França i Alemanya proposaran una reforma dels tractats de la UE, amb la vista posada en la unió fiscal
França i Alemanya presentaran "en els propers dies" una proposta conjunta de modificació dels tractats de la Unió Europea, segons ha anunciat el president francès, Nicolas Sarkozy. "Som conscients de la gravetat de la situació i busquem els mateixos remeis", ha declarat Sarkozy després d'una reunió a Estrasburg amb la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el primer ministre italià, Mario Monti. Merkel ha confirmat que França i Alemanya "treballen sobre propostes de modificacions" i ha indicat que caldrà avançar sobre la unió fiscal, tot i que no canviarà l'estatus del Banc Central Europeu. Sobre els eurobons, la cancellera ha mantingut la seva ferma oposició.
RedaccióActualitzat
Merkel ha insistit que cal "coordinar més les nostres polítiques si volem una moneda estable". En aquest sentit, aposta per reformes que hauran d'anar cap a una homogeneïtzació de les polítiques fiscals dels estats membres. El president francès, Nicolas Sarkozy, ha assegurat que són "conscients de la gravetat de la situació" i hi busquen "remeis".
Les propostes en què París i Berlín estan treballant es faran públiques abans del Consell Europeu del 9 de desembre.
Per la seva banda, Mario Monti ha confirmat que Sarkozy i Merkel han acceptat la seva invitació per viatjar pròximament a Roma per continuar aquest intercanvi de punts de vista a tres bandes. El nou primer ministre italià ha dit també que havia comunicat als dos mandataris els detalls de les reformes que pretén aplicar al seu país. Monti els ha garantit que el creixement de l'economia italiana com a conseqüència de les reformes no serà inflacionista.
Els eurobons planen sobre la reunió
Sobre la reunió entre Merkel, Sarkozy i Monti, també ha planat el nou enfrontament entre Brussel·les i Berlín al voltant dels eurobons. Alemanya comença a veure-li les orelles al llop. Aquest dimecres només va poder col·locar als mercats un 60% d'una emissió de bons a deu anys. Com que és considerat un valor refugi, el seu interès és massa baix perquè els inversors el trobin interessant. En aquest context, José Manuel Durao Barroso presentava a Brussel·les diverses fórmules per crear els eurobons, una de les possibles vies per sortir de la crisi del deute europeu.
A més a més, amb l'ull posat a Berlín, també va demanar més poder a la Comissió Europea per supervisar els pressupostos dels països de l'eurozona i fins i tot poder forçar un rescat.
En una roda de premsa compartida amb Monti i Sarkozy, Angela Merkel ha reiterat el rebuig d'Alemanya perquè la zona euro pugui emetre deute i garantir-lo de manera col·lectiva. "No és una solució adequada", ha repetit Merkel, que aposta més per una unitat fiscal. Sarkozy ha evitat fer cap comentari sobre els eurobons i s'ha limitat a advertir que l'empitjorament de la crisi afectarà a tots, i no només a la triple A de França. Per la seva banda, Mario Monti ha marcat cert punt de discrepància i s'ha mostrat favorable als eurobons, encara que ha matisat que haurien de crear-se "dintre d'una unió fiscal".
Merkel ha assegurat que les tres economies més importants de l'eurozona volen un "euro estable i fort" i estan disposades de "defensar-lo amb totes les seves forces".
Primeres esquerdes
Però Angela Merkel continua mantenint-se contrària a compartir el deute. No tothom pensa igual a Alemanya; al Bundestag, els partits de la coalició de govern mantenen la tesi de la cancellera, però des de l'oposició no ho veuen igual.
El Partit Socialdemòcrata aporta per dotar el Banc Central Europeu de més atribucions perquè pugui ajudar en la resolució de la crisi, tesi contrària a la que defensa Merkel. Consideren que el BCE és l'única institució europea que pot aturar la crisi i restablir l'estabilitat en els mercats i la credibilitat de l'eurozona.
Jürgen Trittin, del Partit Verd, considera que "un model d'eurobons inclòs als programes de reforma econòmica és la millor alternativa al Banc Central Europeu. El govern alemany ho sap i al final farà precisament això. Actualment, estan temptant la sort: ells volen fer-se pagar el 'sí' amb la modificació d'alguns tractats específics. Però accepta que amb aquest joc s'estan quedant sols dins de la Unió Europea."
Les propostes en què París i Berlín estan treballant es faran públiques abans del Consell Europeu del 9 de desembre.
Per la seva banda, Mario Monti ha confirmat que Sarkozy i Merkel han acceptat la seva invitació per viatjar pròximament a Roma per continuar aquest intercanvi de punts de vista a tres bandes. El nou primer ministre italià ha dit també que havia comunicat als dos mandataris els detalls de les reformes que pretén aplicar al seu país. Monti els ha garantit que el creixement de l'economia italiana com a conseqüència de les reformes no serà inflacionista.
Els eurobons planen sobre la reunió
Sobre la reunió entre Merkel, Sarkozy i Monti, també ha planat el nou enfrontament entre Brussel·les i Berlín al voltant dels eurobons. Alemanya comença a veure-li les orelles al llop. Aquest dimecres només va poder col·locar als mercats un 60% d'una emissió de bons a deu anys. Com que és considerat un valor refugi, el seu interès és massa baix perquè els inversors el trobin interessant. En aquest context, José Manuel Durao Barroso presentava a Brussel·les diverses fórmules per crear els eurobons, una de les possibles vies per sortir de la crisi del deute europeu.
A més a més, amb l'ull posat a Berlín, també va demanar més poder a la Comissió Europea per supervisar els pressupostos dels països de l'eurozona i fins i tot poder forçar un rescat.
En una roda de premsa compartida amb Monti i Sarkozy, Angela Merkel ha reiterat el rebuig d'Alemanya perquè la zona euro pugui emetre deute i garantir-lo de manera col·lectiva. "No és una solució adequada", ha repetit Merkel, que aposta més per una unitat fiscal. Sarkozy ha evitat fer cap comentari sobre els eurobons i s'ha limitat a advertir que l'empitjorament de la crisi afectarà a tots, i no només a la triple A de França. Per la seva banda, Mario Monti ha marcat cert punt de discrepància i s'ha mostrat favorable als eurobons, encara que ha matisat que haurien de crear-se "dintre d'una unió fiscal".
Merkel ha assegurat que les tres economies més importants de l'eurozona volen un "euro estable i fort" i estan disposades de "defensar-lo amb totes les seves forces".
Primeres esquerdes
Però Angela Merkel continua mantenint-se contrària a compartir el deute. No tothom pensa igual a Alemanya; al Bundestag, els partits de la coalició de govern mantenen la tesi de la cancellera, però des de l'oposició no ho veuen igual.
El Partit Socialdemòcrata aporta per dotar el Banc Central Europeu de més atribucions perquè pugui ajudar en la resolució de la crisi, tesi contrària a la que defensa Merkel. Consideren que el BCE és l'única institució europea que pot aturar la crisi i restablir l'estabilitat en els mercats i la credibilitat de l'eurozona.
Jürgen Trittin, del Partit Verd, considera que "un model d'eurobons inclòs als programes de reforma econòmica és la millor alternativa al Banc Central Europeu. El govern alemany ho sap i al final farà precisament això. Actualment, estan temptant la sort: ells volen fer-se pagar el 'sí' amb la modificació d'alguns tractats específics. Però accepta que amb aquest joc s'estan quedant sols dins de la Unió Europea."
