Frustració a Alacant perquè una jutge anul·la el canvi de nom de carrers franquistes

Frustració al govern municipal d'Alacant per la polèmica reposició del nom de la plaça de la División Azul, en compliment d'una resolució judicial que paralitza el canvi de gairebé mig centenar de carrers amb denominació franquista.

La plaça de la División Azul s'ha convertit en la primera de recol·locar-se d'un total de 46 en una ciutat que encara recorda els estralls de la Guerra Civil, ja que va ser l'últim reducte del bàndol republicà i on hi va haver el bombardeig amb més morts de tot el conflicte, més que a Guernica. Concretament, sobre el Mercat Central, amb més de 250 morts. Va ser el 25 de maig de 1938.

La decisió de la jutge del contenciós administratiu 4 va venir arran d'un recurs del PP alacantí a l'oposició, en creure que el tripartit que dirigeix  ​​la ciutat, PSPV-PSOE, Guanyar i Compromís, havia infringit alguns aspectes de l'aplicació de la llei de la memòria històrica, com ara incloure canvis no justificats, entre els quals eliminar la plaça de Calvo Sotelo, aprovada sense passar pel ple municipal.

La junta de govern local havia acordat el canvi del carrer el 15 de novembre del 2016 i el PP ho va recórrer al mateix temps que en va reclamar la paralització cautelar, petició atorgada per la jutge del número 4.

Després d'estudiar jurídicament l'efecte de la interlocutòria durant dos mesos i recorre'l davant del Tribunal Superior de Justícia Valencià, l'alcalde va emetre fa uns dies un decret per fer efectiva la decisió de la jutge i es va acordar començar per la "simbòlica" plaça de la División Azul, que des del novembre figurava com la plaça de la Igualtat.

A partir d'aquí, els operaris municipals tornaran a posar, al llarg del mes de març, els noms dels antics carrers i places al·lusives a la dictadura de Franco, molts amb els noms d'antics comandants, tinents o capitans del bàndol guanyador i que es van canviar per honorar personalitats de la cultura, de la societat i de dones que han tingut un paper rellevant en la lluita pels drets civils, com Rosa Luxemburg, Frederica Montseny, Estela Giménez, Clara Zetkin o Carmen Burgos.

Tal com estava previst, a les 10 en punt del matí d'aquest divendres, i amb la previsible absència de Mariano Rajoy i la líder del PPCV, Isabel Bonig, a qui des d'alcaldia s'havia convidat a assistir-hi per responsabilitzar-los del canvi, ha arribat un operari municipal amb una escala per treure els quatre cargols que subjectaven la placa al·lusiva a la Igualtat per posar la que durant dècades ha tingut aquesta plaça: División Azul.

La regidora de Memòria Històrica, María José Espuch, de Compromís, no ha pogut evitar les llàgrimes, i desenes de persones, entre les quals n'hi havia un que portava una bandera republicana, xiulaven i cridaven per expressar la repulsa amb lemes com "aquesta placa la traurem", "dignitat", "fora, fora" o "vergonya".

La regidora Espuch no ha amagat la "ràbia i impotència" per tenir l'obligació de tornar a col·locar els noms de "carrers feixistes" i ha culpat el PP de retornar Alacant "al temps del NO-DO i del blanc i negre".

La plaça de la División Azul és al cor de l'antic barri de José Antonio, recentment modificat pel de Miguel Hernández, i està envoltada d'habitatges socials de la Generalitat, cosa que ha aprofitat el president de la seva associació veïnal, Lisardo Gabarre, per retreure als polítics que es preocupin pel canvi de nomenclatura, però no de la situació que viuen els veïns d'aquesta deficitària zona.