Garzón ordena l'empresonament de l'espanyol que va estar detingut a Guantánamo
El jutge de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón, ha ordenat el trasllat a la presó madrilenya de Soto del Real de l'espanyol Hamed Abderrahman Ahmed, "Hmido", detingut durant més de 2 anys a Guantánamo. Garzón ha decidit el seu empresonament després que "Hmido" ha reconegut que va anar a l'Afganistan per formar part d'un grup taliban.
Hamed Abderrahman, que ha declarat durant tres hores davant el jutge Garzón, ha explicat que va formar part d'un grup fonamentalista islàmic a Ceuta amb quatre o cinc amics i que, "quan va estar preparat", es va traslladar a l'Afganistan. Allà, es va integrar en un grup de talibans fins que va abandonar el país després dels atemptats de l'onze de setembre als Estats Units.
De fet, l'acusat, qui ha condemnat els atemptats, ha assegurat que es va integrar en els grup talibans per aprendre l'Alcorà, en el sentit fonamentalista, i donar suport als talibans del nord de l'Afganistan. Segons ha dit, Hamed Abderrahman va conèixer un marroquí amb qui va formar un grup fonamentalista a Ceuta. El juliol de 1998 es va dirigir a una agència de viatges, on va comprar un visat per Teheran; amb el bitllet li van regalar un altre per anar a la frontera nord de l'Afganistan, ha afegit.
En arribar en aquest país, va contactar amb "Ibrahim", l'enllaç amb la xarxa espanyola d'Al-Qaeda, a qui li va confirmar que volia participar en la Jihad Islàmica i "ajudar als germans musulmans". Posteriorment, va ser traslladat a la ciutat de Kandajar, on va estar en una escola alcorànica fins que finalment va viatjar a Kabul, on hi va viure fins que el van detenir.
La defensa recorrerà l'acta i exigirà responsabilitats als EUA
Els advocats de l'acusat, Xavier Nart i Marcos García Montes, han anunciat que recorreran l'acta de presó la setmana que ve i que demanaran responsabilitats al govern dels Estats Units per "tortures" i "atrocitats" comeses contra el seu client mentre va estar detingut a la base nord-americana de Guantánamo. Així, els lletrats han assegurat que demanaran responsabilitats "a les persones i institucions que han violat els drets humans". A més, han recordat que la Comissió de Drets Humans de l'ONU ja ha qualificat de "detencions arbitràries", les que van portar a terme els Estats Units en relació amb la xarxa terrorista.
Els advocats de la defensa han explicat també que el seu client no té cap vinculació amb cap organització terrorista, ni amb Al-Qaeda, que han qualificat de d'"organització criminal".
