Gaddafi? Je ne connais pas

Ara que Espanya diu que bloquejarà els negocis de Gadaffi, podríem interessar-nos per les inversions que se li varen demanar, deixar fer i que han reeixit. Està be que coneguem que disposa d'una finca de 7.000 hectàrees i diverses immobiliàries. Que hi ha un banc libi i estacions de servei per tota la Península. Fins i tot que compta amb mansions, pisos i terrenys. Però encara no han aflorat, i potser serà difícil que ho facin, totes aquelles aportacions de capital que es van negociar de govern a govern, o d'estat a estat, quan el dictador va ser perdonat de les seves disbauxes absolutistes i redimit dels seus pecats terroristes.

Era un estrafolari, sí, però era el nostre estrafolari, admetien els governs occidentals amb una sola veu. Dels Estats Units a França, del Regne Unit a Itàlia. De l'Espanya d'Aznar amb regal d'un cavall de raça àrab a la de Rodríguez Zapatero amb haima instal·lada al centre de Sevilla.

Aquí tothom corre ara a desmarcar-se de qui mai no s'havien d'haver reconciliat. I és que es pot entendre que la força major t'hagi fet mirar cap a un altre costat quan l'aliat et sorprèn amb els seus abusos, però es fa difícil de pair quan ja l'havies tingut per enemic, condemnat i perseguit i ara, desprès de redimit, et torna a deixar amb el cul a l'aire. El dia que el respecte humà al ciutadà s'imposi als interessos cínics dels seus estats, el món anirà una mica millor.