Gbagbo cau detingut en mans de les tropes d'Ouattara, amb el suport de les forces franceses i l'ONU
El president sortint de la Costa d'Ivori, Laurent Gbagbo, ha estat detingut aquest dilluns al búnquer d'Abidjan on s'amagava des de feia uns quants dies, per les forces de l'aspirant a la presidència, Alassane Ouattara, segons han informat fonts del Ministeri de Defensa de França. Precisament, les forces especials franceses desplegades al país africà, juntament amb els Cascos Blaus de l'ONU, han donat suport a l'operació de l'arrest de Gbagbo, que ara es troba retingut i custodiat per l'ONU en un hotel de la capital de la Costa d'Ivori.
Laurent Gbagbo, al capdavant de la Costa d'Ivori des del 2000, ha estat detingut pels homes d'Ouattara, com han explicat fonts franceses, que no han precisat si el president sortint s'ha rendit.
Això matisa la primera versió dels fets, donada per un dels portaveus de Gbagbo a França, Toussaint Ailain, el qual ha anunciat que el president havia estat detingut per les forces franceses i que l'havien lliurat a les milícies d'Ouattara.
La detenció de Gbagbo es produeix una setmana després de l'ofensiva que van llançar les forces d'Ouattara amb el suport de París i l'ONU, amb l'objectiu de prendre la capital, Abidjan.
De fet, un exemple de la seva pressió ha quedat palès aquest dilluns al matí, quan vehicles blindats francesos, custodiats per helicòpters, han envoltat la residència presidencial a Abidjan on es protegia Gbagbo i n'han atacat les tropes.
La detenció suposarà la fi de la conflictivitat al país?
La resposta és "segurament no", tot i que ara són hores per a l'alegria dels opositors. Però la Costa d'Ivori era abans un país dividit governat per un president del sud, Gbagbo, i ara la Costa d'Ivori continuarà sent un país dividit, però governat per un president del nord, Ouattara.
La pugna política ha degenerat en una guerra civil amb centenars de morts i, aquest, no és el millor cultiu per a una reconciliació. A més, no es pot oblidar que més del 40% va votar Gbagbo.
D'ara endavant, Ouattara té un munt de coses a fer i la majoria corren pressa: fer que milers de milicians, partidaris i rivals lliurin les armes, reconstruir l'administració i, sobretot, resoldre una crisi humanitària de primer ordre. Cal restablir els serveis bàsics, que l'economia torni a funcionar i facilitar el retorn de les desenes de milers de famílies que han buscat refugi fora de la capital.
Tot això serà més difícil sense l'ajuda exterior. Les Nacions Unides han exhibit múscul per derrocar un règim il·legítim, mentre que França per fi aconsegueix una victòria important a l'Àfrica després d'haver suportat la pèrdua d'influència.
Per la seva banda, els Estats Units han aplicat una política moral. De fet, Gbagbo era el seu home, però se n'ha desfet quan ha vist que no acceptava la derrota electoral. Amb tot, finalment Gbagbo ha aconseguit una cosa poc comuna: unanimitat diplomàtica contra seu.
Això matisa la primera versió dels fets, donada per un dels portaveus de Gbagbo a França, Toussaint Ailain, el qual ha anunciat que el president havia estat detingut per les forces franceses i que l'havien lliurat a les milícies d'Ouattara.
La detenció de Gbagbo es produeix una setmana després de l'ofensiva que van llançar les forces d'Ouattara amb el suport de París i l'ONU, amb l'objectiu de prendre la capital, Abidjan.
De fet, un exemple de la seva pressió ha quedat palès aquest dilluns al matí, quan vehicles blindats francesos, custodiats per helicòpters, han envoltat la residència presidencial a Abidjan on es protegia Gbagbo i n'han atacat les tropes.
La detenció suposarà la fi de la conflictivitat al país?
La resposta és "segurament no", tot i que ara són hores per a l'alegria dels opositors. Però la Costa d'Ivori era abans un país dividit governat per un president del sud, Gbagbo, i ara la Costa d'Ivori continuarà sent un país dividit, però governat per un president del nord, Ouattara.
La pugna política ha degenerat en una guerra civil amb centenars de morts i, aquest, no és el millor cultiu per a una reconciliació. A més, no es pot oblidar que més del 40% va votar Gbagbo.
D'ara endavant, Ouattara té un munt de coses a fer i la majoria corren pressa: fer que milers de milicians, partidaris i rivals lliurin les armes, reconstruir l'administració i, sobretot, resoldre una crisi humanitària de primer ordre. Cal restablir els serveis bàsics, que l'economia torni a funcionar i facilitar el retorn de les desenes de milers de famílies que han buscat refugi fora de la capital.
Tot això serà més difícil sense l'ajuda exterior. Les Nacions Unides han exhibit múscul per derrocar un règim il·legítim, mentre que França per fi aconsegueix una victòria important a l'Àfrica després d'haver suportat la pèrdua d'influència.
Per la seva banda, els Estats Units han aplicat una política moral. De fet, Gbagbo era el seu home, però se n'ha desfet quan ha vist que no acceptava la derrota electoral. Amb tot, finalment Gbagbo ha aconseguit una cosa poc comuna: unanimitat diplomàtica contra seu.
