Front comú per lluitar contra Boko Haram, la nova amenaça africana

Boko Haram, que es pot traduir com "l'educació occidental és pecat", es va fundar fa 12 anys. Aquest grup islamista està dessagnant Nigèria i amenaça els països veïns. Per això Nigèria i quatre països veïns, Benin, Camerun, Níger i Txad, juntament amb el país amfitrió, França, han decidit una estratègia comuna per acabar amb les seves accions. Els participants a la cimera han anunciat l'adopció d'un pla regional a mitjà i llarg termini contra el grup radical.

Així comença, doncs, un atac frontal contra aquesta nova amenaça, com constata la Unió Europea, els Estats Units i el regne Unit reunits aquest dissabte al palau de l'Elisi amb els països africans afectats, per alliberar les més de 200 nenes nigerianes que fa un mes té segrestades el grup radical.

Es tracta d'un pla integral que servirà per intercanviar informació, coordinar accions i protegir les fronteres, com a punt de partida per arribar a resoldre l'episodi i evitar-ne de nous.

El president francès, François Hollande, ha assegurat que Boko Haram s'ha convertit ja en una amenaça major i ha afirmat que han quedat demostrats els seus lligams amb Al-Qaeda al Magreb islàmic i altres organitzacions terroristes.

Del mateix parer és el president nigerià. Goodluck Jonathan alerta que Boko Haram actua sobretot a Nigèria però es refugia i es rearma a altres països. El mandatari del Txad, Idriss Déby, ha estat el més contundent i ha assegurat que els poders regionals estan preparats per lliurar la "guerra total" contra la mílicia.

A més dels presidents de França, Nigèria i el Txad, eren presents a la reunió els caps d'estat del Níger, Mahamadu Isufu; Benín, Thomas Boni Yayi; i del Camerun, Paul Biya; el ministre britànic d'Afers Estrangers, William Hague, el president del Consell Europeu, Herman van Rompuy, i la subsecretària adjunta d'Afers Polítics d'Estats Units, Wendy Sherman.