França i Alemanya demanen un front contra el terrorisme que vagi més enllà de l'acció militar

Primera trobada a París entre els màxims dirigents d'Alemanya i França després del tràgic atemptat de Madrid i la victòria socialista a Espanya. El president Chirac i el canceller Schröder han fet una crida a la unió internacional contra el terrorisme no només amb les armes, sinó contra les arrels del problema. "La comunitat internacional ha d'unir-se per lluitar contra el terrorisme amb totes les seves forces i sense treva", ha assegurat Chirac, qui ha afegit: "França, com totes les democràcies, no se'n lliura, de l'amenaça terrorista." Schröder ha coincidit amb Chirac i ha assegurat que per lluitar contra el terrorisme s'ha d'incrementar el control i la vigilància. Amb tot, ha dit que "no es guanyarà només per la força de les armes, sinó que s'ha de lluitar contra les arrels". Sense amagar la satisfacció de París i Berlín pel canvi a Espanya, Schröder ha afirmat que no hi haurà canvis decisius sobre la polèmica de la Constitució europea a la cimera del 25 i 26 a Brussel·les. El govern del PP encara serà al poder i continuarà frenant la iniciativa. Per aquest motiu també els dos dirigents no s'han volgut pronunciar sobre l'anunci d'una retirada de tropes espanyoles de l'Iraq. "Espanya castiga la mentida d'estat", titulava l'última edició del diari "Le Monde" a tota portada. El seu dibuixant Plantú mostra un acudit amb Aznar amb un nas de Pinotxo on es gronxa Bin Laden sobre una urna. Mentre a tot Europa es reforcen les mesures de seguretat i s'analitzen les conseqüències de la victòria socialista, a Londres, el primer ministre britànic, Tony Blair, en tem les conseqüències polítiques. Mentrestant, a Itàlia, el cap del govern, Silvio Berlusconi, es queda també sense Espanya com a aliat i tem que l'"efecte Zapatero" pugui representar l'onada que espera el centreesquerra, l'Olivera que liderarà Romano Prodi, per escombrar-lo del poder. La victòria socialista a Espanya i la possible retirada de tropes de l'Iraq es veu en clau italiana. El centredreta vol seguir mantenint els 3.000 soldats i insisteix que el vot va ser condicionat per Al-Qaeda i observa amb preocupació l'exemple i el final de José María Aznar.