França i Alemanya reclamen unitat enfront la crisi política i un esforç conjunt en finançament

Europa no passa pel millor moment arran del creixent euroescepticisme que recorre tot el continent després del cop que han suposat els "no" francès i holandès al tractat constitucional que estableix les bases de la integració política europea. França i Alemanya són conscients d'aquest moment crític i, per això, els seus màxims mandataris llancen crides en pro de la unitat en aquest període "difícil". Jacques Chirac ha rebut Gerhard Schröder al Palau de l'Elisi en la que és la segona trobada en menys d'una setmana entre tots dos líders. El president francès ha parlat de la necessitat de retornar la confiança als europeus i l'entusiasme pel projecte europeu. Un projecte, ha dit, que és l'únic que permet arrelar la pau, la democràcia i els drets humans a tot el continent. Per Schröder, el pitjor que pot passar ara és aturar el procés d'aprofundiment i l'ampliació de la Unió Europea. El líder alemany creu que s'han de resoldre els problemas sobre la base que ja existeix, una base que, ha reconegut, es pot millorar. El procés de ratificació té més adeptes França i Alemanya no són els únics que s'esforcen a superar la crisi europea. L'opció de mantenir les ratificacions també és la que defensa Espanya, fins ara l'únic país on s'ha validat el tractat en referèndum, perquè els països que encara no s'hi han pronunciat tinguin l'oportunitat d'expressar-se. Tot i això, la portaveu del govern, María Teresa Fernández de la Vega, també ha ressaltat la necessitat de reflexionar sobre "el divorci entre molts ciutadans de la UE i el procés de construcció europea". Sobre la possibilitat d'ampliar el termini de ratificació, De la Vega ha dit que aquesta és una qüestió que s'haurà de decidir en la cimera de la setmana que ve. Per la seva banda, l'anomenat Grup de Visegrád, que engloba Eslovàquia, la República Txeca, Hongria i Polònia, també s'han posicionat a favor de continuar amb el procés de ratificació del tractat constitucional de la Unió Europea, malgrat la posició contrària al text de francesos i holandesos. L'espina del finançament europeu El rebuig a la Constitució europea no és, però, l'únic maldecap dels 25. Sobre la taula de la pròxima cimera, el 16 i 17 de juny, hi haurà també la difícil negociació sobre el futur finançament de la Unió Europea. En aquest sentit, Chirac i Schröder han cridat tots els països, inclòs el Regne Unit, a fer un esforç per poder arribar a un acord constructiu. Han recalcat, però, que aquest compromís no ha de ser sinònim d'esforç unilateral i que tots els països han d'estar disposats a "fer un gest". Volen acabar amb l'anomenat "xec britànic", un privilegi obtingut per Margaret Thatcher l'any 84 que, segons França, en cas de mantenir-lo, afegiria dificultats pressupostàries a les de aire polític que ja té la Unió. En aquest sentit, Chirac ha dit que "els nostres amics britànics han de prendre consciència, també, de l'evolució de les coses i, conseqüentment, de la necessitat d'una major equitat en les càrregues que cadascú suporta". El president francès està d'acord que França també hi posi de la seva part i faci un esforç pressupostari, però vol escollir quin. Chirac ha assegurat que serà intransigent si es vol tocar la PAC, la política agrària comuna, és a dir, les ajudes als pagesos francesos, els primers beneficiaris de la Unió.