Gaesco informa
Aquesta setmana farem una aproximació als mercats borsaris des del punt de vista de l'anàlisi tècnica. Veiem què ens diuen els "charts" dels principals índexs mundials.
L'S&P 500, principal índex americà, és la referència mundial fonamental. Tots els mercats s'hi fixen per mirar d'intuir la tendència futura dels mercats. Ara mateix, l'S&P 500 es troba en una situació crítica. Està atacant l'important suport i nivell de demanda dels 1.040-1.060 punts, nivell origen de l'últim impuls alcista, iniciat el febrer de 2010. Perdre aquest nivell, preferentment en tancament setmanal, trencaria l'estructura de mínims creixents, condició necessària per parlar d'un mercat alcista. És a dir, si perdem aquest nivell, entendrem que la demanda no està sent capaç de contenir l'oferta i el més probable és que el mercat hagi iniciat, en el millor dels cassos, una correcció proporcional de la pujada iniciada el març de 2009.
Fixem-nos ara en el Japó. El Nikkei ha tancat la setmana per sota de l'origen de l'últim impuls alcista de curt termini, ens referim al nivell dels 9.867 punts. Això ens està advertint que, probablement, el Nikkei s'aproximi a l'important suport i línia de demanda dels 9.000 punts. Si en les pròximes setmanes perdés aquest important nivell, el més probable seria que el Nikkei continués amb la seva tendència baixista de llarg termini, i que, en els propers mesos, s'apropés al nivell dels 7.000 punts.
A Europa, la referència més rellevant ara mateix la trobem a Londres. El FTSE 100 està atacant també el seu suport de mitjà termini, l'origen de l'últim impuls alcista, i importantíssima línia de demanda. Ens estem referint als nivells dels 4.985-5.030 punts. Un tancament setmanal per sota d'aquests nivells trencaria l'impecable estructura alcista de mínims i màxims creixents que mostra l'índex britànic. Això ens estaria avisant, que, en el millor dels casos, els mercats inicien una correcció de la pujada originada el març de 2009. Indubtablement, ja no podríem parlar d'un mercat alcista per sota d'aquests nivells.
Per acabar, veiem què ens diu el gràfic de l'Ibex-35. Realment és el més deteriorat entre els principals. És l'únic que presenta ja una clara seqüència de màxims i mínims decreixents en el gràfic setmanal, des que va perdre els 10.000 punts. La pèrdua dels 9.200 punts va suposar perdre l'origen de l'últim impuls alcista, la qual cosa va deixar l'índex sense referències clares de suport, més enllà dels sempre psicològics 9.000 punts. Cert és que la històrica jornada del dilluns 10 de maig va posar en dubte aquesta ruptura, però finalment els mercats han tornat a mínims, mostrant-nos una volatilitat salvatge, que en alguns moments ens ha recordat, de nou, la viscuda l'octubre de 2009. La situació de l'Ibex no es tornarà positiva fins que no superi la referència dels 10.350 punts, últim màxim decreixent visible en el gràfic diari.
De fet, aquesta elevada volatilitat és un dels elements més en contra del mercat, ja que l'alta volatilitat és més pròpia de mercats baixistes que alcistes.
Els índexs americans dictaran sentència, com sempre. Mantenir aquests nivells suposaria iniciar un nou impuls alcista que mantindria en vigor la forta tendència alcista que viuen els mercats des de març del 2009. Perdre'ls, posaria fi a la tendència alcista i ens endinsaríem, en el millor dels casos, en un mercat correctiu, ja sigui en preu o en temps.
Sergi Sánchez
Gestor de patrimonis i analista tècnic quantitatiu
Antoni Bellfill
Fixem-nos ara en el Japó. El Nikkei ha tancat la setmana per sota de l'origen de l'últim impuls alcista de curt termini, ens referim al nivell dels 9.867 punts. Això ens està advertint que, probablement, el Nikkei s'aproximi a l'important suport i línia de demanda dels 9.000 punts. Si en les pròximes setmanes perdés aquest important nivell, el més probable seria que el Nikkei continués amb la seva tendència baixista de llarg termini, i que, en els propers mesos, s'apropés al nivell dels 7.000 punts.
A Europa, la referència més rellevant ara mateix la trobem a Londres. El FTSE 100 està atacant també el seu suport de mitjà termini, l'origen de l'últim impuls alcista, i importantíssima línia de demanda. Ens estem referint als nivells dels 4.985-5.030 punts. Un tancament setmanal per sota d'aquests nivells trencaria l'impecable estructura alcista de mínims i màxims creixents que mostra l'índex britànic. Això ens estaria avisant, que, en el millor dels casos, els mercats inicien una correcció de la pujada originada el març de 2009. Indubtablement, ja no podríem parlar d'un mercat alcista per sota d'aquests nivells.
Per acabar, veiem què ens diu el gràfic de l'Ibex-35. Realment és el més deteriorat entre els principals. És l'únic que presenta ja una clara seqüència de màxims i mínims decreixents en el gràfic setmanal, des que va perdre els 10.000 punts. La pèrdua dels 9.200 punts va suposar perdre l'origen de l'últim impuls alcista, la qual cosa va deixar l'índex sense referències clares de suport, més enllà dels sempre psicològics 9.000 punts. Cert és que la històrica jornada del dilluns 10 de maig va posar en dubte aquesta ruptura, però finalment els mercats han tornat a mínims, mostrant-nos una volatilitat salvatge, que en alguns moments ens ha recordat, de nou, la viscuda l'octubre de 2009. La situació de l'Ibex no es tornarà positiva fins que no superi la referència dels 10.350 punts, últim màxim decreixent visible en el gràfic diari.
De fet, aquesta elevada volatilitat és un dels elements més en contra del mercat, ja que l'alta volatilitat és més pròpia de mercats baixistes que alcistes.
Els índexs americans dictaran sentència, com sempre. Mantenir aquests nivells suposaria iniciar un nou impuls alcista que mantindria en vigor la forta tendència alcista que viuen els mercats des de març del 2009. Perdre'ls, posaria fi a la tendència alcista i ens endinsaríem, en el millor dels casos, en un mercat correctiu, ja sigui en preu o en temps.
Sergi Sánchez
Gestor de patrimonis i analista tècnic quantitatiu
Antoni Bellfill
