Genís Cormand: Sónar 2010, energia especial

Als grans festivals, hi ha moments en què hi apareix una energia especial. Dura poca estona, la majoria de vegades només és una cançó i no és fàcil descobrir quan farà acte de presència. De fet, és gairebé impossible, entre els centenars d'hores de música que es programen en tants pocs dies. Però quan arriba, es veu, es nota i penses que has tingut sort de poder-ho viure en primera persona. És el moment en què el públic entra en una comunió perfecta amb el grup. De sobte, descobreixes que al càmera de TV3 que t'acompanya se li dibuixa un mig somriure mirant pel visor intentant capturar aquell moment irrepetible. És l'únic moment en què els guardes de seguretat es relaxen, els cambrers deixen de servir begudes durant uns segons i els encarregats de l'organització aconsegueixen oblidar-se del funcionament del festival mentre es deixen emportar per aquesta estranya energia.
Genís Cormand: Sónar 2010, energia especial

Genís Cormand: Sónar 2010, energia especial

Als grans festivals, hi ha moments en què hi apareix una energia especial. Dura poca estona, la majoria de vegades només és una cançó i no és fàcil descobrir quan farà acte de presència. De fet, és gairebé impossible, entre els centenars d'hores de música que es programen en tants pocs dies. Però quan arriba, es veu, es nota i penses que has tingut sort de poder-ho viure en primera persona. És el moment en què el públic entra en una comunió perfecta amb el grup. De sobte, descobreixes que al càmera de TV3 que t'acompanya se li dibuixa un mig somriure mirant pel visor intentant capturar aquell moment irrepetible. És l'únic moment en què els guardes de seguretat es relaxen, els cambrers deixen de servir begudes durant uns segons i els encarregats de l'organització aconsegueixen oblidar-se del funcionament del festival mentre es deixen emportar per aquesta estranya energia.
Actualitzat
Al Sónar recordo darrerament dos moments així. Tots dos van tenir lloc a la Fira II de l'Hospitalet el 2008. El primer el va protagonitzar la banda Yazoo, llegenda del pop sintètic dels 80, quan va tocar les primeres notes de la peça "Only You". Devia ser la una de la matinada. El públic es va quedar congelat, hipnotitzat, quan va sentir la veu esplèndia, profunda i brillant d'Alison Moyet. Estic convençut que el públic ho va viure com un viatge en el temps.

Madness
va aconseguir un altre instant irrepetible. També va ser el 2008 quan, literalment, va fer esclatar a ballar tota la platea a l'escenari SonarClub amb la cançó "One Step Beyond".

El Sónar 2010 ja és aquí i em pregunto on s'aturarà el temps en aquesta edició. No tinc cap dubte que val la pena acostar-se a veure Roxy Music, la influent formació de glam rock que va unir a mitjans setanta el talent de músics com Brian Ferry, Brian Eno, Andy Mackay i Phil Manzanera. Potser quan Ferry canti "More Than This" al Sónar 2010 es farà el silenci. Serà el divendres a la nit, a l'escenari SonarClub, a les 23.00.


               

També m'acostaré a veure Jónsi. Em crida l'atenció. És molt probable que molts lectors no reconeguin aquest nom. Però només cal anomenar Islàndia per començar a entendre qui és aquest músic tan especial. El vaig començar a descobrir un dia que em va caure a les mans un CD sense títol, amb un dibuix que representava una ecografia d'un nadó amb unes ales, com si anunciessin el preludi del naixement d'un àngel. El grup es deia Sigur Rós, provenia de la mateixa illa que Björk i vaig descobrir sorprès que el CD contenia una música absorbent i enigmàtica acompanyada per una veu de falset preciosista i inoblidable. Jón Þór Birgisson -Jónsi- és el líder de Sigur Rós i amo d'aquesta veu tan personal. El gener del 2010 la banda islandesa es van separar (o s'han pres un descans indefinit) i ara Jónsi desembarca al Sónar per presentar el seu projecte en solitari, que barreja música, una bona escenografia i la projecció d'audiovisuals. Sempre he pensat que una illa amb uns paisatges com Islàndia només podia produir una música així. La cita: dissabte 19, a les 23.30 a la Fira II de l'Hospitalet, a l'escenari SonarPub.

I una última recomanació: descobriu "Finisterrae". És el llargmetratge dirigit per Sergi Caballero, codirector del festival, que s'està projectant a la Sala Renoir Floridablanca i als cinemes Princesa de Madrid. Durant el Sónar tindreu l'ocasió de veure-la dins la programació de SonarCinema al CCCB. Hi ha dues projeccions el divendres 18, a les 18.00, i el dissabte 19, també a les 18.00, a l'auditori del CCCB. Conté experimentació i provocació, i trenca els paràmetres del llenguatge habitual del cinema. Només cal escoltar les reflexions de Caballero a la roda de premsa de presentació: "Hi ha pits, una mort i una mica de violència, elements que em van dir que sempre hi havia d'haver en una pel·lícula."