Girona, un model d'eficiència en salut mental a Europa

Girona, un model d'eficiència en salut mental a Europa

Girona, un model d'eficiència en salut mental a Europa

Francesc Romero Actualitzat
Fundació Drissa al Parc Hospitalari Martí i Julià, Salt (Gironès)

Fundació Drissa al Parc Hospitalari Martí i Julià, Salt (Gironès)

Segons l'estudi europeu Refinement, Catalunya ocupa un lloc preeminent entre els models d'assistència en salut mental. En aquest model, Girona és la punta de llança i un referent internacional per la seva eficiència.

El sistema d'atenció gironí, com el de la resta de Catalunya, prioritza la inserció del pacient a la comunitat i el tractament ambulatori, però aconsegueix uns resultats molt millors que la resta del país i que els altres vuit territoris europeus estudiats.

La seva taxa de reingressos hospitalaris és del 18%, la més baixa d'Europa, on la taxa mitjana puja fins al 40%. La dada es complementa amb una altra encara més significativa: la continuïtat dels tractaments fora de l'hospital és un 30% més alta que a la resta de països estudiats (90% enfront del 57%). Segons Claudi Camps, director de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de Girona, més de 200 indicadors d'aquest estudi, tant quantitatius com qualitatius, mostraven que el model desplegat a les comarques gironines obtenia la major puntuació en tots els ítems.

"L'estudi va demostrar que la relació, la integració i la coherència entre tots els recursos, tant hospitalaris com comunitaris, i totes les transicions dels pacients més greus quan surten d'aquí estaven molt ben lligades. De manera que poquíssims pacients es descompensaven i havien de tornar a ingressar i podien iniciar un projecte de vida a fora."

 

Claudi Camps, director de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de Girona

 

L'estudi remarca que Girona aconsegueix ser el model més eficient perquè el gestiona amb una tercera part dels recursos hospitalaris i perquè les estades a les unitats psiquiàtriques són les més baixes d'Europa. La Xarxa de Salut Mental i Addiccions de Girona té, a més, un dels millors sistemes d'accés i proximitat, que atén una població de referència de 750.000 habitants. Tot i que compta amb el mateix tipus de centres i serveis que la resta de Catalunya (hospitals especialitzats, hospitals de dia, serveis de rehabilitació, centres de salut mental, pisos amb suport, centres d'inserció laboral, clubs socials...), és l'única regió sanitària on l'hospital psiquiàtric --el de Salt-- no permet la llarga estada hospitalària.

 

Vídeo relacionat: "Valor Afegit": De "manicomis" a xarxa exemplar

 

De les 17 unitats psiquiàtriques de mitjana i llarga estada que hi ha a Catalunya, la de Salt va ser la primera i encara és l'única a complir aquesta recomanació europea.

"El 2003 hi havia ingressades aquí 500 persones i en aquest moment només n'hi queden 23. Totes aquestes persones són de l'època anterior, que no van voler sortir d'aquí, la majoria per raons d'edat avançada (algunes tenen avui més de 90 anys). Des d'aquell any no permetem cap ingrés de llarga estada. Cap persona es queda a viure aquí perquè aquest no és un lloc per viure. És un lloc hospitalari, és un lloc de pas."

El recinte del que va ser el primer manicomi públic de Catalunya, construït el 1886 per la Diputació de Girona, acull avui el Parc Hospitalari Martí i Julià. El parc integra tots els àmbits de l'atenció sanitària, des de la física fins a la sociosanitària, però sobresurt de manera excel·lent en l'àmbit psicoterapèutic. A més de ser el nucli coordinador de tota la xarxa gironina, en els diversos edificis del parc s'atenen les urgències psiquiàtriques, hi ha places d'hospitalització de curta durada i es disposa de serveis de referència i de rehabilitació psiquiàtrica tant per a adults com per a adolescents i joves, entre altres serveis. Les diverses professions de la salut mental --com psiquiatria, psicologia, infermeria i treball social-- treballen en equips interdisciplinaris i ho fan, segons Camps, amb una mirada sobre el pacient ben diferent de la que imperava al centre psiquiàtric quaranta anys enrere.

