França, Itàlia i Alemanya van pagar 45 milions de dòlars per alliberar ostatges a l'Iraq, segons "The Times"

Els governs de França, Itàlia i Alemanya sempre han negat haver pagat un rescat pels segrestats a l'Iraq, però ara el diari "The Times" publica que van desemborsar un total de 45 milions de dòlars per alliberar els seus conciutadans. El rotatiu assegura haver tingut accés als documents que ho proven i que guardaven funcionaris iraquians que van participar en les negociacions.
França, Itàlia i Alemanya van pagar 45 milions de dòlars per alliberar ostatges a l'Iraq, segons "The Times"
Londres

França, Itàlia i Alemanya van pagar 45 milions de dòlars per alliberar ostatges a l'Iraq, segons "The Times"

Els governs de França, Itàlia i Alemanya sempre han negat haver pagat un rescat pels segrestats a l'Iraq, però ara el diari "The Times" publica que van desemborsar un total de 45 milions de dòlars per alliberar els seus conciutadans. El rotatiu assegura haver tingut accés als documents que ho proven i que guardaven funcionaris iraquians que van participar en les negociacions.

En concret, i segons "The Times", França va pagar 25 milions de dòlars per l'alliberament dels periodistes Florence Aubenas, Christian Chesnot i George Malbrunot. Alemanya va dipositar 8 milions més per l'arqueòloga i els dos enginyers que van ser alliberats recentment. I Itàlia va entregar 11 milions per la periodista Giuliana Sgrena i les cooperants Simona Pari i Simona Torreta. 


Aquestes informacions han estat ràpidament desmentides. "El govern italià no ha pagat cap rescat", ha afirmat el portaveu del Ministeri d'Afers Estrangers. Al desmentiment, també s'ha sumat Gianfranco Fini, que era ministre d'Afers Estrangers quan es van produir els segrestos. I el fins ara primer ministre italià també ho ha negat i, fins i tot, ha revelat que "ni tan sols va haver-hi petició de rescat".


La periodista Giuliana Sgrena va ser segrestada el febrer del 2005 i les cooperants Simona Pari i Simona Torreta ho van ser el desembre del 2004. Posteriorment totes van ser alliberades.


Ja al gener, el diari italià "La Repubblica" va informar que Itàlia va pagar pels alliberaments i en aquella ocasió, la font que citava el diari era un informe del departament especial de seguretat dels carabinieris.


Fini ja va desmentir aleshores la informació i va assegurar que el govern no havia fet cap pagament.