant de Google, però al món dels smartphones Schmid té por que Ballmer li passi la mà per la cara. La recent entesa de Windows Phone amb Nokia espanta Google. Schimdt admet que ells volien que els Nokia incorporessin l'Android i van intentar convèncer-los. Però l'empresa finesa va decantar-se pel gegant de Microsoft. De qui no té por, i també ho va confessar durant el torn de preguntes, és de Facebook. Diu que aquesta xarxa social de més de 500 milions d'usuaris no és un competidor de Google, malgrat que la seva empresa va mirar de ser alternativa a l'imperi de Mark Zuckerberg amb el projecte frustrat del Google Buzz.
Admetent que la competència amenaça, Schmidt es va fer creïble com a viatjant. De fet, això és el que li demana l'actual president de Google que el va substituir ara farà un mes, Larry Page, que viatgi pel món explicant les grandeses de Google i la seves aptituds per continuar liderant els diferents sectors d'internet. Page, mentrestant, treballa als Estats Units investigant noves maneres de fer que internet sigui una eina "que ens faci feliços i contribueixi a fer un món millor".
La grandiloqüència d'Schmidt en alguns moments del seu discurs venia avalada per alguns exemples que, un cop més, silenciava aquells que dubtaven de l'aparent senzillesa. Imaginem-nos, deia Schmidt, que anem pel carrer i volem comprar-nos uns pantalons. No sabem quines botigues tenim a prop i en aquest moment traiem el mòbil de la butxaca per dir que volem uns texans blaus. El mòbil ens dirà que els podem trobar en diversos establiments a la vora, ens recomanarà que anem en un de determinat perquè són més barats i quan arribem a la botiga ja ens els tindran preparats i només els haurem de pagar a través del mòbil, esclar. Schmidt destaca que aquesta operació és possible gràcies al "núvol", és a dir, a la interconnexió de servidors amb informació de tota mena.
El passat d'Schmidt és grandiós i el futur que preveu no ho és menys. Diu, fins i tot, que els cotxes es conduiran sols quan sigui necessari, "i ho serà quan haguem begut una mica massa". Tot plegat ens farà la vida més fàcil, però caldrà estar atents a alguns problemes que cal solucionar. Schmidt va mostrar-se preocupat per l'esgotament de les IPv4 i avisa que ja treballa en la IPv6. També diu que Google està treballant per unificar tots els seus sistemes operatius i procurarà que alguns fabricants amb qui estan en converses incorporin el Chrome OS als seus ordinadors prescindint, per tant, de les aplicacions de Microsoft.
Això ho va dir d'esquitllada, però demostra que Google vol continuar sent un autèntic líder en el món d'internet des de qualsevol plataforma.
