Francesc Boya: "A la Val d'Aran hi ha certa persecució implícita a algunes forces polítiques"

Francesc Boya vol un Conselh més obert i participatiu: "volem una política molt més transparent en la qual la ciutadania hi tingui absoluta confiança, que és el sentit històric del Conselh Generau d'Aran". Boya ha denunciat que "la proximitat del poder i la seva ostentació fa que existeixi el sectarisme a la Val d'Aran, una certa persecució, implícita, de determinades forces polítiques". Unitat d'Aran ha llençat en precampanya un projecte ambiciós: la creació de tres conselhs paral·lels capaços de coordinar tres matèries que consideren importants per a la Val. Són l'ensenyament la cultura i la nacionalitat, l'economia, el benestar i la família, i un consell propi per als alcaldes de cadascun dels municipis. "Tots tres, sota els auspicis del Ple del Conselh Generau", admet Boya. Aquests tres conselh formen part dels eixos centrals del seu programa electoral. Un país endreçat i respectuós amb el medi ambient, no créixer a qualsevol preu i la voluntat de crear espais per a tothom, especialment per als joves amb l'aportació de noves tecnologies el completen a grans trets. "Hem aconseguit una renda per càpita molt elevada, però això no arriba a tots els segments de la població". En aquests moments, segons el secretari general d'Unitat d'Aran, "és difícil accedir un habitatge a l'Aran per a les famílies que viuen del seu treball". Aquest fet es dóna especialment pel fenomen de les segones residències, molt potenciades durant els últims temps a la comarca donat l'alt nivell de turisme que s'hi dóna. Tot això s'ha de regular: "no hem de deixar de fer segones residències, sinó aconseguir uns percentatges raonables". Segons Boya, "la Vall és un país petit, hi ha un límit de sòl que s'ha de gestionar amb racionalitat". Tot i això, admet que un cop construïda i venuda, la segona residència aporta pocs recursos a la comarca, "i s'ha d'apostar pel creixement hoteler, per tal de fer una proporció raonable entre llits freds i llits calents". Precisament un projecte de macrourbanització ha estat des dels inicis focus de crítiques per part d'UA. Es tracta del complex de la Vall de Ruda, que és qualificat per Boya com "un error", ja que considera que no és el punt més adequat per construir "l'actuació urbanística de la Val més important en els últims anys". En aquest sentit, Boya ha denunciat que darrera hi ha "certs interessos personals, cosa que perjudica el sentit econòmic del país". "El turisme és el nostre motor econòmic, i cal potenciar-lo". Paco Boya proposa la redacció d'un pla estratègic per al turisme aranès, per tal de "planificar les actuacions i saber en quina direcció anem". En aquest sentit, assegura que l'important és "tenir solucionada la qüestió de l'accés, previ a qualsevol plantejament de Parcs Naturals, i que s'ha de tenir definit en els plans territorials". Boya fa referència a la carretera C-28 i al seu accés a les pistes de l'estació de Baquèira Beret. "Vull vertebrar un espai propi, amb una cultura i una llengua pròpies, i fer-ho amb un esperit completament obert", assegura Boya. L'objectiu és aconseguir la integració dels nous veïns que han arribat a la Val, una comarca del Pirineu que es diferencia per la seva pròpia identitat nacional, protagonitzada sobretot per la llengua catalana. El secretari general d'Unitat d'Aran creu que "hi ha ara per ara dificultat per trobar un espai d'integració i participació" i denuncia que massa cops la llengua s'ha fet servir com un element de control polític. "Cal un gran acord polític i social en aquest sentit". Precisament per avançar en el seu propi desenvolupament com a país es va crear el Conselh Generau d'Aran, una institució que ha aconseguit, en l'últim any, tenir un pressupost d'uns 11 milions d'euros.