"Les persones que tenen un trastorn mental greu, per molt greu que sigui, primer tenen capacitat i tenen dret a tenir una vida al més normalitzada possible, amb un projecte de vida laboral, de temps lliure, de relacions personals, i de qualitat de vida com qualsevol altre ciutadà. I això és possible i és factible amb un bon abordatge dels professionals."

Les dades de continuïtat assistencial que va constatar Refinement el 2013 es van mantenir el 2017. Això vol dir que el pacient, un cop surt de l'hospital, té un seguiment dels professionals a través dels equipaments distribuïts a les comarques. Però, a més, compta amb el suport de tres entitats que es coordinen amb la Xarxa: l'Associació Família i Salut Mental de Girona i Comarques; la Fundació Tutelar, encarregada de la seva protecció legal, i la Fundació Drissa, que s'ocupa de la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Aquesta última, assessorada per la Cooperativa La Fageda, ha estès el model iniciat el 1982 a la Garrotxa a la resta de comarques gironines. Avui dona feina a 123 persones, 77 de les quals tenen trastorn mental. Moltes treballen en feines de jardineria o de la cuina del mateix Parc Hospitalari Martí i Julià, però el camp d'acció de Drissa és més ampli.

"També ajuden que persones que han passat per Drissa facin inserció en el medi laboral normal, en empreses normals, que no són específiques del sector. La Fundació ajuda amb un suport inicial, tant l'empresari com el mateix usuari."

 

Treballadors de la Fundació Drissa al Parc Hospitalari Martí i Julià, Salt (Gironès)

 

La prevalença dels trastorns mentals --una de cada quatre persones en tindrà algun en algun moment de la seva vida-- no difereix gaire dels països del nostre entorn. El model desplegat durant els últims 20 anys permet que, avui, 1,4 milions de persones siguin ateses per l'atenció primària de Catalunya per algun trastorn mental, la majoria per ansietat o per depressió. L'esforç per construir i millorar l'actual Xarxa de Salut Mental i Addicions catalana es reflecteix en l'evolució del seu pressupost que ja s'acosta als 450 milions d'euros, amb un important increment del 20% el 2017 (70 milions d'euros), prorrogat el 2018. Això ha permès augmentar en 650 el nombre de nous professionals especialitzats en salut mental el darrer any, molts d'ells per donar suport a l'atenció primària i millorar la prevenció i la recuperació en l'àmbit comunitari.

 

Gràfic evolució Recursos Hospitalaris/Comunitaris en Salut Mental, Font: Departament de Salut, Generalitat de Catalunya

 

El més significatiu d'aquesta evolució és el pes de l'atenció hospitalària, que abans captava 3 de cada 4 euros invertits, una xifra que progressivament s'ha anat traspassant cap a l'atenció comunitària. A Girona, la proporció ja és del 70/30 i, segons Camps, és el que ha donat a la seva Xarxa el lideratge en eficiència sanitària. La seva fórmula per estendre-ho a altres territoris és aplicar les dues decisions que ell i el seu equip van prendre fa 15 anys.

"La primera mesura és evitar nous ingressos hospitalaris en les unitats de llarga estada hospitalària. I la segona, evidentment, desenvolupar més recursos residencials alternatius a aquestes unitats."

 

- - - - - - - - -

L'estudi REFINEMENT (Research on Financingsystems' Effect on the quality of Mental health care) és un projecte col·laboratiu i de comparació entre nous països (Itàlia, Àustria, Espanya, Anglaterra, França, Finlàndia, Suècia, Estònia i Romania) que analitza com els sistemes de finançament afecten la qualitat de l'atenció en salut mental a Europa.

TEMES:
Salut

VÍDEOS RELACIONATS